Lestudi acurat de tots i cadascun dels llibres de registre de lloguer de la Casa Insa, així com el testimoni directe de la seua darrera propietària, Carmen Ferrés García, que va regentar el negoci familiar fins a la seua adquisició per part de la Diputació de València en lany 2009 i que definitivament tancava les seues portes al carrer de Baix de la ciutat el 2013, així com les corresponents referències en la premsa de lèpoca i el seguiment dels diferents monogràfics locals sobre festes, esdevenen una font de primer ordre per a analitzar i posar en comú els coneixements dispersos que es tenen sobre els elements i danses rituals conservades i aquelles de les quals es té ja només constància documental i que necessàriament han dentendres com una part primordial en el coneixement i posada en valor del patrimoni immaterial valencià.
En aquest treball sanalitzen totes i cadascuna de les festes històriques de la Ribera del Xúquer, amb suficient volum i entitat com per a meréixer una publicació monogràfica, ja que juntament amb les del cap i casal, arribaren a condensar bona part de les iniciatives rituals en seguicis processionals religiosos i també de tipus civil o àulic almenys des de lèpoca del barroc. Ciutats i viles com Alzira, Sueca, Algemesí, lAlcúdia, Carcaixent, Cullera, Albalat o Polinyà, entre daltres, figuren en els arxius de la Casa Insa com a focus dirradiació de les inquietuds folklòriques que han acabat cristalitzant com a model de la vehiculació popular i festiva a partir de les concepcions culturals populars i cultes que arribaven des de la ciutat de València.
Lestudi, que en aquest volum se centra en la comarca que va capitalitzar durant els segles XIX i XX el fenomen festiu valencià, vol estendres en posteriors publicacions i en un format semblant, a lanàlisi individual o agrupat dels seguicis processionals daltres comarques valencianes com ara lHorta, València ciutat, Camp de Túria i Camp de Morvedre, la Costera i la Canal de Navarrés, la Safor i la Vall dAlbaida i les comarques dinterior.
Quin o quins són els orígens dels diferents elements rituals i folklórics que hui en dia formen part dels principals seguicis processionals i festius de la Ribera? Existeix algun paral·lelisme o filiació directa entre cadascuna de les danses que els componen? Quines han estat les principals desaparicions i pervivències que shi han donat al llarg de la història?
Lanàlisi pormenoritzada de les festes de les diverses poblacions riberenques registrades als arxius de la Casa Insa ens farà reflexionar sobre la importància i sobre la repercussió daquesta riquesa patrimonial i folklòrica que a dia de hui necessita un coneixement precís i exhaustiu com a pas previ per a la seua revalorització i difusió, ja que no es conserva allò que no sestima, i no sestima allò que no es coneix.
Aquest treball, però, no haguera estat possible sense lajuda de moltes persones, tant per la informació facilitada com per les seues inestimables aportacions. És per això que volem expressar el nostre més sincer agraïment a Joan Ramon Giménez i Úbeda, Pere Hernandis, Marisa Trescolí, per les fotografies antigues i contemporànies de la festa dAlbalat; a Josep A. Domingo, Vicent Niclòs, Andrés Felici, David Pous, per les interessants notícies i revisions al voltant de la festa dAlgemesí, a Lutxo Palop, per les notes sobre la restauració de les danses a Alginet; al grup Dansaires del Tramusser dAlmussafes; a Alfred Morell i Lupe Canet, per les fotografies i dades aportades sobre la processó a la Mare de Déu del Lluch; a Aurelià Lairón i Salva Vercher, per les notícies facilitades des de lArxiu Municipal dAlzira; a Francesc Beltrán, per la seua col·laboració en lestudi sobre les festes de Benifaió; a Xavier Rausell, qui ens ha aportat bones dades sobre les danses rituals carcaixentines; a lassociació cultural La Lluna de Catadau; a Fernando Chofre i lassociació cultural La Penyeta de Cullera, per les meravelloses fotografies antigues daquesta població; a Enric Mut, qui ens ha facilitat algunes imatges històriques de les festes guadassuarenques; a Daniel Vera, per la valuosa informació que ens ha fet arribar per a conéixer millor les festes de Sueca; a Salvador Ferrís, per les seues fotografies dAlbalat i Sueca; a Ximo Martínez per lexquisida i acurada revisió ortogràfica; a Esther Alba i Gil-Manuel Hernández, al qui agraïm la seua desinteressada col·laboració; a Francesc Tamarit i Jorge Hermosilla, pel seu recolzament a aquest projecte i, molt especialment, a doña Carmen Insa, autèntica ànima daquest treball.
Oreto Trescolí BordesEnric Olivares Torres
Envoltada per edificis de nova construcció i amb un trànsit excessiu de cotxes davant la seua portalada principal, allà al fons, on el carrer sembla fer un delicat gir cap a la plaça de lArbre antiga plaça de lAlber, en una cantonada, i imponent per la seua arquitectura més que cinc-centenària dobra i pedra, just en una antiga casona on la tradició ubica lhabitatge del pintor Joan de Joanes, llegim encara el rètol que enquadra el xamfrà i que resa: Insa.