Una cosa dius al cap duns minuts, em peocupa que no etiguis etusiasmada.
Com?
No, que thas descuidat una ena. Mira, aquí assenyales el paper: «etusiasme».
Ai, sí, que tonta! Mhe equivocat ric falsament. Això de lentusiasme vol dir que laltra persona ha de GAUDIR del que sestà fent. Si només ho TOLERA, no shi val.
Callem. Apareix un grup dadolescents escandaloses. Quan passen de llarg, dius:
Bromes a part, això del consentiment em sembla molt raonable. Una pauta senzilla per comportar-te com una persona decent, ni més ni menys. Lúnic és que
Et mires els peus.
Què?
No, que amb quina freqüència sha de demanar consentiment?
Ni idea.
Ah.
Ens tornem a quedar en silenci. Ja van masses silencis. Per això decideixo passar a lacció:
Què et sembla si ho anem provant sobre la marxa? Començo jo: et puc fer un petó?
Aixeques els ulls del terra i somrius.
Sí.
Al cap duna estona, ens estem fent petons amb gust de tabac i cervesa al sofà de casa meva. Al la tauleta del davant hi ha dues llaunes dEstrella gairebé plenes. El sofà és petit. Fa deu minuts que seiem en la mateixa postura i ens enrotllem com dos adolescents, amb lesquena massa rígida. Si no haguéssim parlat del consentiment, segur que a hores dara jo ja mhauria enfilat sobre teu sense sostenidors i tu mestaries menjant les tetes, però després de la conversa tu thas quedat una mica tallat i jo també. Decideixo fer servir el consentiment per sortir de la situació:
Estàs bé fent això?
Fas que sí amb el cap, però no sembles massa convençut.
Doncs no set veu gaire etusiasmat.
Mig rius.
Al final anem a lhabitació. Poso música, encenc un parell despelmes i regulo la intensitat de la llum fins gairebé al mínim. Mentrestant, tu testàs allà quiet, sense saber què fer més enllà de repassar el paperet i col·locar-lo a la tauleta de nit. Tinc ganes de dir-te que si vols ho podem deixar córrer, perquè estar amb algú que no en té ganes només mha passat una vegada a la vida, però nhe tingut prou per adonar-me que no hi ha res més desagradable i per preguntar-me com sho fan els homes que follen així de manera sistemàtica per suportar-se a ells mateixos. Et vull dir tot això, però a la que acabo dencendre lúltima espelma i em giro, de cop et tinc a sobre.
Et puc treure el jersei i la samarreta?
Sento una barreja densurt i alleugeriment, però lalleugeriment guanya. Faig que sí amb el cap, seiem al llit i em disposo a treurem el jersei. Però tu magafes les mans molt ràpid i em dius:
No. Jo.
Molt bé.
Fas que mestiri, tem poses a sobre de quatre grapes i comences a fer-me petons al coll. Bé, petons no. Més aviat passes els llavis i respires fort sobre el meu coll i les meves orelles, fins que mexcito. Magafes el jersei per treure-mel i jo aixeco els braços, però el tornes a deixar al seu lloc. Se tescapa el riure.
Et puc descordar el sostenidor i tocar-te els pits per sota del jersei?
Em descol·loca que ja no mel vulguis treure, però de moment callo. Anem molt bé amb el tema de les preguntes i no ho vull espatllar.
Vale.
Encara respirant-me fort sobre lorella i el coll, em fiques les mans per sota de la samarreta i macaricies la panxa. Jo tacaricio lesquena per sobre de la roba.
No em vols treure el jersei? pregunto.
Encara no contestes amb cara de murri.
Ah. Jo tel puc treure?
No.
No entenc res, però el consentiment implica acceptar el que no entens. Quan es tracta de lautonomia duna altra persona, el que entenguis o deixis dentendre és del tot irrellevant.
Dacord contesto, i et trec les mans de lesquena.
Tu me les agafes i les tornes a posar a lloc.
No, no. Tocam. Però només una mica per sota del jersei.
Dec posar una cara estranya, perquè afegeixes:
És que se mha acudit que amb això del consentiment sabem el que autoritzem a fer, però no quan ens ho faran. No et sembla sexi?
No gaire. Crec. Es tractava de tenir control sobre la situació.
Mmm no ho sé. A veure. Vols provar-ho i et dic si magrada?
Sí que tagrada.
Contestes tan gallet que se mescapa un riure de porqueta. Però sem passa de seguida, perquè les mans sota el jersei tornen a resseguir-me la cintura i la panxa amb els dits. Magrada perquè toques amb la pressió justa: ni tan suau que fa pessigolles ni escanyant la pell. I amb aquesta pressió passes les mans pel darrere de lesquena i em descordes els sostenidors. Em penso que em trauràs el jersei i la samarreta, però en comptes daixò et poses a resseguir el voltant dels pits, em mires amb cara de trapella, acostes la teva boca a la meva i hi fiques tota la llenguota. Aquest petó tan intens em desconcerta. El tolero durant uns segons, no sé si per costum o per què, però al final acabo parlant.
Espera. Et separes. Em pots fer els petons de la mateixa manera que em toques?
De la mateixa manera? Què vols dir?
Doncs amb la mateixa intensitat el mateix tipus de joc.
Ah, clar. Et quedes quiet. Clar, clar repeteixes.
I thi poses. Em ressegueixes el voltant dels pits amb els dits i acaricies els meus llavis amb els teus. El cos sem comença a moure sol. La pelvis se mondula. Tacaricio lesquena sota el jersei. De mica en mica, em vas fent petons més intensos i vas avançant en espiral cap al mig dels pits. Quan encara no hi has arribat, una de les teves mans mapareix davant de la cara. Lhas tret pel coll del meu jersei per acostar els dits a la meva boca. Vols que els llepi.