El principi digualtat, que és el nucli dels valors democràtics, té molt poca importància en un món en què sestà imposant una oligarquia global. Recorrent a lamenaça dun atac terrorista per convèncer la ciutadania que la llibertat dexpressió i la protesta posen en risc el nostre país, els governs del món estan incorporant polítiques feixistes que soscaven la democràcia en tots els àmbits. Hervé Kempf explica a How the Rich Are Destroying the Earth, un llibre contundent i polèmic, que «el capitalisme ja no necessita la democràcia», i afirma:
Així, la democràcia sha convertit en lantítesi dels objectius de loligarquia: la democràcia fomenta loposició als privilegis injustificats; alimenta els dubtes sobre els poders il·legítims; insta a lexamen racional de les decisions. Per tant, és més perillosa en una època en què es fan més òbvies les tendències nocives del capitalisme.
Ara més que mai, al nostre país necessitem personal educador que faci de les escoles espais en què es puguin establir i desenvolupar les condicions per a una consciència democràtica.
Al nostre país, els sistemes educatius han estat el principal espai en què, tant en teoria com a la pràctica, shan valorat la llibertat dexpressió, el dissentiment i les opinions plurals. Susan Griffin fa una reflexió interessant sobre aquest tema a Wrestling with the Angel of Democracy: On Being an American Citizen, en què ens recorda: «Per mantenir viu lesperit de la democràcia cal una revolució contínua». A The Healing of America, una profunda reflexió sobre la democràcia, Marianne Williamson insisteix en les maneres en què el principi democràtic dunitat en la diversitat continua sent el fonament dels valors democràtics:
Als Estats Units hi ha persones que posen molt dèmfasi en la unitat del nostre país, però que, en canvi, no valoren la importància de la diversitat, de la mateixa manera que hi ha qui fa èmfasi en la nostra diversitat, però en canvi no valora la importància de la nostra unitat. És imprescindible que honrem totes dues coses. Tant la unitat com la diversitat són importants, i la relació que hi ha entre luna i laltra reflecteix una veritat filosòfica i política sense la qual no podem tirar endavant.
Griffin es fa ressò daquests sentiments: «En una democràcia sexpressaran molts punts de vista diferents sobre tots els temes possibles, i la majoria hauran de ser tolerats. Aquesta és una de les raons per les quals les societats democràtiques solen ser plurals». El futur de leducació democràtica dependrà de fins a quin punt els valors democràtics poden vèncer lesperit de loligarquia que pretén silenciar les veus diverses, prohibir la llibertat dexpressió i negar laccés a leducació a la ciutadania.
Els educadors progressistes continuem honrant leducació com la pràctica de la llibertat, perquè entenem que la democràcia prospera en un entorn en què es valora laprenentatge, en què la capacitat de pensar és senyal duna ciutadania responsable, en què saccepta i sencoratja la llibertat dexpressió i la voluntat de dissentir. Griffin afirma:
El fet que qui contribueix a formar una consciència democràtica hauria de traspassar la frontera dels prejudicis i els supòsits, és conseqüent amb el desig profund de llibertat dexpressió i pensament, no tan sols com a eines en les batalles eternes pel poder polític que tenen lloc en totes les èpoques, sinó també des dun impuls democràtic encara més fonamental, el desig dexpandir la consciència.
Leducació democràtica es basa en el supòsit que la democràcia funciona i que és el fonament de tot ensenyament i aprenentatge autèntic.
Ensenyament 3
Una pedagogia compromesa
Una pedagogia compromesa parteix del supòsit que aprenem amb més facilitat quan hi ha una relació interactiva entre estudiant i professor. Com a guies i facilitadors, els professors han de descobrir què saben els alumnes i què els cal saber. I això només ho descobriran si estan disposats a fer que els alumnes shi impliquin profundament. Com a docents, podem crear un clima per a un aprenentatge òptim si comprenem el nivell de consciència i intel·ligència emocionals que hi ha a laula. Això vol dir que necessitem dedicar temps a avaluar a qui ensenyem. Quan vaig començar a treballar a laula, com molts altres col·legues, el que més em preocupava, per no dir que mobsessionava, era cobrir una quantitat substancial dinformació i del material assignat. Per assegurar-me que teníem temps de tractar tot el que creia que realment era important, no vaig dedicar temps a demanar als alumnes que es presentessin o compartissin una mica dinformació sobre lentorn don venien ni quines esperances i somnis tenien. Tanmateix, em vaig adonar que, quan buscava temps perquè tothom es conegués, a la classe hi havia una energia més positiva que convidava més a aprendre.
Sabent tot el que sé després de més de trenta anys de dedicar-me a la docència, ara no em poso mai a ensenyar sense primer establir els fonaments per construir una comunitat dins laula. Per fer-ho, és essencial que el professor o la professora i els alumnes dediquin temps a conèixer-se. Aquest procés pot començar sentint senzillament la veu de cadascú quan diu el seu nom. El dia que vaig veure per primera vegada el monjo budista vietnamita Thich Nhat Hanh, em va sorprendre que insistís que quan un alumne és davant dun professor poderós i intuïtiu es poden aprendre moltes coses fins i tot abans de dir res. Thich Nhat Hanh explica: «Els xinesos diuen: quan neix un savi, laigua del riu, de les plantes i dels arbres de les muntanyes de la vora es torna més clara i més verda». Tot i que Thay (Nhat Hanh) parla dun mestre espiritual, els que hem estat en classes de docents increïbles sabem que la seva presència il·lumina.
Quan veiem laula com un lloc en què professor i alumnes poden compartir la seva «llum interior», podem entreveure qui som i com podem aprendre tots junts. Magrada estimular la ment i el cor dels alumnes fent exercicis descriptura senzills o de completar frases. Per exemple, tots podem escriure un paràgraf espontani que comenci amb una frase com ara «El moment més coratjós de la meva vida va ser quan...», o bé podem portar un objecte petit a la classe i tots plegats escriure un paràgraf curt sobre el valor i la importància de lobjecte. Llegint-nos mútuament aquests paràgrafs curts en veu alta, tenim loportunitat de veure i sentir la veu única de cadascú. La majoria dels professors sabem què és estar en una aula de vint o més alumnes desitjant que sorgeixi un diàleg animat entre ells, quan, en realitat només parlen els dos o tres alumnes de sempre. El fet descriure i llegir paràgrafs tots plegats posa en relleu la força de la veu de cada alumne i crea un espai en el qual pot parlar tothom qui tingui comentaris interessants per fer.
No demano mai als alumnes de fer un treball descriptura a classe que jo no tingui ganes de fer. La meva bona disposició a compartir, a exposar els meus pensaments i idees, dona fe de la importància dexposar el que pensem, de deixar enrere la por i la vergonya. Quan tots ens arrisquem, participem mútuament en la creació duna comunitat daprenentatge. Descobrim plegats que podem ser vulnerables dins lespai daprenentatge compartit, que ens podem arriscar. La pedagogia compromesa fa èmfasi en la participació mútua perquè és el moviment de les idees, intercanviades per tothom, allò que forja una relació efectiva i valuosa entre tots els membres de la classe. Aquest procés ajuda a refermar la integritat del professor, alhora que encoratja els alumnes a treballar amb integritat.