Abans de continuar, voldria deixar clara la qüestió referent al seu nom. La forma habitual amb què lescriptor signava la seua obra i es referia a ell mateix era «Juan B. Pastor Aicart». No obstant això, les poques vegades que utilitza el català per a expressar-se en cartes escriu «Joan B. Pastor Aicart», la qual cosa em permet adoptar el nom en valencià per a referir-me a ell en aquest treball escrit en aquesta llengua. Pel que fa al segon cognom, lhem vist algunes vegades escrit com «Aycart». Cal dir que entre els milers de fulls que he llegit daquest autor no he trobat ni una sola vegada el cognom «Aycart», sinó sempre «Aicart». Tampoc no he vist mai la i que separa els cognoms «Pastor i Aicart». Per tot això, propose que dara endavant ens referim a ell com a Joan B.Pastor Aicart i oblidem la forma «Aycart», que no està justificada, però que apareix al carrer que lescriptor té dedicat a València (en un altre carrer a Aldaia apareix com a Pastor Aicart i, a Borbotó, el carrer que li han dedicat porta el nom de Juan Bautista Pastor).
Tornant a lobra, lestudi de la seua poesia mha servit per a descobrir aspectes importants de la seua trajectòria vital i per a reconstruir els sentiments i les passions que afectaven el Pastor Aicart més jove. Després, la trajectòria poètica pren un altre caire, més religiós, més moralitzant, sense deixar mai la vessant patriòtica, tant espanyola com catalana o valenciana, com es vulga dir. Malauradament no tota la poesia es troba completa. A larxiu he pogut trobar des de quaderns acabats i nets amb lletra llegible fins a fragments solts, esborranys, poesies inacabades o fulls trencats que deixen les metàfores suspeses en laire potser per sempre. Una llàstima. De vegades, quan la lectura es posava més interessant, el full es trencava, o el vers acabava abruptament, com si de sobte la mà invisible del temps tallara la carretera per on circulem amb plaer. Uns dies després, però no sempre, latzar em duia davant la continuació daquells versos inacabats, que apareixien separats dels primers després de lexploració de vertaderes muntanyes de paper. Aleshores em recolzava en la cadira i llegia i, a continuació, intentava tornar a lligar els fragments separats qui sap durant quant de temps.
No sols mhe basat en la poesia per a reconstruir la biografia intel·lectual de lescriptor i metge de Beneixama. També han estat fonamentals en aquest procés de reconstrucció els més de 300 articles de premsa que he pogut trobar. Lany 1868 apareixen els primers articles de Pastor Aicart publicats en la premsa republicana de València. Aquests articles són necessaris per a comprendre levolució de la seua ideologia cap a pressupòsits conservadors i religiosos i, alhora, pot seguir-se bé la petja ideològica mitjançant tot aquest seguit descrits periodístics. Aquests retalls de joventut, trobats entre els quaderns que em lliurà Rafael Pastor, constitueixen un valuós document històric perquè estan publicats en exemplars de diaris que no shan conservat en cap de les biblioteques i hemeroteques del País Valencià. Dalguna forma la religió va irrompre en la ideologia de Pastor Aicart, en una època en què els conflictes amb el catolicisme eren una constant en lesdevenir polític de lestat espanyol. La fe que professava el va fer evolucionar cap a una ideologia conservadora que es palesa sobretot en el conjunt darticles publicats en el diari La Verdad de Múrcia durant la primera dècada del segle xx. Daquest diari tampoc no es conserva quasi cap número de la seua primera època a les biblioteques i hemeroteques murcianes. És, per tant, sobre la base de la poesia i els articles de premsa que està articulada la base biogràfica i intel·lectual de Pastor Aicart en aquest treball.
Per sort, no són aquestes les úniques fonts de treball. També he pogut localitzar algunes cartes dirigides a Pastor Aicart o bé alguns esborranys de cartes que ell va dirigir a altres intel·lectuals i amics de lèpoca. Totes han estat útils, però cal destacar el conjunt de 14 cartes que shan conservat del seu amic de Santiago de Compostel·la, també escriptor i metge, Juan Barcia Caballero. Aquestes cartes, totes de la dècada de 1880, són un excel·lent observatori per a indagar al voltant dels sentiments, de les preocupacions i de la personalitat de Pastor Aicart.
Pel que fa al teatre, les ambaixades o lassaig, els he dedicat capítols separats de la resta del treball no perquè no constituïsquen també una part important de la seua obra, sinó perquè no ajuden tant a reconstruir el fil de la seua trajectòria intel·lectual tal com lhe seguida en els tres primers capítols del llibre. O bé perquè no són fàcils de datar o bé perquè representen al cap i a la fi una part significativament menor de lobra. El teatre és potser la part que ens arriba pitjor conservada. He trobat indicis duna trentena dobres de teatre que almenys foren iniciades per Pastor Aicart. Però moltes daquestes ens han arribat del tot incompletes o en condicions de lectura molt difícils.
El capítol 4, dedicat a lassaig, està basat sobretot en una obra inèdita, prou ben conservada però incompleta, trobada entre els documents que quedaven a casa seua i que resulta un dels treballs més interessants de lautor pels coneixements que mostra sobre la ciència en general i per les argumentacions filosòfiques que utilitza a lhora de defensar la ideologia cristiana.