Jaume Salinas - Senyals

Jaume Salinas

1.ª edició: abril del 2003

© 2003 Jaume Salinas i Ferraz Portada: RS Diseny

©Taranna/edicions

Tel./fax 932800390

e.mail: info@taranna.es

Internet: http://www.taranna.es

Reservats tots els drets. El contingut daquesta obra està protegit per la Llei, que esta-bleix penes de presó i/o multa, a més de les corresponents indemnitzacions per danys i perjudicis, pels qui reprodueixin, plagiïn, distribueixin o comuniquin públicament, en tot oen part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualse-vol medi, sense autorització.

El meu més sincer agraïment a Àngela, Àngels, Begoña, Conchi, Emilia, Francesc G., Francesc S., Jaume,

José Miguel, Margarida, María Jesús,

Meritxell, Montse, Núria E., Núria K,

Roger, Sílvia, Sira, Teresa i Toni.

Sense les seves vivències o les dels seus cone-guts aquest recull no hagués estat possible.

Pròleg

He de confessar que vaig acabar de llegir aquest volum dhistòries invisibles en un notable estat de perplexitat. I no pas per la mena dhistòries que en Jaume Salinas ha volgut recollirhi. Ans al contrari, per manera de ser, per educació i per formació, sempre he tingut els meus dubtes sobre la naturalesa del món on vivim, i dels sentits que ens el permeten copsar. Penso que no sols no vivim en el millor dels móns possibles, sinó que ni tan sols podem estar segurs de viure on ens creiem que vivim. Bé, però seguir per aquest camí fóra ficar-me en el terreny de lautor, cosa que no és ni la meva intenció ni, en aquest moment, la meva feina. Ja mestà bé com tracta en Salinas aquesta part difusa i ambigua del coneixement, on algunes coses funcionen com si no acabessin destar sotmeses a les inexorables lleis que regeixen el món físic.

El que mha causat perplexitat és descobrir, de sobte, inesperadament com aquell que sadona que té un àngel a la voraoque el baixant de la mort no és com sempre ens ha descrit la tradició judeocristiana on ens hem educat, que un personatge, que tenia perfectament ubicat en el meu paisatge laboral, i que per a mi tenia una entitat personal estretament lligada als quefers diaris duna gran empresa, sem despenjava amb una personalitat completament nova, inesperada i sorprenent. De fet, ja hi comptem que els companys de feina tenen una altra vida més enllà dels límits precisos i exactes de loficina, la fàbrica o la botiga. Fins i tot acceptem que la personalitat dalgú amb qui convius quaranta hores setmanals o més i tot, pot ser molt diferent lluny del marc laboral. I quan sescau que podem travessar aquesta barrera de vegades fàcilment practicable, de vegades infranquejable que separa la vida de la feina, ens podem trobar amb meravelles inesperades, sorpreses i contrasentits de difícil explicació. Daltres vegades no, és clar.

Això és el que mha passat amb en Jaume Salinas. Durant molts anys lhe vist i lhe tractat com un professional eficient i competent, i tot de cop sem despenja com un escriptor tan eficient i competent com ho és en el camp professional. Perquè en Salinas, en aquest llibre, ha fet una tria literària complicada i arriscada. Sacara amb una mena dhistòries poc convencionals i no gens fàcils dexplicar de la manera que ho fa ell: amb la distancia he estat a punt descriure la neutralitat suficient per tal que els seus arguments no contaminin la prosa que els transporten, i amb lacostament indispensable perquè tinguin un punt descalfor humana contrastant amb la fredor de linconegut: aquell petit tremolor de misteri que té tot allò que saparta de lordre natural de les coses. I tal com he dit, sen surt amb eficiència i eficàcia, duent amb pols ferm el tremp de la narració realista fins a les últimes frases, en les quals salta linesperat, lirreal, i tot pren una altra dimensió.

Si les persones que fa anys que coneixem sens poden mostrar tan diferents i canviants en un tancar dulls, què no ens podrà reservar el món on vivim de manllevat? Ja ho deia el Pedro Navaja: La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida.

PEP ALBANELL

Presentació

Si ens parem a pensar una mica en moltes de les coses que ens han passat a la vida, desproveïdes de qualsevol lògica racional, recordarem que en els moments immediatament posteriors als fets concrets, ens vàrem quedar perplexos per la situació viscuda. En algunes ocasions, sobretot quan més forta i incongruent era la situació, amb més fermesa vàrem voler trobar una solució que ens deixés satisfets a nosaltres mateixos i a la nostra estructura racional, que justifiqués o ens ajudés a trobar una explicació que ens tranquil·litzés, per tal de poder tornar a la nostra normalitat vital. Altres vegades, quan la situació era de poca entitat, com ara un somni o un pressentiment, ens quedà vagament el record com una anècdota sense importància, una més de les moltes dintranscendents que solem acumular al llarg de la nostra existència. Algunes daquestes vivències poden ser poc creïbles perquè ronden el que sovint anomenem això no és possible o el no mho crec. Senzillament desafien el que es considera que és racional i lògic. Moltes daltres, en canvi, les trobarem més familiars, perquè segurament se semblaran a alguna que el lector haurà viscut, si bé lhavia arraconat en la seva memòria. Més dun lector en llegir aquestes vivències li quedaran curtes amb la (o les) que ell mateix va tenir. És més, estic ben segur que tothom nha tingut o en tindrà alguna al llarg de la seva vida. Una altra cosa és que en sigui conscient i la valori com a tal, o la menyspreï per ridícula o irracional.

No sóc un cronista, ni molt menys un historiador, més aviat em considero un col·leccionista dhistòries i vivències personals. En aquest sentit, el recull que a continuació presento ha estat realitzat al llarg de dos anys, durant els quals manaven arribant de forma continuada tot un seguit dexperiències estranyes, de distintes persones amigues i conegudes meves, moltes de les quals un cop han vist la seva vivència, negre sobre blanc, lhan valorat molt més i els ha servit, fins i tot en alguns casos, per descobrir una dimensió nova de la seva vida i de la seva existència. Això em va fer valorar també un parell dexperiències personals i recuperar una vivència de la meva àvia, també inclosa en aquest recull, que mhavia explicat moltes vegades quan jo era encara un marrec i que durant molts anys sempre la vaig valorar com una història sense cap ni peus, pròpia duna persona antiquada i supersticiosa.

Sóc conscient que és difícil emmarcar aquesta obra (aquesta mania que tenim els humans destablir classes i categories, per poder fer-ne després valoracions!), però de ben segur que no magradaria que se la catalogués com de paranormal o altres qualificatius similars, per la càrrega pejorativa que pressuposa i perquè fàcilment són termes propicis a crear i creure en fantasies, molt allunyades de la realitat. Atès que són vivències úniques i molt personals, les he titulat Senyals: històries invisibles quotidianes, perquè així són als ulls dels que envolten els seus protagonistes.