Els objectius del sector públic són lassignació eficient dels recursos, la redistribució de la renda i la riquesa, lestabilització i el desenvolupament econòmic.
Els canvis en la denominació de la disciplina econòmica que socupa del sector públic obeeixen a una evolució, tant del camp problemàtic objecte dinterès, com de la perspectiva danàlisi utilitzada.
Qüestions a debatre
1. Resulta habitual parlar de comportaments econòmics, de situacions econò-miques, de desenvolupament econòmic, de problemes econòmics. És que hi ha comportaments, situacions, desenvolupaments i problemes que són econòmics i daltres que no ho són?
2. Creieu que els costos són més fàcils de mesurar que no els beneficis en una anàlisi cost-benefici?
3. Apareixen en la comptabilitat duna empresa els costos i els beneficis? I en el pressupost públic? Què expressen i què no expressen la comptabilitat duna empresa i el pressupost públic?
4. Tenen el mateix pes les preferències individuals ciutadanes en les actuacions de provisió i regulació públiques? Digueu en quines actuacions públiques es dóna un major grau de coacció per part del sector públic i pronuncieu-vos sobre la necessitat o no de lesmentada coacció.
BIBLIOGRAFIA
GIMÉNEZ MONTERO, A. (2003): Federalismofiscal. Teoría y práctica, València, Tirant lo Blanch.
MUSGRAVE, R. A. i P. B. MUSGRAVE (1983): Hacienda Pública Teórica y Apli-cada, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales. Versió original (1973): Public Finance in Theory and Practice, Nova York, McGraw-Hill.
MYRDAL, G. (1967): El elemento político en el desarrollo de la teoría econó-mica, Madrid, Gredos. Versió original (1953): The Political Element in the Development of Economic Theory, Londres, Routledge & Kegan.
OLMEDA DÍAZ, M. (1990): «Sector público y presupuesto del Estado: la dife-renciación entre actuaciones públicas», Palau 14-Revista Valenciana deHacienda Pública 12, 17-41.
ROBBINS, L. (1944): Ensayo sobre la naturaleza y significación de la CienciaEconómica, Mèxic, Fondo de Cultura Económica. Versió original (1932): An essay on the nature and significance of economic sciences, Londres, MacMillan.
STIGLITZ, J. E. (1993): El papel económico del Estado, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales. Versió original (1989): The Economic Role of the State, Oxford, Basil Blackwell.
WILLIAMS, A. (1984): «La Hacienda Pública: disciplina o función», HaciendaPública Española 91, 330-333.
1. Alguns autors fan servir uns altres termes per referir-se a aquesta mateixa qüestió. Aquest és el cas, per exemple, de Williams (1984), per a qui resulta més apropiat parlar de disciplina.
2. Olmeda (1990).
3. Olmeda (1986).
4. Olmeda (1990).
5. Williams (1984) utilitza el terme topic quan es refereix aquesta qüestió.
6. Olmeda (1990).
7. Es podría pensar que aquest és el cas típic dels béns privats, pero ací ens interessa destacar només els supòsits en què hi ha intervenció pública. És a dir, supòsits en què, encara que la producció és privada i la provisió es fa a través dels preus, hi ha una intervenció del sector públic.
8. Per exemple, un dels més coneguts és el que estableix el Sistema Europeu de Comptes (SEC), que divideix el sector públic en dues branques: el sector públic administratiu i el sector públic empresarial. A Espanya, la Llei General Pressupostària (art. 3, Llei 47/2003) afegeix a aquestes dues branques una tercera anomenada «sector públic fundacional», integrada per les fundacions del sector públic estatal. També sha dassenyalar el Sistema de Comptes Nacionals (SNA) de lOficina Estadística de les Nacions Unides o el del Fons Monetari Internacional, entre altres.
9. En alguns països, aquest nivell se subdivideix en territoris dàmbit més reduit (per exemple, parròquies, localitats, districtes, etc.).
10. Olmeda (1990).
2. Eficiència econòmica i fallades del mercat
Objectius del capítol
Precisar el concepte deficiència en lassignació de recursos.
Estudiar les possibilitats i limitacions del mercat per a lassignació efi-cient.
Estudiar el concepte de fallada o deficiència del mercat. Justificar lacció pública en lassignació de recursos.
Acabem de veure en el capítol 1 que el camp problemàtic de leconomia distingeix tradicionalment dos grans sectors, el sector públic i el sector privat, als quals darrerament se nha afegit un tercer, lanomenat tercer sector o de les entitats no lucratives. Lanàlisi sobre la mida i el paper adequats de cada sector en leco-nomia passa per esbrinar abans les possibilitats i les limitacions de cadascun.
Lenfocament tradicional en economia teoria econòmica del benestar justifica el paper del sector públic en la mesura que es plantegen problemes en el mercat que, a més, sol identificar amb el sector privat. Nosaltres tractarem en aquest capítol de contradir aquesta creença, però, per a això, començarem per estudiar les possibilitats dels mercats per a realitzar aquesta assignació òptima de recursos epígraf 2.1, i també les seues limitacions i fallades en el seu fun-cionament epígrafs 2.2 i 2.3.
2.1 Eficiència econòmica: concepte dòptim paretià