També està impulsant una empresa de coaching executiu (és coach certificat per lInstitut dEmpresa). Està casat amb Carla Palou, barcelonina, directora de màrqueting de la companyia suïssa IWC Iberia. Tenen un fill, Javier, que és lúnic noi que manté el cognom Valls-Taberner.
Luis Valls-Taberner és un empresari que no amaga les seves inquietuds culturals i intel·lectuals. Les influències de lavi historiador i del seu oncle banquer han estat determinants en ell, que se sent atret pel món editorial. Com a autor, ha escrit un llibre que és molt útil per entrar en el món dels Valls-Taberner, Desapego y libertad, un perfil de lexpresident del Banco Popular que destaca el seu estil discret i la saviesa en el lideratge.
i una confident de la reina
Cristina, 42 anys, va muntar la seva empresa de regals i complements, Chris&Cris, que va fundar amb la seva mare, Christina Muls. Està casada amb Francisco Reynés, conseller delegat de Naturgy, i té dos fills, Cristina i Borja.
Abans havia estat parella de Cayetano Martínez de Irujo i dIsak Andic, propietari de la tèxtil Mango. Actualment viu a Madrid. Cristina es va casar en una estació desquí de Suïssa, un gest que explica coses sobre el canvi de patrons culturals entre la jet. També té un vessant dinquietuds culturals i és col·leccionista dart.
Lempresària forma part del cercle de relacions de la reina Letícia i ha estat esmentada sovint en la premsa social com una bona amiga i fins i tot confident de la monarca. Daquesta manera, continua el vincle que van tenir el seu oncle i el seu avi amb la família reial.
Els Güell, la burgesia girada cap a Madrid
La nissaga, històricament vinculada al catalanisme conservador i al mecenatge cultural, viu ara desquena a Catalunya
Hi ha pocs llinatges que siguin per ells mateixos un fil conductor que permeti seguir la història contemporània de Catalunya com els Güell, un nom que és sempre present en moments cabdals dels segles xix i xx al país. A diferència daltres nissagues, sobre els Güell disposem dun bon estudi, a cura del periodista i historiador Andreu Farràs, autor dEls Güell, un treball rigorós del qual extraiem algunes dades biogràfiques.
El nom Güell es conserva ben viu en limaginari català. Molts indrets del país estan vinculats a aquesta saga. I gairebé es podria fer un itinerari per la Catalunya contemporània a través de llocs lligats al cognom, des del Park Güell, originàriament una finca adquirida per la família, el Vapor Vell de Sants o la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló (on els Güell van traslladar la seva fàbrica tèxtil de Sants per allunyar-la duna ciutat obrera en conflicte), fins al Palau Güell, del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on van residir un temps.
Els orígens indians de la fortuna
La biografia familiar comença amb el primer Güell que va fer fortuna, Joan Güell i Ferrer (1800-72), que, a diferència del seu pare, un indià que no va tenir sort, es va obrir pas a Cuba començant com a dependent duna casa de comerç i aconseguint el control del comerç portuari de lHavana, en una Cuba que no podia comprar a altres països que no fossin la metròpoli.
Treballador i molt intuïtiu, Joan Güell tenia un olfacte nat per veure venir el negoci. Això és el que el va fer apostar, en tornar a Barcelona, per la fabricació de pana de cotó i obtenir-ne lexclusiva, comprant les màquines a la Gran Bretanya i aixecant el Vapor Vell de Sants, on es feia el tissatge de les panes, mentre que a Martorell, a tocar del Llobregat, es feien les filatures. Güell i Ferrer va ser també un dels impulsors de La Maquinista Terrestre y Marítima, referent dels inicis de la indústria pesant.
Aliances matrimonials
Per arrodonir la seva fortuna, es va casar amb una filla de la família del genovès Bacigalupi, un banquer que shavia instal·lat a Barcelona. La política daliances matrimonials constitueix un element essencial de lestratègia de les grans nissagues catalanes. Es dona el cas que lesposa de Güell va morir del part en què va néixer el seu fill Eusebi, i anys després Joan Güell es va casar amb una altra Bacigalupi, la seva cunyada.
Eusebi Güell Bacigalupi, a diferència del pare, va cursar estudis, va aprendre idiomes i es va dotar duna cultura clàssica. Va ampliar els negocis de la família, i va fundar la fàbrica de ciment Asland, a la Pobla de Lillet. Va continuar amb la «política matrimonial» del pare, casant-se amb Isabel López Bru, filla duna fortuna castellana.
Es tracta dun altre cognom que també va fer la primera pesseta amb el comerç americà, fundant la Compañía Transatlántica, el Banco Hispano-Colonial i Tabacos de Filipinas. Els Comillas, originaris de Cantàbria, es van instal·lar a Barcelona, al Palau Moja del carrer de Portaferrissa, a tocar de la Rambla. El cap de la família, pare dIsabel, era Antonio López y López, que seria el primer marquès de Comillas. Laliança matrimonial va donar fruits. Sembla que tots dos clans eren destil molt diferent: més aparatosos, desitjosos de lluir riquesa, els López; més austers, els Güell.
Antonio López i Joan Güell es van conèixer a Cuba. López va fer créixer la Compañía Transatlántica a partir duna concessió per organitzar el trànsit marítim entre Guantánamo i Santiago de Cuba. Lhabilitat per moures pels despatxos de lAdministració va fer créixer el negoci fins a obtenir, als anys cinquanta del segle xix, la llicència dels vapors correu entre la Península i Cuba i Puerto Rico. Després lesclat de la guerra a Cuba, el 1869, va suposar un cop de sort per a López, que es va fer dor transportant soldats i material bèl·lic.
Lesclavisme, la taca negra
Una taca esquitxa el llinatge dels Güell i López, que afecta bàsicament el primer marquès de Comillas, un dels burgesos que es va enriquir en part gràcies al comerç desclaus, que comprava a baix preu a Santiago de Cuba i enviava a treballar a lHavana. Ho recull Farràs en el llibre citat, fent referència al testimoni dun cunyat del marquès, Francesc Bru, que ho va explicar en un llibre, La verdadera vida de Antonio López y López.
En lanimadversió del cunyat hi va tenir un paper clau el fet que Comillas va maniobrar per aconseguir tota lherència del sogre, Andreu Bru, a la seva mort. Però això no treu veritat al testimoni. Com també és cert que, potser per blanquejar el seu origen esclavista, Comillas va mostrar, daltra banda, un vessant de filantropia i mecenatge. Va finançar una edició de luxe de LAtlàntida de Verdaguer. Encara més: el poeta i sacerdot va ser capellà de la família i va ser protegit per Comillas fins que la seva evolució mística i els excessos com a almoiner de la família van provocar una ruptura. El xoc de mossèn Cinto amb les autoritats eclesiàstiques arribaria de seguida i generaria una de les grans divisions viscudes en la societat catalana.
Comillas va entrar fort en el negoci bancari, creant el Banco Hispano-Colonial, que després de la seva mort va penetrar en el sector immobiliari, obtenint la concessió de lobertura de lavinguda que havia dunir lEixample amb el port: la Via Laietana. Tant el banc com la Transatlántica serien venuts al llarg del segle xx.