Amb Popper i més enllà de Popper, sabem que la televisió és sempre «servei públic» o, com a mínim, «servei al públic». Això també ho hauria de tenir en compte el sector televisiu privat, que no pot pas tenir llicència il·limitada per fer el que vulgui, com a entitat privada, en lespai que és públic. El servei de la televisió sempre hauria destar basat en la informació veraç i crítica sobre qualsevol qüestió que es considera dinterès general, tot i que no sigui encara, ni sempre, dinterès comú. La influència de la televisió també és important en els anuncis, que busquen convertir-se en objectes del desig o en elements de reclam i que poden contribuir a la reflexió o a lestupidització dels espectadors.
Lamentablement, els mitjans sestan convertint cada dia més en espectacle a qualsevol preu, com més cridaner i estrafolari millor. Per això la gent plora, crida, insulta i sesvera molt més quan té les càmeres de televisió o els micròfons al davant. Llavors lespectador innocent pot quedar enganyat a casa seva, perquè pot arribar a creure que plors, escridassades, retrets i insults transmesos són el que està passant realment. Sovint, però, el que es retransmet només és el que ha passat davant dels periodistes, sobretot davant de la televisió. Si la gent sadona de les càmeres, allò que es filma o es grava al carrer no acostuma a respondre a la realitat que passa, sinó a una realitat espontàniament teatralitzada. I no podem negar que a moltíssima gent li fa il·lusió sortir a la tele ni que sigui deu segons encara que no tingui res a dir, o només per desfogar-se. Diu que qui no surt (o allò que no surt) a la tele, no existeix. Aquesta és la paradoxa de la televisió: quan vol exposar la realitat sovint acaba exposant ficcions perquè crea expressament o no fets i situacions que no existien en la realitat que volia exposar.
El més greu, però, és que la televisió, valent-se de la seva posició dautoritat, exposi o imposi fets i pensaments falsos o no respectuosos amb la capacitat crítica i moral dels espectadors. Aquest és el perill de tenir tant poder. I així no senforteix la democràcia, sinó que es banalitza i es corromp.