I. LHERÈNCIA DEL MUNCIPI FORAL
1. FORMACIÓ DEL TERRITORI JURISDICCIONAL
Les ciutats que assoleixen una importància política i econòmica ho fan al mateix temps que sasseguren al seu voltant un territori sobre el qual exercir jurisdicció. És un fenomen bastant generalitzat a la Península Ibèrica.1 La raó predominant és tractar dassegurar lavituallament a la nombrosa població concentrada en el nudi urbà. Moltes ciutats disposen daquest territori jurisdiccional ja des de la baixa edat mitjana. En aquest sentit hem de considerar-les com a vertaderes detentores dun domini senyorial. Presenten dues característiques semblants a la propietat senyorial: exerceixen jurisdicció sobre la població mitjançant els oficials de justícia i, a més, sostenen una administració fiscal. Comparar la ciutat amb un senyoriu ens possibilita comprendre alguna de les característiques dels municipis amb propietats feudals.
En el senyoriu laic les decisions les pren un òrgan unipersonal el senyor, en el senyoriu eclesiàstic ho fa un òrgan pluripersonal el convent, lorde, etc., encara que, per regla general en la jerarquia eclesiàstica hi ha una persona que predomina sobre el conjunt a lhora de resoldre les qüestions. En el cas de les ciutats, és un òrgan col·legial el Regiment el que delibera sobre els afers patrimonials i polítics. Aquesta és la principal característica de la relació de la ciutat amb el seu territori, un òrgan col·legiat dirigeix un patrimoni feudal.
Si posteriorment en aquesta ciutat sinstal·len institucions reials i sobre el seu territori naixen nuclis senyorials, el fenomen es fa més complex.
La Singularitat del cas de la ciutat de València rau en el fet de ser la seu dinstitucions reials, que augmenten la població administrativa, al mateix temps que creix el veïnat per diversos factors polítics i socioeconòmics franquícia de certs impostos, residència de nobles, activitat comercial i artesanal, etc.
La importància de la territorialitat de la ciutat de València és decisiva per a comprendre millor la magnitud que assolirà el sistema de la seua hisenda durant lèpoca moderna.
La ciutat tenia el seu terme dividit a dos nivells, lun anomenat contribució general, més extens, i laltre, contribució particular, que comprenia els nuclis urbans pròxims a la capital. La contribució general fou establerta per Jaume I i arribava fins al terme de Sagunt, que parteix amb Puçol i segueix pels termes dOlocau, Xiva, Bunyol i Torís, i per Montserrat fins als termes, al sud, dAlzira i Cullera; pel mar li van ser concedides cent milles.2 Més o menys, comprenia una circumferència de quatre llegües, sobre la qual la ciutat exercia tota la jurisdicció, alta i baixa, mer i mixt imperi, a través del justícia civil i del justícia criminal. El terme «general» incloïa diversos nuclis urbans, alguns dels quals van ser alienats progressivament pel rei i concedits a senyors territorials amb diferents graus de jurisdicció. Alguns la posseien baronial o màxima, i gaudien del mer i mixt imperi, alta i baixa jurisdicció la civil i la criminal, i altres posseïen la jurisdicció alfonsina que permetia el mixt imperi o jurisdicció baixa segons els Furs satorgava als senyors que tenien a partir de quinze cases. Amb labolició dels Furs aquests senyors perdran la màxima jurisdicció i sols conservaran lordinària o baixa.
En el segle XVIII la ciutat de València distingia entre tres classes de jurisdicció, la baronial i lalfonsina, ja esmentades, i aquella denominada de Títol governatiu, que consistia en la concessió del mer imperi, per part del governador general, i durant lèpoca foral, als amos de la jurisdicció alfonsina per tal que la utilitzaren en el seu nom.3
La relació de pobles de la contribució general amb el nom del propietari i la jurisdicció escaient per a lany 1765, és la següent:
CONTRIBUCIÓ GENERAL (1765)4
PoblesPropietari jurisdiccionalJurisdiccióAlaquàsDuquessa de Sto. GeminiBaronialAldaiaConvent de PobletAlfonsinaAlbalat d. SorellsComte dAlbalatT. governatiuAlfara d. PatriarcaCol·legi del PatriarcaAlfonsinaAlmussafesConvent de la ValldignaBaronialAlbalCapítol de ValènciaAlfonsinaAlcàsserEn Josep de la FigueraBaronialAlginetComte dAlcazalBaronialBonrepòs i MirambellEn Joaquina MontoliuBaronialBenifaraigEn Josep PallarésAlfonsinaBéteraMarqués de DosaigüesBaronialBenimámetConv. S. Miquel dels ReisAlfonsinaBorbotóOrde de MontesaAlfonsinaBenaguasilDuc de SogorbBaronialBenifaióEn Víctor FalcóAlfonsinaBeniparrellEn Joan EscrivàBaronialCatarrojaComte del ReialT. governatiuCarpesaOrde de MontesaAlfonsinaFoiosReialencReialGodellaNIgnasi JuliàAlfonsinaMassalfassarEn Joaquim ValeriolaAlfonsinaMassamagrellMarqués de DosaigüesAlfonsinaMassanassaMarqués de DosaigüesAlfonsinaManisesMarqués de lEscalaAlfonsinaMelianaReialencReialMislataEn Josep CebriánAlfonsinaMontcadaOrde de MontesaAlfonsinaMuserosOrde de SantiagoAlfonsinaNàqueraEn Josep FiguerolaBaronialPaternaComte de VillapaternaBaronialPicanyaOrde de S. JoanAlfonsinaPicassentMarqués de DosaigüesBaronialPobla de FarnalsCiutat de ValènciaBaronialPobla de VallbonaDuc de SogorbBaronialPuçolArquebisbeAlfonsinaEl PuigCiutat de València i Marqués de BenavitesBaronialQuart de PobletConvent de PobletAlfonsinaRafelbunyolMarqués de BèlgidaT. governatiuRiba-rojaComte de RevillagigedoBaronialRocafortNIgnasi JuliàAlfonsinaSaguntReialencReialSillaOrde de MontesaAlfonsinaSollanaDuc dIxarBaronialTorrentOrde de S. JoanAlfonsinaVilamarxantDuc de GandiaBaronialVinalesaConv. Vall de CristAlfonsinaXirivellaMarqués de DosaigüesAlfonsinaDins de la contribució general estava la contribució particular, també anomenada sisat, a tocar de la ciutat i amb una distància duna llegua al seu voltant, aproximadament. Aquesta zona, sotmesa a la fiscalitat municipal, estava dividida administrativament en quatre quarters o districtes: Benimaclet, Campanar, Patraix i Russafa, en els quals també shavien format nuclis senyorials amb la jurisdicció alfonsina, encara que la ciutat conservava lalta jurisdicció. Junt amb els quarters hi havia alguns ravals i llogarets que depenien administrativament de la ciutat, és a dir, estaven sotmesos al mateix regiment, mentre que la resta de les poblacions posseïen el seu propi ajuntament per al govern local.