La lluita de trinxeres es mantindrà cada cop que una administració miri de fer un pas positiu en la mitigació o ladaptació al canvi, i les crisis econòmiques perjudiquen les polítiques col·lectives i de futur. No em sorprendria que molts negacionistes fossin dels que, en canvi, accepten fàcilment aquell vell adagi que diu que si vols evitar la guerra lhas de preparar. Però, mentre que armar-se «preventivament» pot acabar duent a la temptació de fer servir les armes en cas de conicte (sobretot, fan por les armes en mans de certs règims i individus i en situacions extremes), preparar-se davant del canvi climàtic no pot provocar el canvi. Pot, això sí, empènyer noves tecnologies i moure noves forces econòmiques, cosa que és desitjable. És clar que té inconvenients: els diners que es gastin en això no estaran disponibles per a altres coses. Però almenys sobriran camps nous dactivitat econòmica. I potser ens estalviaríem molts problemes.
Lecologia és una ciència que procedeix de lantiga història natural, mentre que el medi ambient és una gran part de la realitat vastíssima, difícil dacotar. En principi, tot el que no és el subjecte és el seu medi ambient. Si el subjecte és la societat, el medi ambient és quelcom que lenvolta i la penetra per tot arreu. El medi ambient és, i ho reconeix gairebé tothom, un tema que no es pot considerar sectorialment sinó que té caràcter transversal. Per aquesta raó, sempre ha estat difícil trobar la fórmula per encaixar-lo en lorganització de les administracions. No és només que hi hagi aspectes relatius al medi ambient en quasi qualsevol segment de lactivitat social. És que el medi ambient, i les decisions que es prenen sobre el medi ambient, són decisius en camps com ara la salut, leconomia, la justícia social o les relacions internacionals i la seguretat.
Aquest llibre vol explicar quatre coses sobre quina mena dactivitat tenim els ecòlegs (els terrestres, sobretot, ja que conec menys directament la manera de treballar dels ecòlegs marins) i, en el camí, farem moltes referències a qüestions ambientals. Shan anat produint en la teoria ecològica, durant els darrers 25-30 anys, avenços que han portat a una manera de veure les coses notablement diferent de la que predominava a mitjan segle XX. Alguns daquests canvis obren les portes a noves maneres dentendre la gestió i la conservació. He viscut part daquest canvi, i miraré dexplicar-lo.
3. Sobre la petita història recent, personal i local
La veritat de demà es nodreix de lerror dahir
Antoine de Saint-Exupéry
És un fet indiscutible que massa literatura que es publica és conseqüència de lembadaliment dels autors davant del mirall, amb resultats descàs interès general. Però, tot i ser-ne conscient, com que les meves opinions són en gran part resultat de les meves experiències, penso que el lector les entendrà millor, i en veurà millor els defectes, si les exposo emmarcades en la meva petita realitat.
Segon ll, i últim duna família entre la petita burgesia i el proletariat de coll blanc (el meu pare era gerent duna petita botiga de roba dhome de la GranVia, quasi a tocar del Passeig de Gràcia, la mare va morir als trenta anys, quan jo en tenia dos), sóc daquella generació que passà per la Universitat els anys seixanta, i encaixava força amb el clixé de «progre». És a dir, que em sentia motivat per allò social, per la cosa pública, per la Política amb majúscula, lart de portar els afers públics cap a un millor servei de la comunitat. I creia necessari un canvi polític cap a més llibertat i més justícia social. No vull presumir de gran lluitador antifranquista. No mhi vaig distingir en aquesta lluita, però sabia de quina banda vindrien els canvis necessaris i vaig actuar ni que fos molt modestament. Vaig interessar-me per lecologia des dun punt de vista intel·lectual, pels reptes que planteja la comprensió del funcionament dels sistemes complexos que mantenen la vida. Això es degué sobretot a la inuència de Ramon Margalef. Deixeu-me que en digui alguna cosa.
El 1967, fa més de quaranta anys, Margalef va esdevenir el primer catedràtic decologia de tot lestat. Jo havia acabat la carrera lany anterior, però ja ens havia donat classes. Era fascinant. Tenia lhabilitat dels genis de veure les coses sempre donant la volta als plantejaments dels altres. I tenia, a més, una visió molt global del món i de la vida. Quan ens explicava lecologia, tot i fruir del cas concret, donava interpretacions que anaven molt enllà i sapropaven a la llei general. Fou una de les persones al món que més shan esforçat per dotar lecologia, si no de lleis, almenys dalgunes regularitats sobre les quals basar una ciència que, habitualment, sembla perduda entre la casuística més desmesurada de lestudi individual de qualsevol dels milions dorganismes que habiten el planeta i la consideració dels processos gegantins que abasten el planeta sencer. Ell semblava disposar duna brúixola per a situar-se sempre enmig daquest maremàgnum de casos, problemes i escales diferents, gràcies a lús de conceptes com diversitat, informació, energia i altres, a una enorme erudició i a la capacitat, segurament innata, de mirar-se les coses des dun angle inhabitual.