No, es clar. Ben mirat és estrany. Lesposa no podia estar fent gestions a les deu o onze de la nit.
Però sí sortir abans de casa amb algun pretext després de dir-li al marit que no samoïnés si arribava tard.
On vol anar a parar?
De moment no gaire enlloc. Estic pensant en veu alta. Tot apunta a que la mort sembla estigui, a primera impressió, lligada a una causa fisiològica, algun òrgan afectat per la presa dalgun aliment en mal estat, algun estat dhipotèrmia brusca, un rodament de cap que lhagués fet caure...
Tot això no pot ser demostrable fàcilment menys el fet dhaver estat intoxicat.
I què pretén extreure de la boca den Robert?
No ho tinc molt clar. Però aquesta família és desestructurada. Hi ha peces del trencaclosques que desencaixen i no poden encertar-se perquè moloro que si en Maurici estava vivint amb el fill i la nora...
És perquè estava delicat de salut. No és un bon motiu? - Pregunta en Martí des del seu taulell.
No, la història es remunta en una època més endarrerida, nestic gairebé segura contesta la comissària.
Aleshores, creu que el fill petit té alguna relació amb lescenari del crim? inquireix atònit lArnau.
És massa precipitat extreure conclusions, però crec que aquest gest dhospitalitat està lligat a un motiu en què lànim de lucre sinterposa.
El telèfon sona mentre en Robert espera uns segons abans no interfereix en la línia:
Bon dia, soc la comissària Roig. Havia pensat que podria venir a casa seva per fer-li unes preguntes però ben mirat, estaria bé que sapropés a comissaria quan plegui de la feina.
Bé, ara magafa conduint. Soc transportista de productes congelats. Vaig cap a Torelló.
No es preocupi. A quina hora li va bé que ens veiem, cap a les dues?
Disposo duna hora per dinar. Dacord, puc venir al seu despatx diu en Robert.
Fem una cosa millor, Vostè va a casa a dinar?
Depèn del dia, normalment sí. La meva mare té tot el tiberi gairebé cuinat i escalfat i quan arribo només m´he dentaular.
Què li sembla si vinc daquí una hora, cap a dos quarts de tres?
Perfecte, no hi ha problema. Alguna novetat?
No, de moment en procés devolució, esperant poder emetre un veredicte a partir denllaços i pistes correlatives.
La Comissària penja el telèfon i li demana a lArnau que porti a impremta el document físic i el diari que tenen a loficina. Els de grafologia ja nhan fet un escàner per determinar el tipus dalfabet i també el contingut dels símbols representats en caràcters gràfics però la comissària vol tenir el document accessible per poder-lo rellegir i ponderar alguna clau que la pugui empènyer a estar més a prop de les intencions duna ment pertorbadora, producte dun ésser maquiavèl·lic que mata a sang freda.
El tinc arxivat a un processador de textos respon lArnau amb una aproximació dimatge les grafies es veuen en 3D gairebé, però lhabilitat per poder entendre el que escriu és tota una odissea.
Està escrit en català? Pregunta en Martí.
Segons els del departament grafològic sí, sense cap dubte diu la comissària.
En Maurici era un home fincat a les arrels dun català osonenc molt marcat.
Sí, però fixis amb lasimetria de les lletres, totes estan com encorbades i les grafies tenen formes en què lalfabet no presenta indicis de ser emprat en llengua hispànica o catalana.
Fes el que the dit. Imprimeix-men un de sol. Jo li donaré un cop dull personalment. De moment memporto loriginal ara quan vagi a parlar amb el Robert Ribó.
Dacord. Ara ho faig.
I truca a investigació grafològica. A veure si tenen alguna dada concloent i rellevant, per apropar-nos més al criminal talp.
El migdia adopta un clima càlid i ple dhumitat que va quallant lentament, però amb virulència. Mentre la comissària va de camí cap a Manlleu, contempla la carretera amb unes plapes de boirina que apuntalen a través de lhoritzó i provoquen una visibilitat borrosa. Laire és tebi, però en època de tardor, es podria dir que és fred, tirant a gèlid. Normalment a Sant Bartomeu, durant la temporada de tardor, els cims de muntanya estan arrebossats de neu i la blancúria que deixen desprendre es digna demmarcament fotogràfic. La plana de Vic, no obstant no tenir una latitud tan diferenciable, es veu afectada pels canvis sobtats duna constant tèrmica variable. La boirina és discreta, però sacaba convertint en una massa de densitat sòlida, en què la capacitat dalbirar a una distància mitjana es fa complicada. La comissària però, condueix amb prudència. Sent com la ràfega de vent va fent gronxar larbreda que enquadra les voreres i ella també comença a sentir calfreds pel cos i decideix connectar la calefacció al cotxe.
