1. Introducció
2. Procés de normalització i llengua estàndard
3. Les primeres demandes dun model de llengua per als mèdia
4. El debat sobre la llengua oral per als mitjans audiovisuals
5. Llibres destil i propostes de models per als mèdia
Capítol 7. Balanç del català a lespai de comunicació
1. Introducció
2. Etapes dun país imaginat
3. Llums i ombres duna història de la llengua
4. Reptes del català en el nou espai de comunicació
Referències bibliogràfiques
Llista de taules
3.1 Subvencions estructurals a Catalunya per a l'ús del català i l'aranès a la televisió, la ràdio i la premsa digital (2008-2010)
4.1 Audiències de les cadenes espanyoles de ràdio (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, 1998)
4.2 Rànquing d'audiències de la ràdio generalista i musical (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, 2007)
4.3 Evolució del consum de ràdio en català i en espanyol a Catalunya (2008-2012)
4.4 Evolució de la captació i distribució de les audiències de TV a l'Estat espanyol i a Catalunya (1990-1998)
4.5 Audiències de tv a Catalunya per cadenes (2006)
4.6 Perfils d'audiència (%) de TV a Catalunya segons la llengua declarada, (2005-2006)
4.7 Audiències (%) dels principals canals generalistes de TV (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, 2007)
4.8 Quota de pantalla (%) de les principals cadenes de televisió a Catalunya (2000-2012)
4.9 Quota mitjana d'audiència (%) dels noticiaris televisius a Catalunya (2013)
4.10 Doblatge a TVC (2009)
4.11 Hores cedides pel Servei Català de Doblatge (2009)
5.1 La societat de la informació: indicadors significatius (%) (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, 2012)
5.2 Progressió dels usos d'alta freqüència d'ordinador i d'Internet (%) (Catalunya, 2001-2012)
5.3 Els principals mitjans en català a Internet 2008, 2010 i 2013
5.4 Baròmetre WICCAC de l'ús del català a Internet: resum de situació (2013)
6.1 Principals llibres d'estil dels mitjans en català (1986-2011)
7.1 Ús dels principals mitjans segons llengua de consum declarada a Catalunya (2011), País Valencià (2008), Illes Balears (2011)
Pròleg
Lespai del català en la nova societat xarxa
ISIDOR MARÍ
Aquest assaig de Josep Gifreu que teniu a les mans és un treball necessari i oportú fet per la persona idònia. No tinc el més mínim dubte a lhora de fer una afirmació tan contundent, perquè conec prou bé la trajectòria de lautor i levolució que ha fet la nostra comunitat lingüística en el darrer mig segle.
Dit això, la meva recomanació principal és que tothom passi a llegir lobra i extreuren les conclusions. Aquestes paraules de presentació són perfectament prescindibles. Lobra que encapçalen, per contra, és imprescindible per a qualsevol que vulgui saber cap on hem de conduir la nostra comunitat si volem que ocupi el lloc que li pertoca en el context mundial.
No vull ocultar, tanmateix, una certa temença que aquest estudi de Josep Gifreu pateixi la mateixa desconsideració que van tenir alguns dels seus treballs precedents sobre lespai català de comunicació, i precisament per part dels que nhaurien hagut de fer més cas: els dirigents politícs dels nostres països i els responsables dels grups mediàtics públics i privats. Em sembla de justícia retreure aquesta manca de consideració, si més no a efectes pràctics: sovint els elogis han estat tan ostensius com la desatenció o la passivitat davant de les propostes dacció que lautor havia fet.
Ara el context polític especialment limpuls perceptiblement creixent de la mobilització social ens fa esperar que no sigui així. Aparentment, una multitud suficient de conciutadans ha arribat a la convicció que no es pot esperar que el sistema polític actuï, sinó que cal exigir-li que ho faci i marcar-li com i en quina direcció cal que ho faci, si es tracta dun sistema de representació democràtica.
Ara no hi ha el més mínim dubte que el Regne dEspanya es nega a ser lEstat del català lEstat que el català, com qualsevol altra llengua, necessita tenir incondicionalment al seu costat en defensa dun tracte internacional estrictament igualitari. Ben al revés: és evident que actua malgrat les cortines de fum discursives per tal de fragmentar i subordinar la nostra comunitat. Com he dit darrerament en moltes ocasions, tant Espanya com la Unió Europea ens han indicat de manera clara i reiterada que no podem aconseguir un tracte igualitari si no som un Estat independent. Cal fer cas, per tant, de les seves indicacions, i seguir lúnic camí que ens deixen per arribar a la igualtat. Al mateix temps, em sembla evident que gran part de la societat ha constatat que la política la fa la gent, des de baix, i que és per aquí que cal començar a edificar una comunitat lingüística, un espai de comunicació, un projecte polític plenament lliure, just i sobirà.
Per això dèiem que el treball arriba en un moment oportú, a més de ser necessari. Té una sèrie de virtuts difícils daplegar: és complet en la visió global que dóna del procés que han seguit els diferents mèdia en el conjunt dels Països Catalans i del paper que hi ha tingut la consolidació dels models lingüístics; és alhora sintètic, i permet aconseguir una panoràmica prou detallada sense un esforç desproporcionat; és crític a lhora de valorar els progressos aconseguits, els obstacles principals i les limitacions que ens cal superar; i finalment, és prospectiu i propositiu, com han estat fins ara els treballs precedents de Josep Gifreu. Tothom, després de llegir aquesta obra, podrà tenir una visió suficient del camí recorregut i del que ens queda per recórrer en la construcció de lespai del català en la societat-xarxa mundial.
I aquesta és una paret mestra en la construcció del nostre futur col·lectiu: lautor ho subratlla amb encert i amb força al llarg del seu treball. Escric aquestes ratlles quan arriba al final el centenari de les Normes ortogràfiques de lInstitut dEstudis Catalans (1913), gràcies a les quals sha fet visible en la galàxia Gutenberg lexistència dun àmbit català descriptura. Mirant endavant, constatem que el consorci UNICODE, que reconeix i codifica tots els sistemes gràfics de tots els idiomes del món, fa temps que inclou la llengua catalana i el signe gràfic exclusiu que la caracteritza: la ela geminada. Així ho detalla en el seu darrer estàndard, el 6.2.
El català és ben present i actiu en aquest ciberespai en què ens juguem el futur. Les traves polítiques i els condicionaments de mercat no ens són tan adversos en aquesta dimensió com en els sistemes precedents de comunicació. És cert. Però no siguem ingenus: ens caldrà guanyar pam a pam i amb un esforç tenaç lespai del català entre moltes altres forces poderoses que lluiten per la colonització daquest nou món.