I just en aquell moment, en Victor Tosca va obrir els ulls.
Perquè així fem més exercici va dir.
Tothom va esclatar en riallades i ovacions i aplaudiments, i algú va dir:
Al cap i a la fi, el que interessa és que fem més exercici, no?
El comandant es va aixecar del seient i va cridar:
Descansin!
I tothom va callar.
Qui ha deixat anar aquesta gràcia tan enginyosa? va demanar.
En Victor Tosca va fer el gest de posar-se dret, però en Dominic el va agafar pel braç i el va obligar a tornar-se a asseure. I llavors es va aixecar ell.
Presentis al meu despatx va dir el comandant, i en Dominic va sortir de la sala.
Va estar arrestat una setmana i va haver de fer la guàrdia cada nit.
El meu germà! deia. El nano més bo del món, un nano que seria educat fins i tot amb qui li volgués clavar un punyal al cor, sadorm escoltant un monòleg dolentíssim, quan es desperta se li acut un comentari sarcàstic i, en comptes de guardar-sel, que és el que faríem nosaltres tot i ser uns bocamolls, ell va i el deixa anar!
Una nit, quan ja feia mitja hora que ens cridava, el sergent que teníem aleshores, Cacalokowitz, es va començar a estirar el llavi inferior, com si busqués la millor manera dexpressar-se, i va dir:
El comandant mha demanat que els comuniqui una cosa extraoficialment. És una cosa extraoficial, entre vostès i jo. A lexèrcit no hi volem marietes, així que si algun de vostès ho és, que em vingui a veure després, perquè el comandant diu que no és culpa seva. Simplement lexèrcit no els vol. Entesos?
Tothom ho va entendre, però ningú no va dir res, així que el sergent va ordenar:
Trenquin files.
Després daquelles xerrades nocturnes els nois tenien el costum daplegar-se al voltant den Cacalokowitz per assabentar-se de les xafarderies que circulaven pel post i fer-ne broma amb ell; i per descomptat aquest cop també es va aplegar tothom al seu voltant. Feien broma sobre lencertada tria de paraules que havia fet per al seu últim comunicat, quan el sergent va dir:
On és el soldat Victor Tosca?
En Victor passejava pel carrer amb en Nick Cully quan tothom li va començar a cridar:
Eh, Victor, el sergent vol parlar amb tu!
Així que en Victor no va tenir altre remei que tornar. Al sergent li va tornar a costar una mica triar les paraules, però al final va dir:
Vostè on era, ahir a la nit?
Quan? va dir en Victor.
Cap a les deu, crec que mhan dit.
Qui?
Contesti: on era?
Estava assegut en un banc, davant la sala de projeccions, escoltant música perquè la pel·lícula ja lhavia vista. Per què?
Amb qui estava?
Amb ningú.
I llavors què va passar?
Què vol dir?
¿No va venir algú a asseures al seu costat, tot i les cent iardes de bancs que hi ha a tots dos costats del carrer?
Ah, sí va dir en Victor. Me nhavia oblidat. Un capità es va asseure al meu costat.
Se nhavia oblidat?
Sí. Per què?
Ha sentit el meu últim comunicat, oi?
És clar que lhe sentit. Per què?
Què li va dir el capità?
No men recordo. Em vaig aixecar per fer-li la salutació, però ell em va dir: «No cal». Per tant no li vaig fer la salutació. No puc saludar un oficial si em diu que no ho faci. Què passa?
Vostè què creu que li passarà a aquell capità?
Què li passarà?
Que el faran fora de lexèrcit.
Per què?
Que no ho sap?
Com ho he de saber?
Home, vostè hi era, no? Estaven sols vostè i ell, oi?
No sé de què em parla va dir en Victor. Va mirar al voltant i va veure que els nois es burlaven dell fent cares i gestos amanerats. Llavors es va adonar del que en Cacalokowitz li intentava dir i va afegir: No sigueu ximples.
Es va girar i es va allunyar, i els nois van dir:
Eh, sergent, què va passar? Expliquins què va passar.
Jo no hi era va dir el sergent, però segons mhan dit, el capità i en Victor estaven coquetejant; si més no el capità. Suposo que en Victor ni sen va adonar. Sha de ser ben curt.
Potser algú li va parar una trampa al capità va dir en Vernon Higbee.
Nooo va dir el sergent Cacalokowitz. Aquest segur que és del ram de laigua. Lhan investigat. A algun de vostès se li ha insinuat algú, últimament? Si és així que ho digui, perquè lexèrcit no la vol, aquesta mena de gent.
Tothom va esclafir a riure, i en Joe Foxhall va dir:
Aquí lúnic paio que sens insinua és vostè, sergent. I no només sens insinua, sinó que ens fot cada dia.
Ja ho pot ben dir va dir en Cacalokowitz, i si a algun de vostès no li agrada, que es foti. Diguin, sels ha insinuat algú, últimament?
A qui? vaig dir jo.
A vostè, per exemple va dir en Cacalokowitz, adreçant-se a mi, que era el que més por em feia perquè sabia que els nois aprofitarien per burlar-se de mi.
A ell? va dir en Joe Foxhall. A en Wesley Jackson? Qui coi voldria insinuar-se-li, a un paio tan lleig?
Suposo que tots vosaltres us penseu que sou més guapos que ell va dir en Harry Cook. Suposo que us penseu que tant els homes com les dones us troben irresistibles. Però per què no us mireu bé quan us afaiteu? No sou uns adonis, precisament. Les dones boniques no són totes idiotes, i un paio com en Wesley té més possibilitats de trobar una bona dona que qualsevol de vosaltres, carallots; perquè té alguna cosa més, a part del físic.
Ja, però el físic també el té va dir en Joe Foxhall. Ei, Wesley, què et sembla que el teu amic doni la cara per tu? Insultant, no? Per què el paio més lleig de Bakersfield aconseguia sempre les noies més guapes? Qui no ho sap, això?
Molt bé, nois va dir en Cacalokowitz. Recordin que tot això és extraoficial, ha de quedar entre vostès i jo. No ens convé que sescampi aquest escàndol.
Quin escàndol? va dir en Joe.
Tant és va dir en Cacalokowitz. Jo només els he dit el que mha demanat el comandant.
I ho ha fet amb molt destil va dir en Joe Foxhall. És molt europeu, vostè, sergent.
Què vol dir amb això? va demanar en Cacalokowitz.
Mestà dient que no sap què significa ser molt europeu?
Soc polonès, jo va dir en Cacalokowitz.
Vostè és un home de món va dir en Joe Foxhall. Això és el que és.
Entesos va dir el sergent. Els llestos que hagin anat a la universitat i a llocs així es poden burlar de mi tant com vulguin, però no oblidin que jo soc el que sasseu al seu despatx i decideix qui fa les feines brutes, i també sé que vostè és el soldat Foxhall.
Vostè no seria capaç de fer-li una mala jugada així a un batxiller de lInstitut de Bakersfield, oi, sergent?
No em vingui amb aquesta murga de lInstitut de Bakersfield va dir en Cacalokowitz. He consultat les fitxes de tots els homes daquesta unitat. Vostè es va llicenciar a la Universitat de Califòrnia. Pot ser que sigui un ignorant, però no oblidi que també soc el seu sergent.
Entesos, sergent, no ho oblidaré va contestar en Joe. Però no troba que ens haurien de passar una bona pel·lícula dinstrucció de dues bobines que ens ensenyi a bregar amb els capitans homosexuals? En Victor Tosca no va saber què fer. Ell es pensava que havia de fer la salutació.