JUAN MÉNDEZ DE VASCONCELOS
Quan Juan Méndez de Vasconcelos va escriure la seua Liga deshecha por la expulsión de los moriscos era encara un jove que tractava dobrir-se camí en lescalafó militar de lArmada del Mar Oceà, on servia com entretingut prop de lalmirall Luis Fajardo. Fill de Luis Méndez de Vasconcelos, militar de carrera que arribaria a ser governador dAngola entre 1617 i 1620, i gran mestre de lorde de Sant Joan de 1622 a 1623, el seu naixement se situa entre 1580 i 1590, bé en la localitat algarvesa de Tavira, o, més possiblement, en la ciutat dÉvora.43 La seua afició per lescriptura va haver de nàixer de la influència del seu pare, a qui Diego Barbosa Machado atribueix una sèrie descrits de caràcter militar i polític.44 Encara que no es té constància de la publicació de cap composició abans de la Liga, queda fora de tot dubte la participació del jove Méndez de Vasconcelos en els cercles literaris castellans, com es desprén de lautoria dels diferents sonets preliminars a la seua obra, escrits per alguns literats reconeguts com Cristóbal Sánchez de Figueroa i Luis Carrillo de Sotomayor.45
La Liga de Méndez de Vasconcelos, malgrat ser un poema èpic de considerable grandària, guarda més duna similitud amb lobra dAntonio del Corral. Ambdós textos van ser escrits per soldats, i als dos sels atribueix una manca de qualitat manifesta. En el seu cas és cert que els versos de la Liga semblen forçats en molts casos, mal construïts, basats en uns recursos compositius i literaris molt escassos que són repetits fins a lextrem. De vegades salteren paraules per a aconseguir les rimes, i en moltes altres lobra pateix dun ritme anquilosat i insegur. Però ha de tenir-se en compte que en la Liga Méndez de Vasconcelos fa lesforç descriure un text llarg en una llengua que no és la seua pròpia, i que per força va haver de ser un obstacle a lhora dexpressar-se amb claredat. Cal per tant reconèixer un mèrit afegit a aquest poema que, igual que la Relación dAntonio del Corral, emana ecos de disciplina militar pels seus quatre costats. El text de Méndez de Vasconcelos recull una llarga apologia de lexpulsió fidel als pressupòsits marcats amb anterioritat per altres autors, però també està farcit de màximes de caràcter militar, dorgull per lexercici de les armes i, sobretot, dinformació sobre lexpulsió i la vida militar. Aquestes dades no apareixen al lector duna manera tan senzilla com en el cas dAntonio del Corral, però es deixen llegir entre els seus versos a cada pas, destil·lant una informació preciosa al lector pacient.46
Des de linici de la campanya que va acabar amb latac de lArmada a la badia de Tunis a lestiu de 1609, fins a lembarcament dels moriscos rebels de Laguar i la mola de Cortes, Méndez de Vasconcelos traça una història repleta de vivències personals, i algunes altres preses sens dubte del relat dels seus companys, que sintercalen de vegades amb llargs circumloquis destinats a exalçar els seus dots poètics, i que bé podrien identificar-se amb la inserció, més o menys forçada, dexercicis poètics anteriors. En tot cas el que sallunya de tota suposició és la clara identificació de lautor amb els valors de la monarquia dels Àustria i, sobretot, amb la defensa de la unitat ibèrica. La Liga de Méndez de Vasconcelos és lobra de qui se sent orgullós de lluitar per les armes espanyoles, sense detriment dun sentiment dorgull cap a la nació portuguesa que apareix a cada pas i en cadascun dels cants que componen el poema.
Aquesta última circumstància, unida a lamistat que el vinculava a diferents membres dels cercles literaris castellans, faria que la Liga comptàs immediatament amb el beneplàcit dalguns destacats membres de les lletres del Segle dOr. Es va elogiar lànim esforçat que el portuguès havia demostrat amb la publicació daquell poema,47 i fins i tot el mateix Miguel de Cervantes li dedicaria unes poques estrofes en el seu Viaje al Parnaso:
Aquel discreto Juan de Vasconcelos
venía delante en un caballo bayo,
dando a las musas lusitanas celos.
La possible vinculació de Méndez de Vasconcelos amb Miguel de Cervantes no ha pogut ser encara establerta per la historiografia. No es descarta que en realitat no existissen vincles reals entre ambdós autors, i Cervantes el col·locara en el Parnàs entre els que combatien pels més nobles ideals, precisament per la defensa pública que aquest havia fet i adoptat de la unitat peninsular i les armes del Rei Catòlic.48
Després de la publicació de la Liga no es té constància de ledició daltres escrits en castellà per part de Méndez de Vasconcelos.49 Diego Barbosa Machado li atribueix un tractat escrit en portuguès, titulat Doutrina maritima, ou da guerra do mar, però la seua existència no ha pogut ser confirmada, com tampoc la seua trajectòria vital després de 1612.50 Domingo García Pérez assenyala que va servir a Flandes, i si creiem Rodolfo Schevill i Adolfo Bonilla també a Irlanda, i va rebre després daixò una comanda de tres-cents mil maravedisos el 1635.51 Abans daixò és possible que participàs el 1625 en la recuperació de Badia encara que no sen té constància certa, però a partir daquest punt sentra en la polèmica. Segons Barbosa Machado i García Pérez, Juan Méndez de Vasconcelos tindria una participació important en la independència de Portugal, forçant la proclamació a Brasil del duc de Bragança com a nou rei. A continuació hauria participat com a mestre de camp en les diferents campanyes de la guerra dindependència executades en lAlentejo el 1643, 1646 i 1649, prenent el castell de Mourão al senyor Francisco dÀvila el 1657 i participant en lassetjament de Badajoz el 1658. Diferents papers recollits i citats per José Almirante en la seua Bibliografíamilitar de España confirmen lexistència de documents referits a aquestes campanyes militars,52 però Louis Cardaillac, Robert Jammes i Adrien Roig atribueixen aquestes dades a una confusió de Barbosa Machado, que va haver de confondre lautor de la Liga amb un altre personatge del mateix nom, i fins i tot amb un dels seus fills. La confirmació daquestes dades tiraria per terra la identificació política tradicional atribuïda a Méndez de Vasconcelos però la veritat és que, siga o no cert el viratge espectacular dels pressupòsits polítics daquest autor, aquesta circumstància no pot entendres en menyscabament de la importància política manifesta que va tenir i té la Liga deshecha quant a lestudi de lexpulsió dels moriscos i els defensors portuguesos de la unitat peninsular.53