Va ser la RSEAP de València qui, igual que en la majoria de les províncies, prendria la iniciativa de la creació duna escola de mestres dones, i consideraria apropiada per a instal·lar-la la Casa de la Enseñanza, fundada per larquebisbe Mayoral, aleshores en funcionament, regida per les religioses del Loreto.6 Fruit de la seua diligència seria la demanda a la reina de la seua creació, de la qual es conserva un escrit datat el 13/08/1851.
Malgrat les gestions que la RSEAP de València i el govern havien iniciat per crear lEscola Normal Femenina i lexistència dun projecte en el curs 1858-1859, no va ser fins el 1860 que el rector va iniciar els complexos tràmits per a crear una institució «para que el profesorado que ha de educar al bello sexo tenga las condiciones necesarias».7
El 06/06/1860, el rector magnífic de la Universitat de València, José Pizcueta Donday, es va adreçar a lalcalde corregidor i governador civil de la província, Cayetano Bonafós,8 i al president de la Diputació, per remetrels les bases dun projecte per a lestabliment duna Escuela Normal de Maestras de Primera Enseñanza de Niñas de València.
2. Carta del rector Pizcueta a lalcalde i al president de la Diputació de València sol·licitant la seua col·laboració per crear una Escola Normal femenina a València. 10 de desembre de 1861. Font: AUV.
Considerem, per tant, que la data daquest document, el 6 de juny de 1860, marca el començament del llarg procés que duria a la creació i, més tard, a la inauguració del primer centre de formació de mestres dones de la província de València.
El rector Pizcueta, metge, catedràtic de Botànica, membre destacat de la RSEAP de València i director del Jardí Botànic, simplicà de manera personal en la creació de la institució docent femenina, de manera que pràcticament la seua gestació i inauguració coincidirien amb el període de la seua permanència en el rectorat (1859-1867).
El rector Pizcueta, metge, catedràtic de Botànica, membre destacat de la RSEAP de València i director del Jardí Botànic, simplicà de manera personal en la creació de la institució docent femenina, de manera que pràcticament la seua gestació i inauguració coincidirien amb el període de la seua permanència en el rectorat (1859-1867).
El projecte inicial incloïa un pressupost de despeses amb la distribució corresponent, de manera que la Diputació provincial havia daportar 40.000 reals pel pagament del personal i material densenyament; i la quantitat calculada per a lAjuntament era de 18.000 reals destinats a proveir i mantenir lescola pràctica.
Dacord amb la legislació, la Diputació recaptaria per a ella limport de les matrícules de les alumnes, i lAjuntament, com que sostenia lescola de pràctiques, comptaria amb una escola superior dEnsenyament Primari que seria model per a les altres.
La provisió de locals per a normals, encara que per llei li corresponia a la Diputació, en aquesta ocasió es va considerar que podia proporcionar-los lAjuntament, que va disposar a lefecte de ledifici de la Casa de la Enseñanza. Per aquesta raó, el governador civil sadreçà, el desembre de 1860, a lalcaldia perquè cedira alguns espais del local esmentat.9
Comença així un llarg camí burocràtic marcat per reunions, dictàmens, informes i acords de diferents instàncies i comissions com la dInstrucción Pública, la mixta de regidors de lAjuntament i diputats provincials, totes dirigides a la posada en funcionament de la desitjada normal.
Però els pressupostos de les entitats implicades no recollien cap quantitat per a la realització del projecte, i el rector Pizcueta el desembre de 1861 tornà a adreçar-se a Ajuntament i Diputació per recordar-los que calien compromisos reals i que el «Gobierno no puede hacer por su parte más, la necesidad es evidente, la posibilidad manifiesta, y no hay casi ninguna provincia en España, aún las de orden inferior a Valencia, que no haya secundado las altas miras del Gobierno, y dotado a su provincia de un establecimiento tan útil y necesario».10
Malgrat la claredat darguments del rector i fins i tot la crida a lorgull o prestigi provincial, no seria fins el maig de 1863 que els organismes valencians elaboraren una proposta concreta en la qual detallaven que es procediria a la instal·lació de la normal i lescola de pràctiques en el segon pis de la Casa de la Enseñanza, sense ocupar les dependències de lajuntament; i que les despeses dinstrucció, dotacions de mestres i la resta de personal, el material de lescola inclòs, anirien a càrrec dels fons provincials, que ingressaria, en contrapartida, limport de les matrícules. Les despeses de conservació i reparació de ledifici anirien per compte de lAjuntament.11
Les despeses previstes ascendien a 50.000 reals. A càrrec de la Diputació corresponien 23.000 reals, que es distribuïen entre el pagament a una mestra directora (sou de 8.000 reals), una segona mestra (6.000), una ajudanta (4.000), una portera (3.000) i un servent (2.000). La Universitat hi aportaria 11.000 reals i pagaria: al director de la normal masculina, que impartiria classes en la femenina, 3.000; al professorat, 2.000; i per material, 6.000. LAjuntament, que es feia càrrec de lescola de pràctiques, hi aportaria 16.000 reals, distribuïts entre 12.000 per al personal (mestra regent 6.000; auxiliar 4.000 i ajudanta 2.000) i 4.000 de material.12