I, degollats els coloms, perfumat laire amb la seva sang i alimentada Diana amb el fum sagrat de la seva carn, Junil torna a la biblioteca i acaba de copiar els versos immunds que tanta glòria afegiran a la glòria ja guanyada pel pare. Ni a Tresdits ni a Lafàs no diu res del noi de somriure cordial i paraules amables.
XIII
I lendemà ja ha arribat
És gairebé lhora foscant quan, uns dies més tard, Junil es troba de nou Teulí Gaiaté, que no dissimula que lestava esperant. Cap dels Ferminí del turó no necessita pretextos per trobar-se amb qui vulgui, encara que ho faci amb un somriure tan franc i cordial com la primera vegada. I de seguida li diu: Junil, bella Junil, ara mateix pensava en tu. Seria, per a mi, un privilegi si poguéssim caminar plegats una estona... Només una estona, fins que em diguis prou.
Els ulls del noi espurnegen i Junil, per protegir-sen, voldria tornar a la biblioteca i demanar a Lafàs que la deixi dormir allà, però tan sols sap encongir una mica el cos i murmurar un Si vols sec i arrugat. Gira el cap perquè el somriure del noi no li doni ganes de somriure. Ell se nadona, i els ulls li espurnegen una mica més.
Mentre Junil camina tan de pressa com pot, Teulí Gaiaté intenta obligar-la a alentir fent veure que al voltant seu, des de la banalitat de les places i dels carrers, sorgeixen espectacles dignes dinterès.
Junil, com tho diria?... Crec que em vas dir una mentida, laltre dia... Ho entenc, no em coneixies i tenies el dret de dubtar de mi, no ens barallarem per això. Però una mentida no deixa de ser una mentida i tagrairia que no men diguessis més.
Junil ha decidit no dir res fins que no pugui demanar-li que la deixi, i això ha de ser abans que arribin al temple vell dApol·lo, o no més lluny de la barraca del terrisser. Però el silenci de Junil no és, per a Teulí Gaiaté, un motiu de desànim.
Sí, he anat a veure el sacerdot major de Diana i mha assegurat que no sap res de cap Junil... Sé que no ets daquí, que vas arribar amb el teu pare fa uns anys, però llavors no eres núbil i no podies haver jurat res a Diana. Veus com no pots enganyar-me...?
Parla amb un entusiasme que no prova de contenir.
Encara estàs una mica espantada, i ho entenc, però hauries de tranquil·litzar-te, soc un bon noi i no vull res de tu que thagi de fer por. Mira... només et demano una cosa i després, si vols, no timportunaré mai més... ho juro pel déu que vulguis.
Junil no sadona que ha alentit una mica el pas.
Et voldria demanar un moment datenció, per exemple demà. Ens podríem veure, quan sortissis de la biblioteca, i anar a seure a lombra dun temple. Et diré el que fa dies que vull dir-te i, quan hagi acabat, tu decidiràs.
Junil vol dir que no; Junil diu que sí.
I lendemà ja ha arribat.
I shan assegut a lombra del temple de Mercuri, el més recent de Nyala, el que desprèn més solemnitat i atreu més devots. Fa una estona que Teulí Gaiaté parla dels jocs de lluita que començaran amb la lluna vella, i pels quals sentrena cada matí, tot veient que Junil ni el mira ni lescolta.
Perdonam, ja veig que res del que dic no tinteressa, però és que estic nerviós... I ja deus saber el que vull dir-te. Magrades... Magrades molt, fa setmanes que penso en tu.
Junil ho sap. Ha passat part de la nit i del dia rumiant en el que havia dacceptar daquest noi que li agrada i lespanta. Ha sentit com el temor, gola endins, no parava de fer-se fort, fins a vèncer-la, mentre endreçava els estris de copiar i simaginava el noi esperant-la a fora. Ha comprès que ha de rebutjar tot el que vingui dell.
I ara, com més a prop són lun de laltre, més li reca haver acceptat de tornar-lo a veure.
Simagina el que li haurien aconsellat Tresdits i Lafàs si els hagués parlat del somriure i de les paraules amables dun fill dels Ferminí del turó. Tresdits li hauria dit que vivint amb ells ja no hauria dencolar papirs mai més i podria llegir tant com volgués, però que no baixaria gairebé mai del turó. Lafàs hauria arrufat el nas sense adonar-sen, abans daconsellar-li de pensar-sho bé abans de respondre res. I ella, a tots dos, hauria acabat dient: He daprendre moltes coses de la vida, però sé que la por que sento davant daquest noi no és por de timidesa, tinc por de veritat. Potser no hauria arribat a explicar-los que és por de presa davant dullals de bèstia fosca.
No.
Junil inspira, ara que per fi ha parlat. Laire té un lleu tremolor que prova de no veure. Es concentra en la seva veu, ha de sonar sincera.
No. És veritat que no he fet cap vot de debò a Diana, davant dun sacerdot... però sola sí que lhe fet, amb un sacrifici, un gosset, vaig sacrificar... No vull res de cap noi fins daquí a uns anys... Mhas de perdonar, si et decebo.
Res del que he dit tha convençut, doncs? No havia dit mai tantes coses a una noia, saps?
La seva indignació, tacada de sorpresa, sona sincera.
El que sento per tu no ho havia sentit mai per ningú, i tu no em vols fer cas? Saps que qualsevol dels meus germans thauria raptat i thauria pres en una cort de cabres? Te nadones, de com et tracto bé?
Me nadono.
The dit que magrades i no em fas cas?... The dit que cap noia no mhavia agradat mai tant com tu i no em fas cas?... The dit que pateixo... i que mhe enamorat de tu... The dit que mhe enamorat de tu i no em fas cas? I the dit que he fet sacrificis a Venus i a Juno, i que en faré cada dia, per la teva salut i la teva felicitat, i la del teu pare... Què vols? Vols que ens casem, Junil...? Doncs sí, dacord! Casem-nos!