El desenvolupament formal de lofici de jurat començava el diumenge de Pentecosta, que en 1404 es corresponia amb el 18 de maig. En dit dia se celebrava una missa solemne en lesglésia de Santa Maria i, just abans de la lectura de levangeli, es realitzava davant laltar major el jurament dels nous jurats i també lelecció dels consellers que representaven les sis parròquies de la població.
El dia següent, dilluns, es va produir la primera sessió del nou consell, així com lelecció dels oficials que havien dexercir com a escrivà, síndic, clavari i síndic de plets. A partir daquesta sessió, al llarg de lany sen farien vint-i-sis més, la darrera de les quals està datada el 6 de juny de 1405 i en acabar de tractar els assumptes ordinaris es va realitzar lelecció de jurats per al següent any.
La convocatòria de les sessions no tenia un caràcter regular, de manera que uns mesos sen troben de més i uns altres de menys, però si que nhi havia algunes de data fixa, que eren les que derivaven del compliment dels Furs i Privilegis de regne de València, les quals shavien de fer en dies concrets, per procedir a lelecció de diverses autoritats municipals, la més important de les quals era, sens dubte, la de Justícia de Castelló, nombrat el tercer dia abans de la festa de Nadal, seguint un cerimonial perfectament detallat per lescrivà que en deixava constància del fet. Al llarg de lany també hi podia haver convocatòries de caràcter extraordinari, degudes a circumstàncies sobrevingudes, com pogueren ser requeriments singulars de la corona a través del oficials reials, o derivats de situacions demergència, com lexistència duna pesta13 de conseqüències sembla que no dramàtiques en aquella ocasió, però que van originar la realització duna solemne processó a lermitori de la Mare de Déu de Lledó, per demanar que el perill passara el més aviat possible.
Lexercici, però, va començar amb la notificació formal del requeriment fet per la Diputació del General del regne de València, al consell municipal de la vila de Castelló, per al pagament de cinc-cents cinquanta florins, en tres pagues, la recaptació dels quals i la gestió per tal de fer-ne els corresponents abonaments seria objecte datenció en diferents ocasions al llarg de tot lany. Era natural, ja que tant la col·lecta dimpostos i lendeutament de la vila, per raons diverses, solia ser sempre la principal preocupació dels representants municipals.
De la lectura de les sessions daquest llibre, en canvi, podríem dir que el consell municipal va dedicar la major part del temps a qüestions de caràcter més domèstic, que eren les que realment més havien dinteressar-los i, entre elles, al llarg de lany va tractar en diferents ocasions sobre la millora de la qualitat de la carn de la taula de la carnisseria de la vila,14 mitjançant lautorització als bestiars dels carnissers per poder entrar a pasturar en rostolls, sempre i quan no feren mal. Dacord amb aquest criteri es regulava el preu de la carn i, al mateix temps, poder variar-lo segons la qualitat que tinguera. Unes setmanes més tard,15 es denunciava labsència del mostassaf de la vila i lactitud del seu lloctinent, el qual prenent com a excusa que no tenia peses ni pesals de referència, permetia els fraus dalguns carnissers que unflaven les carns, o daltres comerciants de la vila que cometien semblants malifetes, que va obligar el consell a prendre les degudes mesures per a una ràpida solució. El consell també va millorar el capítol de la carn16 dels establiments municipals, amb una addició de franquícia dimposició sobre les bèsties salvatgines que poguera caçar el cervater del municipi, quan caçara cérvols, cabres salvatges i altres que feien malbé els cultius. Les decisions més importants en matèria de gestió de la venda de carn es van prendre a la primavera de 1405, quan el consell va pactar amb els carnissers la franquícia de la taula17 de la carnisseria a un any, sota certes condicions, la principal de les quals era que la vila tinguera bones carns durant tot aquest temps. Pocs dies després, el justícia i jurats de Castelló van signar els pactes18 detallats que regularien el bon funcionament de dita taula, amb Macià Guerau, Ramon Rius i Pere Monsó, adjudicataris aquell any de dit servei municipal.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1405-1406
Es tracta dun llibre de 310 × 230 mm, relligat amb un pergamí que fa de coberta. Ací, hi ha un encapçalament on consta el nom dels quatre jurats de la vila i la durada de la seua administació. Just a sota, apareix una creu amb el nom dels quatre evangelistes. El llibre ha arribat complet fins als nostres dies i, en general, presenta un bon estat de conservació, llevat dalgunes petites taques dhumitat i uns pocs trossos trencats al marge. Consta de 67 fulls, amb una foliació moderna a llapis en el marge superior dret, i al seu interior es poden distingir dues parts ben diferenciades. Fins al full 46, hi ha les reunions del consell, segueix un full i mig en blanc i, tot seguit, comença una part titulada Letres de vehins novells e altres. En aquest últim apartat, hi ha copiades les cartes enviades pels jurats de Castelló als oficials daltres viles i llocs a través de les quals els informen que un antic veí seu ha canviat la seua residència a la vila de la Plana i també intenten resoldre alguns problemes derivats daquest canvi dhabitació. Així mateix, hi ha registrats els juraments fets al davant del batle reial per aquells veïns que assumeixen les funcions de lloctinent dels jurats i, sobretot, hi ha la còpia dels albarans expedits pel síndic i clavari de la vila.