Nosaltres
núm. 24
Ievgueni Zamiatin
NOSALTRES
Traducció de Miquel Cabal Guarro
That publication was effected under the auspices of the
Mikhail Prokhorov Foundation TRANSCRIPT Programme to
Support Translations of Russian Literature
Primera edició: setembre de 2015
Segona edició: octubre de 2019
© de la traducció, Miquel Cabal Guarro
© daquesta edició, Editorial Males Herbes S.C.P
Guilleries, 26, 1 - 2
08012 Barcelona
www.editorialmalesherbes.com
Producció de lePub: booqlab
Disseny i maquetació: Eduard Vila / www.eduvila.com
Correcció: Laia Cabal Guarro
Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense lautorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol mitjà o procediment mecànic o electrònic, actual o futur incloent-hi les fotocòpies i la difusió a través dinternet i la distribució dexemplars daquesta edició mitjançant lloguer o préstec públics.
Apunt primer
Sumari
Lanunci
La línia més sàvia de totes
Un poema
Em limito a transcriure el que ha aparegut avui al Diari de lEstat paraula per paraula:
Daquí a cent vint dies sacabarà la construcció de la Integral.Sacosta el gran moment històric en què la primera Integral senlairarà cap a lespai. Fa mil anys, els vostres avantpassats heroics van subjugar el globus terraqüi sota el poder de lEstat Únic. Teniu al davant una gesta encara més gloriosa: integrar lequació infinita de lunivers amb una Integral elèctrica, feta de vidre i que escup foc. Amb el jou benefactor de la raó, haureu de sotmetre éssers desconeguts que habiten altres planetes, potser encara en lestat salvatge de la llibertat. Si no entenen que els portem una felicitat matemàticament infal·lible, tenim lobligació de fer que siguin feliços. Però provarem de fer servir la paraula abans que les armes.
En nom del Benefactor, sanuncia a tots els números de lEstat Únic: tothom que sen senti capaç està obligat a compondre tractats, poemes, manifestos, odes o altres obres que parlin de la bellesa i la grandesa de lEstat Únic.
Això serà el primer carregament que transportarà la Integral.
Visca lEstat Únic! Visca els números! Visca el Benefactor!
Escric això i sento que les galtes em cremen. Sí: integrar la grandiosa equació universal. Sí: desfer la corba salvatge, redreçar-la seguint la tangent, lasímptota, la recta. Perquè la línia de lEstat Únic és una recta. Una recta gran, solemne, exacta i sàvia: la línia més sàvia de totes
Jo, D-503, sóc el constructor de la Integral; sóc un dels matemàtics de lEstat Únic i prou. La meva ploma, avesada als números, no se sent capaç de compondre música de rimes i assonàncies. Només provo danotar el que veig, el que penso, més aviat el que pensem nosaltres (això mateix: nosaltres, i que aquest nosaltres sigui el títol dels meus apunts). Però com que tot plegat serà una derivada de la nostra vida, de la vida matemàticament perfecta de lEstat Únic, llavors no serà també per si mateix, i més enllà de la meva voluntat, un poema? Ho serà: ho crec i ho sé.
Escric això i sento que les galtes em cremen. Es deu assemblar al que sent una dona quan nota dins seu per primer cop el pols dun ésser nou, encara diminut i cec. Sóc jo i alhora no ho sóc. I hauré dalimentar-ho durant llargs mesos amb la meva saba, amb la meva sang, i després hauré darrencar-mho dolorosament i posar-ho als peus de lEstat Únic.
Però estic a punt, com ho estem tots o gairebé tots nosaltres. Estic a punt.
Apunt segon
Sumari
El ballet
Harmonia quadrada
X
Primavera. De laltra banda del Mur Verd, de les planes salvatges i amagades, el vent porta pols groga de mel dunes flors. Aquesta pols dolça resseca els llavis thi passes la llengua a cada instant i totes les dones que et trobes deuen tenir els llavis dolços (i els homes també, és clar). Això entorpeix una mica el raonament lògic.
Però quin cel, això sí! Blau, sense ni un sol núvol que lespatlli (quins gustos tan bàrbars que tenien els antics si aquestes piles de vapor lletges, desgavellades i malbatzegoses podien inspirar els seus poetes). A mi magrada, i estic segur de no equivocar-me si dic que a nosaltres només ens agrada un cel com aquest, estèril i immaculat. En dies com aquest el món sencer està modelat amb el mateix vidre immutable i etern que el Mur Verd, com totes les nostres construccions. En dies com aquest veus la profunditat més blava de les coses, en veus les equacions meravelloses i fins llavors desconegudes, i les veus en allò que és més comú i quotidià.
Per exemple, això. Aquest matí era a lhangar on es construeix la Integral quan, de sobte, he parat compte a les màquines: els globus dels reguladors giraven amb els ulls tancats, extasiats; centellejant, les bieles es torçaven a dreta i esquerra; el balancí gronxava les espatlles amb orgull; el cisell de la mortasadora feia reverències al ritme duna música que no se sentia. De sobte mhe adonat de tota la bellesa daquest grandiós ballet mecànic, inundat dun sol blau i lleuger.
Després mhe dit: «Per què és bonic això? Per què és bonica aquesta dansa?». Resposta: perquè no és un moviment lliure, perquè tot el sentit profund de la dansa rau precisament en una subordinació estètica absoluta, en una manca ideal de llibertat. I si és veritat que els nostres avantpassats sabandonaven a la dansa en els moments més inspirats (misteris religiosos, desfilades militars), només vol dir una cosa: que linstint de manca de llibertat és orgànicament inherent a lhome des de temps immemorials, i que en la nostra vida actual és només conscientment que
Hauré dacabar més tard: el numerador ha sonat. Aixeco la vista: lO-90, és clar. Daquí a mig minut serà aquí, em recull per anar a fer un volt.
Estimada O! Sempre mha fet lefecte que sassembla al seu nom: queda uns deu centímetres per sota de la Norma Materna, per això està ben tornejada, és tota rodona, i té una O rosada la boca esbatanada per rebre qualsevol paraula meva. I encara més: té un plec rodó i molsut al canell, com les criatures.
Quan ella ha entrat, el volant lògic encara brunzia dins meu amb totes les forces i mhe posat a parlar per inèrcia de la fórmula que acabava destablir i que ens afectava tant a tots nosaltres com a les màquines i la dansa.