Per tant, en les diferents eleccions hi ha un sistema de cooptació indirecta que urgeix als integrants de la classe política a tenir un bon nombre daliats dins de les institucions per tal de garantir la seua reproducció en el poder i això, com és lògic, causa tenses disputes, com aquella esmentada més amunt per lelecció del càrrec de justícia el 1405. Ben mirat, aquest és un dels motius que explica la progressiva intervenció de la Corona en la política local, especialment en lelecció dels càrrecs municipals. Lexistència dun consell dividit en faccions i les bandositats ocasionades per lobtenció de la supremacia en la política municipal provoca la intercessió de la monarquia, que pretén suavitzar les tensions entre els prohoms i, de retruc, obtenir un major control sobre la vida política de la vila. En aquesta primera dècada del segle XV, el paper de la Corona ja és ben notable en lelecció del justícia i el mostassaf, que depèn en última instància del batle reial, i també exerceix una tasca de supervisió quan sescullen els jurats. Aquesta intromissió complica les relacions entre els prohoms locals i els oficials reials, que esdevenen més complexes encara quan alguns dels veïns rics de Castelló accedeixen als càrrecs de representació de la monarquia. El reduït grup de castellonencs que ho aconsegueix intenta aprofitar la seua situació de privilegi per obtenir un benefici i, de passada, atacar els fonaments del poder dels seus rivals a làmbit local, de manera que les lluites existents en el consell sestenen també als òrgans de govern de la Corona.
Per tant, en les diferents eleccions hi ha un sistema de cooptació indirecta que urgeix als integrants de la classe política a tenir un bon nombre daliats dins de les institucions per tal de garantir la seua reproducció en el poder i això, com és lògic, causa tenses disputes, com aquella esmentada més amunt per lelecció del càrrec de justícia el 1405. Ben mirat, aquest és un dels motius que explica la progressiva intervenció de la Corona en la política local, especialment en lelecció dels càrrecs municipals. Lexistència dun consell dividit en faccions i les bandositats ocasionades per lobtenció de la supremacia en la política municipal provoca la intercessió de la monarquia, que pretén suavitzar les tensions entre els prohoms i, de retruc, obtenir un major control sobre la vida política de la vila. En aquesta primera dècada del segle XV, el paper de la Corona ja és ben notable en lelecció del justícia i el mostassaf, que depèn en última instància del batle reial, i també exerceix una tasca de supervisió quan sescullen els jurats. Aquesta intromissió complica les relacions entre els prohoms locals i els oficials reials, que esdevenen més complexes encara quan alguns dels veïns rics de Castelló accedeixen als càrrecs de representació de la monarquia. El reduït grup de castellonencs que ho aconsegueix intenta aprofitar la seua situació de privilegi per obtenir un benefici i, de passada, atacar els fonaments del poder dels seus rivals a làmbit local, de manera que les lluites existents en el consell sestenen també als òrgans de govern de la Corona.
Hi ha bons exemples daquest encreuament de relacions polítiques a diferents nivells en els quatre llibres que es transcriuen en aquest volum, com també hi ha mostres de les dificultats que sacsegen la vila en els primers anys del Quatrecents. La reproducció sistemàtica de caresties i brots de pesta des del darrer quart del segle XIV comença a complicar el funcionament de la hisenda municipal, que viu sempre angoixada per lelevat endeutament que suporta. En conseqüència, tot allò relatiu amb lestabliment dels diferents impostos municipals esdevé un freqüent motiu de conflicte entre els prohoms i això fa que el tema aparega molt sovint en les sessions del consell. Ara bé, en aquests anys inicials del segle XV les finances locals encara presenten una certa solvència, lluny de la fallida que arribarà un par de dècades després i que, juntament amb la intensificació de les lluites de bàndols, provocarà la intercessió decidida de la Corona en el control de la política local.12
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1404-1405
És un volum de 330 × 250 mm, relligat amb pergamí que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa figura un text indicatiu del títol del llibre, el nom dels quatre jurats que hauran lexercir dit ofici, i la durada del seu mandat que, tal com estava legalment establert, només era per un any. Consta de 78 fulls, amb foliació moderna a llapis en el marge superior dret i, com és ben natural, les sessions del consell municipal estan escrites les unes a continuació de les altres, seguint el mateix orde cronològic en què es van produir.
El llibre es troba complet i consta de dues parts clarament diferenciades: la primera conté les actes de les sessions del consell municipal celebrades al llarg de tot lany, després de deixar al principi una fulla de respecte, totalment en blanc i no numerada. El text arriba fins el full 57r, a partir del qual el revers i el full següents estan en blanc, i a partir del full 59r comença el Libre de albarans de la vila de Castelló, que arriba fins al final anteriorment esmentat. És molt interessant la relació daquests albarans, ja que a través dells es pot fer un bon seguiment dels pagaments realitzats pels oficials municipals, o els seus representants, tant de caràcter ordinari com extraordinari, la qual proporciona una imatge prou fidel de les tasques i els assumptes que interessaven a la vila de Castelló.