Apareix, per primera vegada en juny de 1590 com a mercader resident a Sevilla amb qui FC creua lletres de canvi i a qui promet «el debido cumplimiento». FC aconsella a Jeroni Guerau «aveniu-vos ab Noguera y no siau variable» després de presentar-lo com «jove hàbil y que·m té voluntat», però repta Noguera perquè ha venut setins a un toledà i li recorda «que no tenia orde meu de fiar a ningú». Quan FC comença a desconfiar de Guerau i Dalfino, escriu a Noguera i li envia una llarga carta dadvertèncìes, en la qual li demana que nomene un procurador davant la justícia de Sevilla, que prepare la documentació de València enviada per FC, i que informe si és veritat que Dalfino se nha anat a lHavana. FC confia en la actuació de Noguera «que és de tots molt senyor nostre», i el nomena «procurador mío»; li promet el 10% si cobra en Sevilla i el 20% si açò se efectuara en les Índies. En carta posterior FC li demana informació sobre si les lleis de Castella permeten posar en la presó un jove menor de 24 anys per fallida o «rompimiento», i li demana consell sobre si serà convenient la seua presència a Sevilla «ahunque es mui mi señor i sé sierto hase todo lo que puede». En 1593 FC saluda Cristóbal Ortiz com a procurador, encara que sense trencar la relació amb Miquel Noguera, a qui demana «que busque un hombre de bien que entienda de pleitos». Lúltima referència a Miquel Noguera es una breu carta en que Jerónimo Dalfino, pare, dóna ordre a pagar-li 148 ducats «que reste devent a Francés Crespo».
Amb la interrupció total dels negocis sevillans, acaben també les referències de Miquel Noguera.
SAULÍ, Joan Baptista i Cristòfol
Mercaders que estan referenciats en les cartes davís i als qui recorre freqüentment FC cercant préstecs. Una anotació breu en els Llibres Majors de Taula ens diu en el compte creditor de FC: «A 17 de març 1590 per Joan Batiste y Christòfol Saulí 3.006 lliures, 13 sous, 6» (AMV,Taula ll³ 18, foli 1540). Aquesta anotació té relació amb la lletra 1590/3, que amb lexpresió que es paguen «a sí mismos», indica que FC no la va a pagar. La lletra és emesa per un valor de 2.343 castellanes, però es paguen 143 castellanes de més, es a dir, el préstec amaga en el canvi monetari entre castellanes i lliures valencianes un tipus dinterés del 6%. Açò explica el negoci financer de les lletres de canvi.
TOLEDO, Hernando de
Apareix com a cavaller de lorde de Santiago, senyor de les Villories i comanador de Sagra i Sanet, poblets dels quals FC sencarrega de cobrar els drets senyorials. Cosa aquesta que li exigeix fer obres en la casa senyorial de Sagra i, per això li envia a De Toledo el pressupost de dites millores.
