5) Informació imperfecta
Un altre dels supòsits clau en el model teòric del mercat és el dinformació perfecta i sense costos per a tots els participants en el mercat. Tanmateix, en el món real la informació té un cost en termes de temps i altres recursos, de manera que els ciutadans, consumidors i productors, prenen les seues decisions amb un nivell dinformació que és lluny de ser perfecte. Si comparem els resultats dels mercats reals amb els del mercat ideal o teòric, apareixeran divergències que podrien anomenar-se imperfeccions del mercat. Tanmateix, es tracta dunes imperfeccions difícils de solucionar. Més aviat han estat els economistes els que han suavitzat part del seus supòsits per a anar adequant-los al món real en què, per exemple, la informació no és gratuïta, sinó que té un preu ja siga de mercat o un preu ombra i, per tant, es pot incorporar aquesta variable al model teòric, que ens donarà així nous òptims paretians, prenent ara en compte el cost de la informació.
6) Absència de mercats per al valor dopció
Aquest és un altre clar exemple de limitació del mercat com a institució assignadora de recursos, per la incapacitat doferir als ciutadans la possibilitat dexpressar preferències, no per béns en concret, sinó per tenir lopció de consu-mir-los en un moment donat. La inexistència o absència de mercats per al valor dopció dun bé fa que puguen desaparèixer del mercat béns pels quals sí que hi ha una demanda, però que no sexpressa en les decisions de compra habituals, ja que es tracta de béns sobre els quals lindividu el que desitja és tenir lopció de fer-los servir en circumstàncies esporàdiques o fins i tot extraordinàries. Seria el cas de serveis com els de bombers o protecció civil. Si això és així, el mercat té un problema deficiència. No es maximitza el benestar, en no haver pogut expressar totes les preferències dels ciutadans per labsència de mercats per al valor dopció que els ciutadans assignen a certs béns.
7) La tirania de les petites decisions
Aquesta deficiència de mercat, tractada especialment per Kahn (1966), apunta a la que potser és la característica més distintiva del mercat com a ins-titució assignadora de recursos: la seua naturalesa descentralitzada. El mercat és el resultat duna multitud de petites decisions per part dels que hi participen, consumidors i productors, i això és especialment cert si es donen els supòsits del model de mercat idealment competitiu.
Ara bé, no es pot assegurar que el resultat global de petites decisions indivi-duals preses en mercats perfectament competitius, on cada participant maximitza la seua utilitat o el seu benefici i on, per tant, res no es produeix si no és per a ser venut als consumidors, ens mene a un resultat final global desitjat pels ciutadans. El resultat final a què porta el funcionament dels mercats, a través dincomptables decisions, tot suposant que siguen perfectament eficients i que assolisquen òptims eficients en el sentit de Pareto, no necessàriament ens porta a una situació desitjada pels ciutadans. Un dels exemples que posa Kahn és el resultat final a què, després daproximadament un segle, ens ha portat la indústria de lautomòbil. Què hauria passat si, en comptes darribar on som a través de milions de petites almenys pel que fa a la majoria de ciutadans decisions, hagueren plantejat als qui vivien fa més de cent anys la decisió de tenir o no automòbils, com una proposició gran, de tot o res, informant-los tant dels beneficis com dels costos?
La divergència sorgeix entre el resultat del mercat, tot i ser perfectament competitiu, i les preferències ciutadanes que, a primera vista, semblen haver-se equivocat elles mateixes, perquè el resultat global en perspectiva històrica dun mecanisme descentralitzat com el mercat on es prenen moltes petites decisions, no necessàriament ha de coincidir amb el que shauria assolit mitjançant la votació duna gran decisió col·lectiva.
Som, doncs, davant una deficiència que afecta la satisfacció de preferèn-cies ciutadanes, si nexceptuem una perspectiva temporal que excedeix labast del mercat. Es tractaria, per tant, duna limitació del mercat com a institució en què la perspectiva temporal en què es prenen les seues decisions divergeix de la perspectiva temporal adequada per a la decisió rellevant en el nostre exemple, tenir automòbil o no tenir-ne.
8) Distribució de la renda i la riquesa
El mercat pot assolir lòptim de Pareto i, tanmateix, els ciutadans poden sentir-se descontents amb la distribució de la renda i la riquesa que genera el mercat. En definitiva, el mercat pot portar a la societat, donada la situació de partida, a un punt com el 5 en el gràfic 2.3, que és un òptim paretià, però que no és el màxim de benestar social assolible. La deficiència que mostra ara el mercat no fa referència a lassignació, com en els casos anteriors, sinó a la distribució del benestar.
El mercat mostra ací una clara limitació per a aconseguir el millor punt entre tots els que són òptims globals de Pareto. És clarament una institució per a lassignació, però no per a la redistribució de la renda i el benestar. És clar que la preferència col·lectiva per un punt entre els que estan sobre la corba de possibilitats dutilitat global en el gràfic 2.3, es puga manifestar a través duna altra institució, com és ara el sector públic.