A contrallum, un sol empal·lidit procura fer desenfocar les imatges nítides i, al destorbar-la, agafa les ulleres de sol que sempre duu al costat del canvi de marxes. Tot el trajecte de tres quilòmetres el seu cervell va barrinant amb lentitud la complexitat del cas que té entre mans. És massa fàcil creure que ningú més es trobava present quan en Maurici cau a la dutxa i a sobre amb roba. Algú lhavia de coaccionar, darrossegar-lo cap allí i, en cas danar-hi sol, algun tipus dextorsió implícita hauria volgut posar en perill la vida den Maurici Ribó. Si la defunció no és accidental, podríem parlar de violència de gènere per una usurpació de propietats que, amb una desesperació desmesurada i una avidesa famèlica, fos desprès de tot tipus de béns. Tot seguit, aquest presumpte autor del delicte el podia fer embogir fins al punt que en Maurici desemboqués al lavabo, es tanqués amb forrellat i el criminal desbloquegés la tanca i lempentés, fins a caure dins el plat de dutxa. La comissària cada cop té més clar, amb més lucidesa, que la causa està monitoritzada per una ment reflexiva que sap com fer brollar el cap als criminòlegs per desviar-los de lobjectiu a emmanillar lhomicida i fer-lo complir condemna a cadena perpètua per la gravetat del crim: intencionat, programat, amb una subtilesa i un filar prim des dels inicis i sense deixar cap rastre, per revocar proves que focalitzin latenció cap a un implicat en una trama dassassinat per venjança. Venjança!! De cop, la comissària Roig té una bombeta intermitent al cervell que no deixa de bombejar aquesta paraula que sembla artificiosa, però no menys dotada de veracitat. Però qui voldria venjar-se dun pobre vell que ja té la cama a laltre barri? Un home que sembla ha pencat com un burro tota la seva vida sense gemegar, sense protestar ni lamentar-se dhaver tingut una vida penitenciària. Un home que no té pretensions ni objectius que puguin ser susceptibles a envejar per a tercers.
En Maurici sempre ha suat de valent per poder mantenir una família amb un estat de precarietat notable i ara sembla com si quelcom lempenyés a ser destituït del seu càrrec de patriarca, a més de sustentador de la llar una mica entristida per membres amb contradiccions i conflictes difícils de solucionar.
La comissària continua donant voltes al seu cap sobre les possibilitats de conduir en Maurici cap a una mort indesitjable i tan brutal. Fa basarda pensar en els enemics que podia haver compilat amb el pas de les dècades. A comissaria, molts crims han estat resolts, perquè shan trobat els inductors de lhomicidi, que volien una revenja amb la víctima per obtenir metalls preciosos, diners, pintures valorades a un cost elevat i mercaderia traduïda en espècies. Altres però, mai han pogut ressorgir a la llum, ja que shan hagut de tancar per falta de proves no demostrables amb fiabilitat i garantia dexistència. La comissària Roig, mentre està arribant a la cruïlla de Manlleu, a una velocitat molt minorada, recorda el cas dun home semblant a ledat den Maurici, el qual va ser expropiat del seu patrimoni, però no abans torturat i massacrat per una parella de cosins germans. Déu meu! es diu ella gratant-se el front, mentre la boirina cada cop més espessa gairebé li entela els vidres davanters. El patrimoni, es clar, alguna relació, alguna cosa implícita hi ha de figurar, perquè un home ja gran, que ha transcendit a moltes peripècies, calumnies, traïcions i infortunis hagi de ser liquidat dun dia per laltre sense motiu ni una justificació explicativa aparent. Tanmateix, però lhome ha estat un amant de la feina de mena. Algú que no sha adormit a la palla, per aconseguir que tothom tingués un plat a taula ben calentó i de força qualitat nutricional. La seva mort, en cas de ser fortuïta, també podria tenir un argument sòlid i especificatiu, perquè la salut den Maurici sofria un desgast, una mena desgotament vital que lhauria conduït cap a una mort súbdita, impertinent i turmentosa. La lògica més elemental podria annexar-se a aquesta última raó: un home de salut afeblida, amb un tumor benigne totalment reconegut, que abandona el món, perquè els seus òrgans, teixits, massa òssia, músculs i cèl·lules ja no es poden regenerar. En canvi, aquest últim raonament sembla massa simplista, massa senzill per ser recollit com a fonament irrefutable, pensa la comissària Roig, quan, després de donar moltes voltes i circumval·lar pel centre de Manlleu, troba en un solar al aire lliure una plaça que li permet aparcar el cotxe. Es posa a peu dret i amb el botó de les claus, prem el tancament centralitzat que fa assegurar la tanca hermètica de les portes. No li costa gens trobar ladreça. És força a prop del pàrquing del carrer, en què pot estacionar el vehicle. El seu pas és vigorós, enèrgic, amb una predisposició inevitable a voler comprendre el fenomen que ha arrossegat el senyor Ribó a la tomba, sense cap argument que la convenci. Truca per lintèrfon mentre espera gairebé dos minuts a què el fill petit dels Ribó respongui, amb una veu que deixa caure una sonoritat en el to que quasi sobresalta la comissària: