Cal dir que he distribuït la producció dordi i civada en 250 i 100 quarteres respectivament del terme dEsporles i Banyalbufar, perquè és molt poc probable que en fessen un conreu associat. El citat repartiment és fet seguint, si fa no fa, la tònica general de la proporció entre lordi i la civada dels altres termes de Mallorca. La manca de dades pel que es refereix al terme de Deià és deguda que són comptades dins lantiga matriu de Valldemossa, cosa que concorda amb el fet que Binimelis el done encara com a sufragani seu.
Lapartat del bestiar és força complet. Només manquen les dades corresponents als conills de granja si és que nhi havia; també podria ser que es bastassen dels de caça i laviram:
Bestiar
Estranya la manca de dades de matxos i mules del terme de Felanitx, perquè és segur que nhi devia haver, com en els altres termes; com també fa estrany la dels cavalls a Selva, Valldemossa i Esporles i Banyalbufar, terme, aquest darrer, que, a més, manca de dades del nombre dases, com Santanyí. També manquen dades del cabrum a Sóller, cosa que fa pensar que tal volta sia subsumit dins el nombre de caps dovelles i moltons; i també de bous i vaques a Valldemossa, i de porcs a sa Pobla.
A més, dóna compte de les característiques fisiques del terme, si és muntanyós o pla, fèrtil o estèril, amb terres de secà o de reguiu, o si hi ha qualque cosa destacable, com ara, per exemple, del terme de Santanyí remarca les pedreres (amb esment que amb llur pedra fou construït el portal major de la Seu de Mallorca i la fàbrica del Castell Nou de Nàpols), i, sobretot, la descripció detallada de la costa, amb particular detenció en les cales i els llocs aptes per a refugi de les naus, llurs dimensions (amb especificació de calat i cabuda; de cada cala o recés, dóna el nombre i el tipus dembarcacions que shi poden encabir simultàniament), orientació i aptesa per a lancoratge de vaixells, i, sobretot, si hi ha fonts daigua dolça on poder repostar. De la costa relaciona també els llocs adequats per a poder-hi bastir torres de guaita, o de guaita i defensa (algunes eren artillades), per a poder controlar i, si era factible, impedir possibles desembarcs corsaris (des delles, les guardes havien de poder descobrir les dites cales ço és veure si shi havien posat corsaris, i llur senyal de foc havia de poder ser vist des de les dues torres que li eren veïnes del cinyell de torres que voltava lilla, perquè lalarma fos rebuda arreu en el mínim de temps possible, de manera que la reacció mobilització del Socors de les Viles fos prou ràpida per a ser efectiva). De Cabrera i sa Dragonera diu que són perennes refugis de corsaris. I és que el perill corsari era lobsessió de lèpoca, i amb motiu, perquè els danys en els béns i en les persones eren grans i constants, i la inseguretat que açò provocava en el comú de la gent, sobretot la dels pobles i viles de prop de la costa, era intensa, sense parlar del dany irreparable en el comerç illenc, abans tan florent. Narra episodis bèl·lics duts a terme per Dragut a Pollença el 1550, a lilla de Cabrera el mateix any i el 1558, lany de la Desgràcia de Ciutadella, a Valldemossa el 1552, a Andratx el 1553 i el 1578, i a Sóller el 1561. Tot i lextensa relació dedicada a la incursió sobre Sóller, cal remarcar que no hi apareix encara la llegenda de les Valentes Dones, però sí que esmenta ja la dels bons bandolers, que amb els seus cans combateren com a dimonis contra els turcs fins a fer-los fugir.
No soblida de destacar, quan és el cas, les escoles de gramàtica, com la del Puig de Sant Miquel, del terme de Montuïri «lloc alegre, de gran e espaciosa mirada, que descobre casi tot lhorizont de la illa», o la de Nostra Senyora de Cura, al cim del Puig de Randa, al terme dAlgaida, «de la qual casa són protectors los jurats del Regne, e allí mantenen mestres que lligen gramàtica tots los dies de lany, ab gran concurs de cerca 100 estudiants contínuos, qui de la ciutat principal e de totes les altres parts de la terra allí acudixen», o la del Col·legi de Monti-sion, del terme de Porreres, en la summitat duna muntanya, «a disposició dels jurats de Porreres, de la qual casa ells són protectors e senyors». «Allí mantenen perpètuament escoles de gramàtica, e paguen de béns de la vila als lectors e mestres que allí lligen quotidianament als fills de la vila e quants hi volen estudiar daltres parts del Regne.»
També fa atenció a les festes polítiques, com la de lEstendard, i a les religioses, com les de Manacor, per lAssumpció i per Sant Jaume, amb «grans triümfos en lespiritual e temporal, de sons e danses, corregudes de cavalls, e altres, segons los costums de la terra».
No sestà de narrar fets locals de caire miraculós, com el dels darrers dies de 1530, en què, segons la creença local, la imatge del Sant Crist del Monestir de Nostra Senyora de Jesús de Sóller durant uns quants dies hauria suat contínuament, i, tot i que leixugaven, «tornava a brollar per totes parts, particularment sassolaven en la punta de la barba unes gotes claretjants tan grosses com un ciuró, e altres com una llentia», o el cas semblant del Crucifix de lesglésia major dAlcúdia, que també hauria suat aigua pel cap, els cabells, les espatles i les aixelles lany 1507, fet sobre el qual Binimelis reprodueix dos actes notarials.
Molt notori és linterés de Binimelis per les fonts, i la qualitat de llurs aigües, lexcel·lència de les quals arriba al màxim en la den Porcell, de Valldemossa, lloada per poetes com Cosme Climent i Antoni Clar, en poemes en llatí de clares ressonàncies clàssiques, en la més popular de sa Portella, del terme de Palma, laigua de la qual, segons creença popular, vindria de Catalunya, però sobretot en la de Fartàritx, del terme de Pollença, fins al punt que per tal de destacar el fet adequadament arriba fins a incloure dins el capítol dedicat a Pollença tot un apartat anomenat Fonts de Mallorca, per a poder introduir la Font de Fartàritx.
De tota la sèrie de termes de lilla, es destaquen especialment per lextensió del tractament, en tots els àmbits que tracta habitualment, en primer lloc el terme dAlcúdia, per la condició de ciutat i per la reproducció dels privilegis atorgats pel rei a la seva població; respecte dAlcúdia remarca també linterés que presenta lAlbufera, com veurem més avall. També destaca Pollença, per la seva antiga condició de capital de lilla de Mallorca i de la Província Baleàrica en època romana. També Sineu, pel seu antic Palau Reial i pel fet de ser lloc de residència en cert temps de lany del veguer de la Part Forana, i que gaudia de preeminències concedides pels reis. I de Valldemossa destaca, no cal dir-ho, la Cartoixa o Casa de Jesús de Natzaret, amb la Sala Règia o Palau del Rei Sanxo, i la Font den Porcell, ja esmentada. I dEscorca remarca la fortalesa que constitueixen les seves altes muntanyes, objecte dun dels seus tractats, i labundància i bondat de les seves fonts, i sobretot, el Monestir de Lluc, cor espiritual de Mallorca, amb reproducció (ms. M) dels Privilegis e gràcies concedits a la iglésia de Nostra Senyora de Lluc.
Menció destacada mereix, en fi, lAlbufera dAlcúdia, dun circuit llavors dunes tres llegües, de la qual dóna la relació de peixos i ocells que shi crien i dels ocells migratoris que en determinades èpoques de lany hi fan estada, igual com Cristòfol Despuig ho va fer amb Delta de lEbre als seus Col·loquis, i Llorenç Palmireno de lAlbufera de València.102