DINS EL RIU,
ENTRE ELS JONCS
A. Munné-Jordà
DINS EL RIU,
ENTRE ELS JONCS
Ed. Males Herbes
2018
Primera edició: febrer 2018
© Antoni Munné-Jordà
© daquesta edició, Editorial Males Herbes S.C.P
Guilleries, 26, 1, 2
08012 Barcelona
www.editorialmalesherbes.com
PRODUCCIÓ DE LEPUB: booqlab
Fotografia de portada: arxiu personal dAntoni Munné-Jordà
Disseny i maquetació: Eduard Vila / www.eduvila.com
Correcció: Maria Cabrera Callís
Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense lautorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol mitjà o procediment mecànic o electrònic, actual o futur incloent-hi les fotocòpies i la difusió a través dInternet i la distribució dexemplars daquesta edició mitjançant lloguer o préstec públics.
Cest peut-être ça quon cherche à travers la vie, rien que cela, le plus grand chagrin possible pour devenir soi-même avant de mourir. Louis-Ferdinand Céline, Voyage au bout de la nuit.
Potser és això el que cerques al llarg de la vida,
res més que això, la més gran tristesa possible
per a esdevenir tu mateix abans de morir.
Louis-Ferdinand Céline, Viatge al fons de la nit.
Justificació de ledició
He de fer constar que el desllorigador per a dur a terme ledició daquests papers, que fa massa anys que tenia al calaix, mel va donar el llibre Il torto del soldato dErri de Luca, que sobre amb una nota que comença «Come certo saprà, i diritti editoriali dello scrittore Israel Yehoshua Singer, fratello maggiore del premio Nobel Isaac Bashevis Singer, scadranno nel 2014. La nostra casa editrice intende avviare una pubblicazione selezionata delle opere in yiddish di questo autore sconosciuto ai lettori italiani. Vorremmo pertanto affidarle lincarico di scegliere nella vasta produzione di racconti quelli a suo giudizio più interessanti». De la mateixa manera passava que, mho mirés des del punt de vista que mho mirés, també feia més de setanta anys que havien mort els autors anònims de les notes que havia anat aplegant des de feia força temps i, així, els seus drets editorials, si nhi havia, havien passat a domini públic i, doncs, en podia fer ús lliurement. Ningú no me nhavia fet cap encàrrec editorial, però així i tot em sentia autoritzat a endreçar el material amb la intenció de publicar-lo.
Aquest text és només un aplec de dades i documents, enfilats per una narració poc o molt unitària, o per tres narracions poc o molt unitàries, i completats amb la imprescidible informació embolcalladora que els justifica. Per a contextualitzar les notes esparses i omplir les llacunes he utilitzat, o potser hauria de dir que he afusellat descaradament, els llibres més recents i solvents que tracten dels fets que van protagonitzar els autors de les notes. En primer lloc, la història general dels fets La División Azul de Xavier Moreno Juliá (Crítica, Barcelona, 2004) i lanàlisi detallada De héroes e indeseables de José Luis Rodríguez Jiménez (Espasa, Madrid, 2007), i també la monografia Rússia és culpable! de Carme Agustí Roca (Pagès, Lleida, 2003) i ledició crítica dels Cuadernos de Rusia de Dionisio Ridruejo (Fórcola, Madrid, 2013), que juntament amb altres obres divulgatives i documentals, com 50 històries catalanes de la Segona Guerra Mundial de Daniel Arasa (Laia, Barcelona, 1998), i la premsa de lèpoca, tot plegat mha permès confegir una certa línia cronològica i treballar amb el coixí duna relativa garantia històrica. Als autors daquests llibres, els agraeixo tota la informació i els demano disculpes pels manlleus imprescindibles, i als lectors, els recomano la lectura directa daquestes fonts.
Només he dafegir una nota final per a completar la justificació. Aquest invent meravellós de la ment humana que es diu literatura és sobretot un art o un ofici de fabular i dinventar mons i personatges, de crear situacions fictícies, de descriure en un àmbit irreal allò que no és possible al món real. Entre les classificacions arbitràries que són els gèneres literaris, nhi ha un que és lanomenat potser impròpiament gènere realista, un gènere tan fictici i imaginari com tots els altres, com el policíac, el de fantasia o el de ciència-ficció, i igualment artificiós i enganyós; potser el que més, perquè fins i tot pot induir a lautoengany de lautor, que ingènuament pot confondre la seva obra amb la realitat que pretén narrar. Algun malentès provocat pel gran auge del gènere anomenat realista sobretot a Rússia i a França a la darreria del segle XIX va induir alguns tractadistes a pensar que el realisme és lessència de la literatura, que nés la branca central, que és «la» literatura, i que la resta de gèneres en són només satèl·lits subsidiaris. Però la tinta no es va fer perquè expliquéssim la realitat, sinó perquè no sabéssim on samagava el calamar. Aquesta obra pretén descriure només fets reals, transcriure fidelment testimoniatges i informacions de primera mà, o sigui, ser un espècimen del que podem anomenar novel·la-document, la mínima unitat narrativa, potser per a compensar excessos anteriors; per consegüent, és un producte del gènere narratiu més sofisticadament fantasiós i irreal.
AMJ
[Vilanova, 8-VII-2014 8-VIII-2015]
1. Dins el riu, entre els joncs
El cadàver era dins el riu, surant de bocaterrosa, retingut pels joncs que hi creixien, a laigua i a la riba. Tot a lentorn laigua era de color de teula vella, barreja del llot del riu, poc profund a la vora, de la terra argilosa que havia arrossegat el cos en rodolar, i de la sang. Així lhavia trobat ell, feia prop de cinc anys, i així el tornava a veure en el record cada vegada que baixava a lhort, vora el riu. Ara laigua del riu lliscava clara, però en aquell indret, entre els joncs, regolfava i sempre mantenia el color de les teules velles, com un record de la sang.
El pare era un bon home. No era cap gran propietari. Lhort donava més feina que benefici, tot i que el ple de la família shi escarrassava, també ell, des que havia deixat lescola. I al temps de la collita de fruiters no donaven labast i havien de llogar jornalers. Van ser uns que havien estat jornalers els qui el van venir a cercar. Cap dels pagesos de la riba no havia volgut col·lectivitzar les terres. Van venir a trobar-lo al mas i la mare els va dir que el pare feinejava a lhort vora el riu. Se nhi van anar, i des del mas van sentir els trets, més enllà de lhort dels presseguers. Cada nit durant quatre anys i onze mesos ell ha sentit ressonar els trets.
Quan ha tornat al mas, la ràdio estava engegada. El locutor explicava que hi havia una gran concentració destudiants i de falangistes davant la secretaria general del partit, a Madrid, i aleshores ha pres la paraula el president de la Falange i ministre dAfers exteriors del govern franquista, Ramon Serrano Suñer, concunyat de Franco, fill dels Serrano de Tivissa i els Sunyer de Gandesa, a banda i banda del riu.