Aquest últim fet apunta un altre dels enigmes de lescrit. A causa de les vicissituds per les quals ha passat el Reial Arxiu de Predicadors de València, no es té constància del moment ni la raó per la qual el volum en què sinsereix aquesta obra, dedicat per complet a recopilar documents sobre lexpulsió dels moriscos, es troba entre els seus fons. Lorde de Predicadors no va complir un paper especialment destacat en lexpulsió pel qual pogués estar interessat en aquells documents encara que dos dels seus membres, Jaume Bleda i Damián Fonseca, es compten entre els grans autors apologètics, per la qual cosa se sospita que el llibre pogués haver estat adquirit en el segle XVIII per Josep Teixidor, dominic que va impulsar lacreixement de larxiu i la biblioteca de lorde en un moment despecial bonança econòmica.38 Fora daquest problema subsisteix encara la qüestió de lordre intern del llibre, que no guarda cap lògica cronològica apreciable, sinó que només sembla respondre a una acumulació de documents inconnexos enquadernats en un moment determinat. El mateix escrit de Cerdà de Tallada se situa cap a la meitat del volum, però una lectura tranquil·la del manuscrit i del conjunt del llibre, revela que molts dels documents continguts en ell responen a aquells que, en teoria, haurien dhaver estat inclosos en ledició del text de Cerdà de Tallada, de vegades duna forma tan concreta que podria pensar-se que, en realitat, una bona part dels documents del llibre, situats a continuació del manuscrit, van pertànyer al mateix Maximilià. El problema rau en el fet que també sinclouen altres documents que no guarden relació amb el manuscrit. No seria desgavellat pensar que la seua existència estigués lligada a la utilització de fonts després rebutjades, però aquest extrem no pot demostrar-se amb les dades amb què comptem.39
El que sí que ha de quedar fora de tot dubte és que Maximilià Cerdà de Tallada va compondre aquell escrit amb vista a ser publicat, ja que fins i tot arriba a dirigir-se al lector en una ocasió. En dir que «voldrà lo curiós veure les patens de don Agustín Mexía y dels demés Miranda y Vidal, en lo present quadern les podrà lligir», es demostrava la intenció de lautor doferir la seua obra a un públic ampli i curiós tal vegada, per tant, contemplava la seua edició, a més dassenyalar lexistència original dun apèndix documental que reforça la hipòtesi respecte a altres documents continguts en el llibre de Predicadors. La raó per la qual aquest document no va passar de ser un esborrany manuscrit que va quedar sense edició és per contra un altre enigma, ja que per la seua cronologia hauria pogut convertir-se en la primera relació de lexpulsió. El seu valor, en tot cas, excedeix a la seua consideració de simple manuscrit inèdit, ja que no per això perd la seua condició de ser lúnica obra en prosa coneguda de Maximilià Cerdà de Tallada, lescrit més pròxim temporalment als esdeveniments que narra, desvinculat de lapologia i, a més a més, lúnic redactat en la llengua pròpia del regne de València.
ANTONIO DEL CORRAL Y ROJAS
La caracterització de la figura dAntonio del Corral es fa complicada pel fet que aquest vell veterà de les guerres de Flandes no va tenir una activitat literària prèvia ni posterior a ledició de la Relación del rebelión y expulsión de los moriscos del Reyno de Valencia. Encara que en algunes ocasions sha presentat el seu escrit Tratado de advertencia de guerra com una composició separada de la Relación, la veritat és que en origen ambdós textos van conformar una mateixa i única edició. Algunes de les seues còpies van ser posteriorment dividides, i els dos escrits conservats per separat, la qual cosa segurament va causar la confusió de Simón Díaz en ocupar-se de la producció llibrària de del Corral.40 Siga com siga labsència de referències a aquest autor en els diferents repertoris bibliogràfics dautors castellans limita les opcions destudi al seu vessant militar i polític, daltra banda poc conegut. Donades les referències concretes recollides en la seua Avertencia, sembla fora de tot dubte que del Corral va participar activament en múltiples campanyes militars a França i Flandes durant la dècada de 1590 i començament del segle XVII, segurament al costat dAgustín Mexía, militar dalta graduació que va ocupar diferents càrrecs dimportància dins de lexèrcit de Flandes. Aquesta asseveració es constata en el fet que Antonio del Corral es trobara entre les poques persones que Mexía va decidir convocar per a ajudar-lo en lexpulsió dels moriscos, i que arribàs a ocupar el càrrec de tinent de mestre de camp general per nomenament daquest, la qual cosa sembla demostrar una estreta relació entre ambdós que, traslladada al camp de la gestió administrativa militar, podria apuntar a lascens personal dAntonio del Corral dins de la jerarquia de la mà de Mexía, el qual podria haver actuat com a patró. Aquesta última circumstància es fa encara més evident després de la lectura de lobra que, malgrat estar formalment dedicada al poderós Rodrigo Calderón, secretari del duc de Lerma, apareix com una veritable lloança al paper exercit per Agustín Mexía en lexpulsió, encara que mai tan exagerada com la que li dedicarà Juan Méndez de Vasconcelos. Siga com siga, i com a premi als seus serveis a Flandes, en el moment de la redacció de la seua obra del Corral posseïa un hàbit de lorde de Sant Jaume, a banda dexercir el càrrec de capità i sergent major de la milícia de Valladolid i el seu partit, Palència i el seu bisbat, tal com ell mateix recull a linici del seu treball.41