Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona dAragó
Textos en llengua catalana (1291-1420)
fonts històriques valencianes 56A.
Col·lecció documental
de la Cancelleria de la Corona dAragó
Textos en llengua catalana (1291 1420)
Edició, estudi i índexs a cura de
Mateu Rodrigo Lizondo
Selecció de textos de Jaume Riera i Sans
Preàmbuls de Carlos López Rodríguez
i dAntoni Ferrando Francés
fonts històriques valencianes
Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Mateu Rodrigo Lizondo, 2013
© De la selecció de textos: Arxiu de la Corona dAragó, 2013
© Dels preàmbuls: els autors, 2013
© Daquesta edició: Universitat de València i Ministerio de Cultura-Gobierno de España, 2013
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta: Jaume II al soli reial, anvers de segell de plom. Arxiu de la Catedral de València, perg. 263, any 1323
Maquetació: Inmaculada Mesa
E si... en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceÿdores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continències o tenors de aquelles degudament... sien fundades, no ab menor sol·licitut és per Nós perpensadora que... encara a correcció e a esmena de aquelles si en bella retòrica o bon latí e juxta lo nostre estil seran corregidores, una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciència gramatical bé instruÿda per Nós volem ésser aordonada.
Pere III, Ordenacions... sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort, 52. De loffici del prothonotari tinent los segells.
Ed. Gimeno, Gozalbo i Trenchs, 123.
Presentació
Lany 1977, en el marc del X Congrés dHistòria de la Corona dAragó dedicat a la figura de Jaume I i la seua època, Josefina Font Bayell presentà una comunicació titulada «Documents escrits en català durant el regnat de Jaume I». Lautora, després de repassar ràpidament la seua bibliografia anterior, en què ja havia publicat alguns documents, hi donava notícia de tots els documents del regnat de Jaume I escrits totalment o parcialment en català que conserva lArxiu de la Corona dAragó. Aquell cens incloïa només la menció que no ledició de 115 documents de naturalesa diplomàtica i temàtica molt diversa. Malgrat la seua limitada ambició, el treball serví per a posar de relleu la importància dels fons documentals de lArxiu de la Corona dAragó no sols pel que fa a la història medieval, sinó també pel que fa a lestudi filològic de la llengua catalana arcaica. Moltes daquelles signatures de lArxiu corresponen, a més, als primers testimonis del salt de la llengua vulgar a la condició de llengua vehicular de la documentació cancelleresca i, per tant, de llengua dexpressió escrita de lautoritat reial. Sense restar gens de rellevància a limmens valor filològic i històric daquells documents primerencs, cal reconèixer, però, que lús tan limitat que es fa encara de la llengua vulgar en la Cancelleria Reial durant el regnat del Conqueridor i dels seus successors immediats, i la modesta entitat dels fons registrals daquella etapa que ens han pervingut, dificulten considerablement qualsevol intent danàlisi general i diacrònica de les característiques lingüístiques i estilístiques del seu llenguatge. En realitat, és arran dels nombrosos i transcendentals canvis administratius introduïts per Jaume II no per casualitat, també el fundador de lArxiu Reial de Barcelona, nucli primigeni de lArxiu de la Corona dAragó, que es multiplicà sensiblement la quantitat i sistematicitat de la documentació cancelleresca expedida i registrada, una part significativa de la qual ja redactada completament en català. És, doncs, durant aquest regnat que els documents cancellerescs en català comencen a arribar amb freqüència a totes les institucions públiques i privades de làrea catalanoparlant de la Corona. Daquesta manera el català cancelleresc començà a esdevenir progressivament un model de referència que, conscientment o inconscientment, influïa sobre quasi tots els que havien de redactar textos de caràcter politicoadministratiu, els quals, en imitar aquells models, es convertiren en caixes de ressonància que multiplicaven el seu impacte inicial.
Tanmateix, no coneixem bé levolució daquell català cancelleresc. És per això que Antoni Ferrando i Francès, catedràtic de la Universitat de València, concebé un projecte dinvestigació, La llengua de la Cancelleria reial de la Corona dAragó (1291-1516), concedit pel Ministeri dEducació i Ciència, en què es proposava estudiar aquest tema, a partir de la publicació duna tria àmplia i cronològicamente representativa de documents cancellerescos sancionats pels nostres reis entre 1291 i 1516, és a dir, entre els regnats de Jaume II (1291-1327) i Ferran II (1479-1516) inclusivament. El primer resultat daquest projecte, fruit de lestreta col·laboració entre el responsable del projecte i lArxiu de la Corona dAragó, és la selecció documental que ara els presentem, que comença precisament lany 1291, inici del regnat de Jaume II, creador de lArxiu Reial de Barcelona, i es tanca lany 1420, moment en què es posa en funcionament lArxiu Reial de València, que el rei Alfons el Magnànim havia creat lany anterior. Com a conseqüència daquesta descentralització, els models documentals cancellerescs expedits a partir daquella data ja poden ser localitzats també en els registres conservats a lArxiu del Regne de València, motiu pel qual deixava de ser imprescindible la participació directa de lArxiu de la Corona dAragó en el projecte.
Que el miler llarg de documents que ara es posen en les mans del lector haja estat triat sempre atenent lobjectiu de mostrar-ne la riquesa i la qualitat lingüística no ha impedit en absolut que també hagen servit per a oferir una àmplia mostra documental de rellevància històrica igual o superior a la que tenen des del punt de vista filològic. De fet, la localització de documents inèdits que, a més de riquesa lingüística, tinguessen també un extraordinari potencial històric ha estat el gran repte que el projecte plantejava a lArxiu de la Corona dAragó. La selecció que els oferim vol ser també, per això mateix, una finestra oberta al nostre passat medieval. Dels pactes feudals a les guerres internacionals, de les instruccions específiques donades als ambaixadors al cobrament dels tributs i el puniment dels delictes, i de lalimentació a ladquisició de llibres i dobjectes artístics, tot passant per la construcció i reparació dedificis, les reflexions filosòfiques davant de la desgràcia o lexpressió dels afectes familiars, gairebé tots els àmbits del govern i la vida de les nostres terres a la baixa edat mitjana passen per davant dels ulls del lector i li mostren directament el veritable esperit duna època, sense la interpretació, sempre subjectiva, de lhistoriador. Per aquesta raó, pensem que aquest repertori documental esdevindrà una magnífica font dinformació no només per als filòlegs, sinó també per a tots els professionals i estudiosos interessats a conèixer millor alguns dels trets definitoris de la societat medieval de la Corona dAragó.