VELASCO, Pedro
Mercader amb qui tingué sempre bona relació, fins al punt dinscriure un compte conjunt en la Taula quan formaren companyia comercial per arrendar els delmaris més grans. La primera referència no pot ser millor «de rico de rico no entiendo que lo sta, que tenia mui buen pasamiento». En les cartes davís i en les lletres es freqüent el seu nom per haver format companyia comercial in solidum, i es valen dEmiglio Homedeo de Piacenza «con todo nuestro avantaje de nosotros Pedro de Velasco y Francisco Crespo». Açò es nota també en el compte conjunt que sobrin en la Taula. En efecte, en el Manual de Taula l³ 58, en la data de 17 de novembre del 1597 consten set anotacions correlatives en què els encarregats de recollir i vendre els productes del delme de Xàtiva ingressen, de «contants», els diners de la venda, i ho fan sempre en el compte conjunt. Despres trauen, també de «contants», el salari que sassignen Pedro Velasco i FC en aquest cas 50 lliures cadascú. Per últim, fan una transferència al compte del ardiaca de Xàtiva: «Dehuen Velasco y Crespo, per ells diem a Vicent Roca de la Serna, artiaca de Xàtiva, mil doscentes lliures 10 sous, dixeren dits girants per la premisia de Xàtiva y paga de Tots Sants propassat» (AMV, l³ 58, 17.11.1597). Anotacions com aquestes es repeteixen en els Manuals de Taula en correspondència amb les cartes i lletres. En el gràfic adjunt es poden observar els sumatoris doperacions bancàries de Francés Crespo en la Taula de València tal com apareixen en els Llibres Majors, per venciments quatrimestrals. Encara que falten alguns quatrimestres, la tendència general es evident: mentre Crespo volgué obrir-se camí en la ruta indiana a través de Sevilla, els comptes no passen de les 10.000 lliures per quatrimestre. Contrasta, a partir de 1598 amb la nova situació, la recaptació del delmes de Alberic, Xàtiva i Ontinyent, a que sarrisca, amb èxit, juntament amb Pedro de Velasco, li permet augmentar les operacions bancàries i sobrepassar les 40.000 lliures al quatrimestre. El trencament abrupte en la tardor de 1601 es deu al viatge que emprén cap a Roma, comissionat pel bisbe i canonges de Sogorb. No queden més notícies de la companyia mercantil de Pedro Velasco y Francés Crespo.
Finalment, hi ha referències en les cartes a les «seguritats» que es pagaven per si de cas hi havia algun accident en la navegació comercial. FC també es dedicà a aquest negoci, encara que ho hem descobert en els seus comptes de la Taula. Assegurava la vida del mestre de Montesa en 100 lliures quan aquest emprenia algun viatge (AMV, l³ 49, 20.08.1592). També sobre mercaderies hem trobat el negoci de la seguretat. Axí assegura una nau per 50 lliures en el trajecte Gran Canària-lHavana i després per 50 lliures més desde «la Gran Canària a les Índies» (AMV, l³ 49,10.09.1592). Altres trajectes asegurats per FC són València-Mallorca i Morvedre-Gènova, sobre un carregament de vi (AMV l³ 49,11.09.1592).
També consten les pèrdues per «un dany que hi ha hagut en la sagetia de Anthoni Gautier» i pel qual ha de pagar 16 lliures 10 sous a Marc Antoni Mussefi (AMV, l³ 42, 5.11.1589).
NOTES SOBRE LA TRANSCRIPCIÓ DEL TEXT
Hem fet una transcripció paleogràfica del manuscrit original seguint els criteris usuals i dels editors. En les pàgines en castellà, en cas delisió dalguna lletra, sutilitza lapòstrof. En el text català es fa ús normatiu de lelisió. En alguns casos davant labsència de la consonant «h» es posa laccent diacrític per distinguir à (verb) de a (preposició).
La paginació del manuscrit sinclou dintre del text amb una numeració més petita.
Respecte dels signes monetaris que trobem en loriginal són impossibles de reproduir, per això els hem transcrit nominalment: lliures, sous, castellanes, ducats, escuts dor del sol, carlines, maravedís, per a major claredat i comprensió del text. Hem comprovat que la moneda usual sanomena «castellana» en femení en el text valencià, mentre que en el castellà es masculí. En les cartes i lletres apareix amb molta freqüència el valor de cada moneda exterior expressat en el canvi en la moneda usual valenciana: lliures, sous, diners.
Agraïm la col·laboració dAntoni Ferrer Perales en la correcció i millorament del text introductori. No ens oblidem de Nieves Munsuri i dIbeth Maria Rodríguez que ens han ajudat en el treball de transcripció i de passar-lo a lordinador.
Finalment, val a dir que les cartes transcrites en el present volum només són una selecció de les 559 conservades que va anotar Francés Crespo. Considerem que els documents poden servir per extreure informació de lèpoca, per la qual cosa oferim als possibles investigadors interessats la possiblitat daccedir als documents transcrits en la seua totalitat.