Llibre local = Lector compromès
Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre Local, que garanteix que el 100% de lelaboració des del disseny fins a la impressió sha dut a terme per professionals i empreses catalanes.
Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.
Primera edició: març del 2019
© del text: hereus de Maria Aurèlia Capmany
© daquesta edició: Editorial Comanegra
© de la foto de portada: Pilar Aymerich
© del pròleg: Julià de Jòdar
Editorial Comanegra
Consell de Cent, 159
08015 Barcelona
www.comanegra.com
Edició: Marta Nadal
Transcripció: Ángel Alonso
Correcció: Gemma Garrigosa
Revisió de proves: Sara Romero
Disseny de col·lecció: Virgínia Pol
Maquetació: Víctor García Tur
Producción de lePub: booqlab
Tots els drets reservats als titulars dels copyright.
ÍNDEX
Presentació (Marta Nadal)
Entre la Capmany i lAurèlia (Julià de Jòdar)
LLIBRE PRIMER
Liquidació de culpes
Duce, Duce, Duce
Decència i silenci
Lany del fred
Lahir i lavui. El rodet del temps
Antígona i la llei
El benefici de la pluja
Anem a Itàlia!
Realitat i crèdit
Ni pietat ni recança
LLIBRE SEGON
Els feliços quaranta
Una lleugeríssima i glacial primavera
Trenta i trenta, seixanta
PRESENTACIÓ
Marta Nadal
Comissària de lAny M. Aurèlia Capmany
Pedra de toc (I i II) és, sense cap mena de dubte, una obra important i necessària, que teníem el deure inexcusable de reeditar en un marc commemoratiu com el centenari del naixement de M. Aurèlia Capmany. Gràcies a leditorial Comanegra, això ha estat finalment possible, i ens nhem de felicitar tots plegats.
El primer volum de Pedra de toc va ser publicat per lEditorial Nova Terra lany 1970 i, quatre anys més tard, la mateixa editorial va editar-ne el segon. La persecució per part de la censura de lobra de M. Aurèlia Capmany va ser constant des dels inicis les seves primeres novel·les van tardar entre cinc i quinze anys a publicar-se, però, avançat el franquisme, foren sobretot els seus llibres de no-ficció els més censurats, pel fet que suposaven un greu perill per a la uniformitat religiosa i moral del règim, i perquè hi introduïen una mirada crítica i, per tant, la possibilitat de dissidència al seu ideari. El primer volum de Pedra de toc, doncs, va patir lexamen minuciós daquells censors que no en deixaven passar ni una i retornaven el llibre amb els fragments o de vegades tan sols paraules que shavien de suprimir: «aquella llarga nit que ens esperava», «vexant», «el separatismo no va ser una qüestió de minories», «nació» evidentment referint-se a Catalunya són, a tall dexemple, i per ser breus, algunes de les paraules i frases, entre moltes altres, que no van poder veure la llum.
El segon volum de Pedra de toc, editat el mes de desembre del 1974, va caure, en canvi, en el silenci administratiu; linforme del lector, citat per Francesc Foguet, acaba dient, de manera prou explícita: «como me temo que no existe base suficiente para impugnar este depósito, me inclino por aconsejar silencio administrativo». Ja veiem que aquest segon volum va tenir més sort que no el primer, sotmès a la implacable lupa censora. Però, lany 1977, una tercera edició de Pedra de toc I restituïa al volum els fragments retallats daquella primera edició del 1970. A la contraportada hi deia: «Aquesta tercera edició compta amb nous al·licients: la incorporació dels paràgrafs que la censura prohibí a les altres edicions [...]». I lencert del volum que ara us oferim és precisament aquest, a més de contenir els dos llibres en un sol exemplar: la reedició per primera vegada del primer llibre original sense el signe de la censura.
Pedra de toc: una obra important i necessària. Important perquè conté el pensament de M. Aurèlia Capmany i les constants de la seva trajectòria intel·lectual al llarg dels anys: la lluita per la llibertat, lantifranquisme, la defensa de la llengua, la denúncia de la prudència, de loportunisme i el possibilisme burgesos, lexpressió de la resistència, el sentit de la història, però també, i sobretot, lanàlisi minuciosa i lúcida del fet literari i de la filosofia, vertebradora de la seva mirada, de la seva posició en el món. I és, com he dit, també una obra necessària, perquè interpel·la el lector davui. La dissecció que fa del terrible passat de la dictadura, des dels seus anys més ferotges fins als maquillats per laparença dun règim més benèvol, la manifestació més amarga i dura de viure en la resistència, ens obliga a pronunciar-nos íntimament, a comprometrens, com Capmany ho va fer amb la seva col·lectivitat i amb el seu país: «París ho descobria la primavera del 1953 no seria mai la meva realitat; si volia aprofundir en aquella terra de bellesa que se moferia, em calia dimitir del que jo era. El que jo volia fer ho havia darrencar daquella petita pàtria arran de mar amb el cant dels grills en els rials solitaris, amb els mancaments propis i de la gent que mhavia precedit, amb la voluntat ferotge de sobreviurem...».
La seva condició de dona lliure i transgressora és visible també en les diverses tècniques que M. Aurèlia Capmany utilitza per a la construcció de la seva obra, mai subjecta del tot a la rigidesa dun gènere. I Pedra de toc nés un exemple. No és només un llibre de memòries, com tampoc és només un assaig filosòfic i literari. O històric. Ho és tot alhora, com també observem en Virginia Woolf. Però, a més, incorpora, amb una habilitat extraordinària, fragments de la premsa daquells anys 39, 40, 41, 42..., com també ho havia fet Dos Passos a la seva trilogia. En un article escrit el 1968 sobre la novel·la de lescriptor americà, 1919, M. Aurèlia Capmany diu: «Amb destresa barreja les cartes, notícies aparentment anodines, subratllades amb ironia, amb amarguesa». Alguna influència, probablement, va exercir Dos Passos en la confecció de Pedra de toc, on la memòria de lautora, enfrontada a lirrevocable destí que ens ofereixen els retalls freds dels noticiaris de lèpoca, esdevé la plasmació duna veritat lúcidament i bellament expressada, amb moments de tensió lírica i daltres duna contundència demolidora.