No demano mai als alumnes de fer un treball descriptura a classe que jo no tingui ganes de fer. La meva bona disposició a compartir, a exposar els meus pensaments i idees, dona fe de la importància dexposar el que pensem, de deixar enrere la por i la vergonya. Quan tots ens arrisquem, participem mútuament en la creació duna comunitat daprenentatge. Descobrim plegats que podem ser vulnerables dins lespai daprenentatge compartit, que ens podem arriscar. La pedagogia compromesa fa èmfasi en la participació mútua perquè és el moviment de les idees, intercanviades per tothom, allò que forja una relació efectiva i valuosa entre tots els membres de la classe. Aquest procés ajuda a refermar la integritat del professor, alhora que encoratja els alumnes a treballar amb integritat.
El sentit primer dintegritat és el denteresa, totalitat. Per tant, una pedagogia compromesa fa de laula un lloc en què es valora lenteresa i en què els alumnes poden ser honestos, fins i tot oberts duna forma radical. Poden anomenar les seves pors, expressar la seva resistència a pensar, parlar sense embuts, i també poden celebrar completament els moments en què tot encaixa i té lloc un aprenentatge col·lectiu. Sempre que sesdevé un veritable aprenentatge, es donen les condicions per a lautorealització, fins i tot quan això no és un objectiu del nostre procés densenyament. Com que la pedagogia compromesa posa en relleu la importància del pensament independent i del fet que cada alumne o alumna trobi la seva veu única, ser-ne conscient sol ajudar els alumnes a sentir-se més capaços. Això és especialment important per als alumnes que, duna altra manera, potser no haurien pensat mai que fossin «dignes», que tinguessin res de valor per aportar.
La pedagogia compromesa pressuposa que cadascun dels alumnes pot fer una contribució valuosa al procés daprenentatge. Tanmateix, no dona per fet que shaurien de sentir totes les veus sempre, ni que shauria de dedicar la mateixa quantitat de temps a totes les veus. Als primers temps de la carrera i els primers anys com a docent, mhavia trobat en classes en què els professors es preocupaven per la «imparcialitat», gairebé duna forma obsessiva. Per a aquests docents, això volia dir que tots els alumnes haurien de tenir la mateixa estona per parlar i que totes les veus haurien de tenir el mateix pes. Sovint, això portava a unes situacions en què alumnes que no estaven preparats parlaven sense parar. En una classe compromesa els alumnes aprenen el valor de parlar i de dialogar i també hi aprenen a parlar quan tenen alguna cosa significativa per aportar. Comprendre que tots els alumnes poden fer una contribució valuosa a una comunitat daprenentatge vol dir que tenim en compte totes les capacitats, no tan sols la denraonar. Els alumnes que excel·leixen a escoltar duna forma activa també fan una gran contribució a la formació duna comunitat. Això també és cert dels que potser no parlen sovint però que, quan ho fan (de vegades només quan llegeixen alguna cosa que han hagut descriure), la importància del que tenen per dir és molt superior al que diuen altres alumnes que, potser, sempre participen obertament en els debats. I, per descomptat, hi ha vegades en què un silenci actiu, un silenci que inclogui pauses per pensar abans denraonar, és molt positiu per a la dinàmica de laula.
Quan els alumnes simpliquen del tot en la classe, els professors ja no són els únics que en tenen el lideratge. Per contra, la classe funciona més aviat com una cooperativa a la qual tothom contribueix per tal de garantir laprofitament de tots els recursos, el benestar de laprenentatge òptim per a tothom. Al capdavall, tots els professors volem que els alumnes aprenguin i veiem leducació com un mitjà per desenvolupar-se i realitzar-se un mateix. A Teaching to Transgress: Education as the Practice of Freedom, afirmo: «Per educar per a la llibertat, doncs, hem de desafiar i canviar la manera com veu tothom el procés pedagògic. Això és cert sobretot respecte dels estudiants». La pedagogia compromesa és vital a lhora de repensar leducació perquè augura la plena participació dels alumnes. La pedagogia compromesa estableix una relació mútua entre professor i alumnes que fomenta el creixement de totes dues parts i crea una atmosfera de confiança i compromís que sempre és present quan laprenentatge és autèntic. La pedagogia compromesa ens fa eixamplar el cor i la ment, cosa que ens predisposa més a aprendre perquè ens demana que adoptem i explorem la pràctica daprendre tots plegats i que vegem la intel·ligència com un recurs que pot enfortir el bé comú.
Ensenyament 4
Descolonització
Una pedagogia crítica inclou tots els camps destudi que tenen per objectiu redreçar els biaixos que han influït en lensenyament i el saber de la nostra societat dençà que es va obrir la primera escola pública. Els dos grans moviments per la justícia social del nostre país que van canviar tots els aspectes de la nostra cultura i van crear revolucions petites però poderoses en leducació són el moviment pels drets civils i el moviment feminista. Després que, gràcies a la lluita per la igualtat racial, saconseguís la dessegregació i canviar les lleis, els activistes del Black Power van ser un dels primers grups del país que van assenyalar les múltiples maneres en què sestructurava leducació per reforçar la supremacia blanca, per transmetre als infants blancs ideologies de dominació i als infants negres, ideologies de subordinació. Per exemple, criticaven que a les escoles sensenyés que «Colom va descobrir Amèrica» (un biaix que negava la presència dels pobles autòctons daquest país abans que els colonitzadors blancs arribessin a lanomenat nou món) i van treure a la llum el fet que uns exploradors africans havien arribat a aquestes terres abans que els europeus. Al nostre país poques persones de cap raça volen recordar el treball que els activistes del Black Power van fer a les escoles públiques per garantir que els infants que passaven gana poguessin menjar i per oferir-los el que Malcolm X anomenava «noves maneres de veures» a si mateixos i de veure el món.
Paral·lelament, els reptes feministes al patriarcat i a la insistència del patriarcat en la preeminència dels pensadors masculins i les seves obres van representar una insurrecció que va portar canvis fonamentals. Quan a la crítica del gènere shi va afegir la de la raça i la de la classe, es van posar en qüestió tots els biaixos. Per als professors i alumnes progressistes això va ser una veritable revolució que va fer possible per a molts de nosaltres entrar en camps destudi que fins aleshores només havien estat a labast dhomes blancs privilegiats. Molts de nosaltres vam anar a colleges i universitats que no ens haurien admès si no hi hagués hagut aquests dos moviments per la igualtat, lobjectiu dels quals era rectificar els biaixos de raça, sexe i classe, i un moviment per la reparació i la reconstrucció (mal anomenada discriminació positiva). Era com si amb el terme positiva es considerés que els privilegiats acceptaven de bon grat els desfavorits, amb la qual cosa es reafirmaven les mateixes estructures de dominació paternalista que el moviment pretenia corregir. Deixant de banda aquest aspecte, el moviment va fer possible que moltes persones de les classes explotades, oprimides i/o privades de drets civils aspiressin a una educació superior en un moment històric en què el patriarcat capitalista imperialista supremacista blanc era qüestionat en làmbit internacional i al nostre país.