Sha fet de nit i algunes taules del nostre voltant comencen a sopar. Maixeco per anar a pixar les dues fantes i al lavabo, quan meixugo el pipí, el paper de vàter llisca. Llisca prou com perquè mhagi deixugar per segona vegada i perquè després em miri al mirall i examini de manera crítica les cicatrius que els darrers quaranta anys mhan deixat a la pell. També llisca prou com perquè recordi el paperet que duc a la butxaca de la jaqueta.
El paperet diu el que jo no vull dir. Que tinc setze anys i estic en una discoteca i, com que he begut, no sé qui és que no para de tocar-me el cul, però ningú no majuda. Que tinc vint-i-tres anys i un home que es pensa que mestima em penetra mentre ploro. Que tinc trenta anys i matreveixo a denunciar una agressió, però no em fan cas perquè lagressor és «súper maco» i ai, quina mandra ara un conflicte.
El paperet diu que fa massa temps que tinc setze anys, i vint-i-tres, i trenta, i que ja és hora que en pugui tenir només quaranta i follar tranquil·la duna vegada. També diu que per aconseguir-ho tu ets perfecte, un regal caigut del cel.
Per això surto del bar decidida a fer-lo servir. A fora comença a refrescar. Mestàs esperant dret al costat de la terrassa. Macosto a tu, miro cap amunt i em tremolen els genolls. Espero que no es noti. Resulta que ens fan fora de la terrassa perquè ja és hora de sopar. Tu et negues a menjar allà. Ho trobes un atrac a mà armada, però, si em ve de gust, coneixes un parell de llocs molt millors pel barri.
Em ve de gust, i acabem en una sandvitxeria compartint uns nachos i deixant-nos tastar els respectius entrepans. Ens estem passant pel forro el distanciament social. Jo mel vull passar pel forro del tot. Llepar-te la llengua i arriscar-me a contraure Covid. Es veu que tu també, perquè, mentre esperem que ens portin el compte, ens inclinem sobre la taula i ens fem un petó. És un petó daquells suaus i curts. Ens apartem un moment, ens mirem i ens llancem a morrejar-nos, però no ens allarguem gaire. Em dius que no vols incomodar la cambrera, i aquí decideixo que ets cent per cent digne del paperet que duc a la butxaca, així que et pregunto si et ve de gust prendre lúltima a casa meva i em contestes que sí.
Sortim de la sandvitxeria i ens cordem les jaquetes fins amunt. Sens dubte, lestiu sestà acabant. Comencem a fer via cap a casa meva mentre xerrem i deixem anar alguna rialla. En un carreró, ens baixem les mascaretes i ens fem un altre petó. Lescalfor dels teus llavis i del teu alè contrasta amb el fred del carrer. Em poses les mans a la cintura i macostes una mica cap a tu. Em deixaria fer, però recordo que ja no vull follar normal i maparto.
Estàs bé? em preguntes.
Set veu desconcertat.
Sí, molt bé. Només és que the de dir una cosa.
Ara set veu espantat, així que mafanyo a afegir:
No és res teu, eh? És meu. O sigui és que em costa trobar les paraules si vols que follem, tinc una sèrie de condicions.
Ara set veu espantat, així que mafanyo a afegir:
No és res teu, eh? És meu. O sigui és que em costa trobar les paraules si vols que follem, tinc una sèrie de condicions.
Obres els ulls com plats. A mi em comencen a tremolar les mans i me les fico a les butxaques perquè no te nadonis. A la butxaca dreta hi trobo el paperet. El trec i el començo a desdoblegar. Tu lassenyales.
Les tens escrites aquí? Les teves condicions, dic.
Set comença a escapar un riure incrèdul. I a mi, no sé ben bé don, em surt el caràcter.
Sí. I són tan importants per a mi que si no et semblen bé o tho prens com una broma, millor que ho deixem estar. De totes maneres, deus tenir una cua de gent que li encantaria estar amb tu aquesta nit. Si men vaig, no et vindrà daquí.
Jo no tinc cap cua contestes, entre molest i afalagat.
És una cua metafòrica replico.
Ens quedem una estona en silenci. El trenques tu:
Me les vols llegir?
Et dic que sí i anem a seure a un banc. Treus el paquet de tabac i encens un cigarro. No pots evitar estar-te divertint una mica. Jo mescuro la gola. Sem passa pel cap que tinc tots els números per convertir-me en una anècdota que explicaràs durant anys.
Ens veig des de fora. Al banc, cara a cara, amb les mascaretes posades i el paperot al mig. Lescena sembla una versió cutre dun contracte prematrimonial de Hollywood.
Has sentit a parlar del consentiment sexual? et pregunto.
Sss no.
Val. És una manera dafrontar les relacions sexuals. Es tracta de no follar en base al que SUPOSES que li agrada a laltra persona. Per tant, sempre que facis una cosa nova li has de PREGUNTAR si li ve de gust. Això sha de fer cada vegada que estiguis amb ella, perquè potser dilluns li excita fer una cosa però dimarts no. O en aquest precís moment li agrada i daquí dos segons ja no.
La diversió sha esfumat de la teva cara i ara fas pinta destar molt concentrat, atent de debò. Et menjaria els morros i et descordaria la bragueta aquí mateix, però això no aniria gaire en la línia del consentiment sexual.
Assenyales el paper amb els ulls.
A veure què diu?
Tel passo i et poses a llegir. Com que el carreró és fosc, has de treure el mòbil per il·luminar el paper. Mentrestant, jo vaig inhalant el fum que deixa anar el teu cigarro com lexfumadora empedreïda que soc.