En els anys anteriors a la guerra, hi havia diverses visions o concepcions ideològiques de la festa, però sempre dins un context de pugna plural i democràtica. Ambdues concepcions podien competir i alternar-se, com lexercici del poder; però, amb lesclat de la guerra i tota la intransigència i uniformització didees que aquesta va comportar, la festa va ser redefinida totalitàriament. Aquest procés implicava la desqualificació rotunda de la visió alternativa, acusant-la precisament dactituds totalitzadores que lacusador també estava posant en marxa. Dit duna altra manera: amb la totalització festiva, la festa es posa al servei de la guerra, i en la postguerra passarà a subratllar la victòria. Sols a partir de les transformacions socioeconòmiques dels anys seixanta i setanta, la totalització festiva anirà deixant pas al pluralisme, consolidat en el temps de la transició.
3 EL NOU CALENDARI FRANQUISTA
Com ja sha vist, el nou calendari oficial que va sorgir en lEspanya nacional condensava el fruit de tot un procés totalitzador que es va anar desplegant des del 1936. De fet, Ribó Durán assenyala que «uno de los terrenos más removidos por esa primera etapa del nuevo Estado es el del calendario, donde se reflejan, además, los cambios y novedades que afectan a las zonas de la religión, del trabajo y la política».23 Amb tot, sha de tenir sempre present la distinció entre el calendari oficial que es va constituint (vegeu el quadre l) i el calendari viscut (quadre 2), que sestructura en cicles provinents del món tradicional.
Lestabliment del nou calendari es pot seguir gràcies a les dades aportades pel Boletín Oficial del Estado (BOE), òrgan alternatiu dels insurrectes a la Gaceta de la República i successor del Boletín de la Junta de Defensa Nacional. El BOE reflecteix amb exactitud les disposicions oficials sobre el calendari festiu, dictades pel govern de Burgos de primer, i ja posteriorment pel de Madrid.
Mitjançant ledició de decrets, ordres i circulars, es va establir legalment el nou calendari. Loficialització començà amb un decret de 6 de desembre de 1936 que ja declarava festiu el 8 de desembre com a Dia de la Immaculada Concepció de Maria, feriat a tots els efectes. Amb posterioritat, una ordre de 3 de febrer de 1937 va suprimir la festa del carnaval, «en atención a las circunstancias excepcionales por que atraviesa el país, momentos que aconsejan un retraimiento en la exteriorización de las alegrías internas, que se compaginan mal con la vida de sacrificios que debemos llevar, atentos solamente a que nada falte a nuestros hermanos que luchan en el frente». Per contra, un decret de 22 de març de 1937 declarà també festius el Dijous i Divendres Sant.
QUADRE 1
El calendari oficial (1939-1975)
1932-19361939-751 de generCap dany / Circumcisió del Senyor6 de gener: Epifania / Pasqua Militar19 de març: Sant Josepmòbil: Dijous Sant i Divendres Sant14 dabril19 dabril: Unificación1 de maigSant Josep Artesà (1956)(suprimida el 1939)2 de maig: Independènciamòbil: Corpus Christimòbil: Ascensió29 de juny: Sant Pere i Sant Pau8 de juliol: Trabajo Nacional25 de juliol: Sant Jaume Apòstol15 dagost: Assumpció1 doctubre: Día del Caudillo12 doctubreDía de la Raza / Hispanidad1 de novembre: Tots Sants20 de novembre: Día de José Antonio8 de desembre: Immaculada Concepció25 de desembreNadalFont: elaboració pròpia
Tot i que amb aquestes tres primeres disposicions ja es podia esbrinar la línia restauracionista del nou calendari, la disposició més ambiciosa en aquest sentit, la va constituir el decret de 12 dabril de 1937, que en el preàmbul indicava: «El calendario oficial del nuevo Estado Español tendrá las conmemoraciones destacadas que sinteticen los diversos jalones de esta època de resurgimiento patrio». Com que es veia que allò encara no era possible, es va concloure que shavien de suprimir «las fiestas que revisten un marcado caràcter marxista, o que se fijaron para mediatizar páginas de nuestra historia, que lentamente trataba de borrar en la auténtica conciencia de nuestro pueblo». Després daquesta declaració de principis, es van establir els que serien considerats «días hábiles y laborables», és a dir, les dates de l Il de febrer (aniversari de la proclamació de la Primera República), el 14 dabril (proclamació de la Segona República) i 32 Il de maig (Festa del Treball). A més, a imitació del nou calendari feixista italià, sordenava que el lapse de temps comprès entre el 17 de juliol de 1936 i el 17 de juliol de 1937 es denominaria Primer Año Triunfal, fixant-se el 2 de maig com a festa nacional. També sanunciava la introducció de la Fiesta de la Amistad de los Pueblos Hermanos i la Fiesta del Trabajo Nacional.
QUADRE 2
El calendari efectivament viscut (1939-1975)
CicleActes i festejos tradicionalsNadalNit de NadalNadalFiraNit de Cap dAnyCap dAnyVigília de ReisReisPorratsSant Antoni AbatSant Vicent MàrtirFallesSetmana FalleraSetmana SantaDijous Sant i Divendres SantDissabte de GlòriaPasquaTres dies de berenarsDilluns de Sant Vicent FerrerMaigCreus de MaigMare de Déu dels DesemparatsCorpusCorpus i vuitava en parròquiesSant JoanSopars, jocs, banys i ballsSant JaumeFira de JuliolRomeriesAssumpció i Sant Roc (15 i 16 dagost)Festes de carrerDurant diversos mesos en dates diferentsSant DionísMocadorà9 dOctubreTots SantsVisites als cementerisFont: elaboració pròpia
Les autoritats nacionals procediren, en un nou decret de 22 de maig de 1937, a declarar feriada la data del 27 de maig daquell any, festa del Corpus Christi, celebració que, segons el BOE, apareixia «vinculada a páginas gloriosas de nuestra historia y con marcada influencia en la literatura española del Siglo de Oro». Però no molt més temps després, un nou decret, amb data de 15 de juliol de 1937, establia com a festa nacional la data del 18 de juliol, que apareixia subratllada com a inici del Segundo Año Triunfal.
Sant Jaume o Santiago Apóstol fou instaurat com a patró dEspanya pel decret de 21 de juliol de 1937, adduint-se que representava el ressorgiment de les més profundes tradicions espanyoles. El decret disposava que cada 25 de juliol seria festa nacional, i es reconeixia que es farien ofrenes a sant Jaume en la quantia i forma assenyalades en la reial cèdula de 17 de juliol de 1643 i el decret de 26 de gener de 1875. Mesos després, una ordre de 28 de setembre de 1937 instaurà la Fiesta del Caudillo per a ll doctubre, amb motiu del primer aniversari del nomenament de Franco com a cap de lEstat.