FESTES, DANSES I PROCESSONS ALS ARXIUS DE LA CASA INSA
La Ribera del Xúquer
Oreto Trescolí Bordes
Enric Olivares Torres
EDITA:
FINANÇA:
COL·LABOREN:
Mancomunitat de la Ribera Alta del Xúquer
Excm. Ajuntament dAlgemesí
Excm. Ajuntament de lAlcúdia
Excm. Ajuntament de Sueca
Excm. Ajuntament de Carcaixent
Excm. Ajuntament dAlginet
Excm. Ajuntament dAlzira
Excm. Ajuntament de Guadassuar
Excm. Ajuntament dAlbalat de la Ribera
Excm. Ajuntament de Catadau
AUTORIA:
Oreto Trescolí Bordes
Historiadora de lArt
Enric Olivares Torres
Departament dHistòria de lArt.
Universitat de València
DISSENY I MAQUETACIÓ:
Cristina Soriano Cabellos
Unitat de Suport al Vicerectorat de
Projecció Territorial i Societat
© daquesta edició: Universitat de València, 2019
© dels textos: els autors
© de les imatges: els autors i propietaris
A Carmen Ferrés García,
doña Carmen Insa,
In memoriam.
ÍNDEX
La Universitat en el territori
Maria Vicenta Mestre Escrivá i Jorge Hermosilla Pla
Pròlegs
Desvetllant el patrimoni cultural: la memòria perdurable Esther Alba Pagán
De cultura festiva Gil-Manuel Hernández Martí
Presentació
Oreto Trescolí Bordes i Enric Olivares Torres
1. Introducció
1.1. La importància de lestudi de la indumentària festiva
1.2. Els orígens dun negoci familiar
1.3. Lofici de rober
1.4. El fons dindumentària per als seguicis processionals
1.5. Els pobles i les festes
1.6. El món de la festa a la Ribera
1.7. La tradició en les danses processionals
1.8. Danses rituals de la Ribera localitzades als arxius dInsa
2. Albalat de la Ribera
2.1. Les festes de gràcia en honor al Santíssim Crist de les Campanes
2.2. Primeres relacions de lloguer a Albalat de la Ribera
2.3. El trasllat de les festes a lagost
2.4. La festa moderna
3. Algemesí
3.1. Les festes de la Mare de Déu de la Salut
3.2. Configuració actual de la festa a la Mare de Déu
3.3. Les festes dabans
3.4. El camí cap a la configuració definitiva del seguici processional
3.5. Les festes del Crist de lAgonia, Sant Onofre i el Corpus
4. Alginet
4.1. Festes al patriarca sant Josep
4.2. La recuperació de les danses
5. Almussafes
5.1. Festes a sant Bertomeu i la Santa Creu
5.2. Elements festius a Almussafes
6. Alzira
6.1. Precedents als segles XVII i XVIII
6.2. Festa a Maria Immaculada celebrada a Alzira el 1662
6.3. Proclamacions reials al segle XVIII a Alzira
6.4. Les festes a la Mare de Déu del Lluch i els Sants Patrons
6.5. La recuperació de les danses rituals en les últimes dècades
6.6. El Corpus alzireny
7. Benifaió
7.1. Les festes a santa Bàrbara
8. Carcaixent
8.1. Danses processionals carcaixentines
8.2. Festes a la Mare de Déu dAigües Vives
8.3. Larribada del segle XX
8.4. Festes al Crist de la Bona Mort
8.5. La processó del Corpus
8.6. Sant Francesc de Paula
8.7. Les festes centenàries en honor a sant Francesc dAssís
9. Carlet
9.1. Les festes en honor a sant Bernat i les Germanes
9.2. Carlet a la roberia Insa
9.3. La festa al segle XX
10. Catadau
10.1. La festa a santa Bàrbara
11. Cullera
11.1. Les danses processionals de Cullera en lactualitat
11.2. Història de les festes patronals de Cullera
11.3. El reviscolament de les danses
12. Guadassuar
12.1. Les festes dhivern: Sant Vicent de la Roda
12.2. Les festes destiu: la setmana de danses
13. LAlcúdia
13.1. Les danses rituals a lAlcúdia
13.2. El segle XVIII, els orígens
13.4. El segle XIX, lesplendor de la tradició
13.5. El segle XX, bastint el patrimoni
14. La Pobla Llarga
14.1. Sant Calixt, patró de la Pobla Llarga
15. Polinyà
15.1. El Santíssim Crist de la Sang
16. Riola
16.1. Notes per a una moixiganga
17. Sollana
17.1. De pals i planxes i altres danses processionals
18. Sueca
18.1. La festa a la Mare de Déu de Sales
18.2. Les danses rituals a Sueca
18.3. Cronologia de la festa a la Mare de Déu de Sales
18.4. La festa del Corpus a Sueca, els Sants de la Pedra i el Crist de lHospitalet
19. Torís
19.1. Tradicions de fa un segle
Abreviatures
Bibliografia
La Universitat en el territori
La Universitat de València ha desenvolupat en els últims anys una estratègia territorial que persegueix afermar les relacions amb el seu entorn. Eixa estratègia pretén laproximació de la nostra institució acadèmica universitària a la societat civil valenciana, mitjançant accions de diversa naturalesa. Daquesta manera shan impulsat exposicions que han tractat espais referents de la Comunitat Valenciana, o shan organitzat accions formatives, mitjançant conferències i seminaris. De la mateixa manera shan realitzat col·laboracions dirigides a ledició de treballs de recerca que tracten temes estretament relacionats amb el territori valencià. Es tracta dobres amb una marcada implantació territorial. És el cas de lobra dEnric Olivares i Oreto Trescolí, titulada Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa. La Ribera del Xúquer.
Lobra se centra en el paper de les roberies, i en concret de la Casa Insa de València, que durant els dos darrers segles ha sigut sinònim dindumentària valenciana i les celebracions institucionals i ha vestit a les protagonistes de les exaltacions de les Falleres Majors i infantils, ha sigut responsable de lornamentació en la Fira de Juliol i dengalanar la Llotja, lAjuntament o el Palau de la Generalitat... Casa Insa també va realitzar indumentàries per a teatre, sarsueles i en la postguerra va ser requerida en els estudis CEA de Madrid per a diverses pel·lícules.