Esta tarde se ha verificado el entierro de las víctimas del bombardeo de ayer. Los ca-dáveres estuvieron expuestos en lo que fue capilla del hospital. Los muertos enterrados hoy son una gitana llamada Manuela, Jesús Jarque, un obrero pintor apellidado Ferrer, Rosa Pellicer, Nicolás Pascual, Teresa Falcó y otros tres no identificados. Estos son una niña, un viejo y una niña cuya cabeza ha desaparecido. Las autoridades presidieron el entierro. La ciudad entera formaba en el cor-tejo fúnebre. Ha fallecido a consecuencia de las heridas recibidas ayer durante el bombar-deo Antonia Escudero Fernández.35
Entre els diversos edificis seriosament danyats, es trobava lHospital Provincial. Uns dies després, el 29 de març, laviació italiana bombardejava el port de Castelló.
Durant lany 1937, la ciutat de Castelló va patir 12 bombardeigs més, navals o aeris, els dies 13 dabril, 25 de juny, 14, 19 i 26 de novembre, 22 i 26 de desembre, a més dels atacs dels dies 2 de juliol, 15 doctubre i 22 de novembre que van causar víctimes mortals.36 Més endavant, en un altre capí-tol, constatarem els 31 bombardeigs res-tants de 1938-1939 quatre dells fets per laviació republicana, després de lentrada de les tropes franquistes a la ciutat el dia 14 de juny de 1938.
Castelló, 22 de desembre de 1937. 11 morts durant aquest mes (AAM)
La marina franquista va estar especial-ment activa durant aquest mes dabril de 1937. El dia 4 era enfonsat un pailebot, ma-trícula de València 253, carregat de ciment. Els tripulants, veïns tots de la ciutat de Torre-vella, van salvar la vida refugiant-se a Xàbia. Els dies 13 i 14 dabril, els creuers Canarias i Baleares van llançar bombes al Grau de Castelló i al port de Vinaròs;37 a lalba del 27 dabril, bombardejaven València.
Durant el mes de juny de 1937, diver-sos vaixells foren atacats enfront de les costes dAlacant. El dia 26 de juny, el vai-xell Cabo de Palos era enfonsat pel torpe-dinament del submarí General Mola en-front del penyal dIfac; cinc dels seus 49 tripulants van perir en latac.38 El mateix dia el creuer Canarias va bombardejar per dues vegades les instal·lacions de Sagunt. A linici del mes de juliol, concretament el dia 2, el creuer Canarias va bombardejar Sagunt i Castelló.
El 4 de juliol de 1937 era bombardejada la ciutat de Sagunt i lendemà la de Valèn-cia, on els avions van llençar quatre tones de bombes. Dos S-81 de lesquadrilla 252 van participar en latac, efectuat des duna altura de 2.000 metres.39
Per les mateixes dates, concretament l11 de juliol, un avió va descarregar sis bombes sobre tres vaixells mercants custo-diats per un destructor que entraven en el port dAlacant, però cap de les bombes va encertar el blanc. El mateix dia, un hidroa-vió llançava un bombardeig nocturn sobre el port de València.
El 13 de juliol, a les vuit de la vesprada, el creuer Canarias, des duna distància de 5 a 6 milles, va bombardejar el port i la ciutat de Dénia. El canoneig, a banda de desper-fectes urbans, va causar la mort a tres dones i va ferir moltes altres persones. Les vícti-mes van ser enterrades lendemà en una gran manifestació de dol ciutadà presidida pel governador civil, Jesús Monzón. El dia 26 de juliol de 1937, tres avions van bom-bardejar el port de Torrevieja sense causar víctimes entre la població.40
A mitjan agost, els minadors franquistes van col·locar barreres regulars minades en-front del penyal dIfac, al sud de lilla de Benidorm i de la punta de lEscaleta, ja que sens dubte lobjectiu de loperació aèria i naval eren els vaixells mercants i es tracta-va de traurels a alta mar i atacar-los allí. Alacant, el bombardeig del qual va ser as-signat als avions alemanys denominats aviació Negrilla encara no era un objectiu prioritari.41
El 29 dagost de 1937 a la nit, els S-81 van bombardejar València per ordre perso-nal de Ciano amb la intenció de desmoralit-zar la població ja molt afectada per la re-cent caiguda de Santander. La forta defensa antiaèria va causar serioses dificultats als avions italians.42
Al sud, el creuer Baleares va bombarde-jar el port de Dénia el 13 dagost. El dia 26 els bombarders italians rebien lordre del comandament superior de lAviació Legio-nària a Salamanca datacar la città di Valen-cia,43 però no va ser possible a causa de les condicions atmosfèriques i, per tant, latac es va efectuar la nit del 29 al 30 dagost. Les agressions foren dos, una a les 21:10 (hora de Palma de Mallorca), en la qual van parti-cipar dos S-81 de lesquadrilla 252 junt amb altres aparells de la 251, i una altra en què van participar cinc S-81, a les 5:30 de la ma-tinada (hora de Palma de Mallorca).44
Precisament al començament daquest mes dagost, laviació italiana havia situat en un plànol fotogràfic els objectius de la capital llevantina. Lencapçalament daquest docu-ment del 4 dagost és el següent: Ubicazio-ne de alcuni obietivi per aviazione (comandi-uffici-depositi-apprestamenti difensivi-ecc.) della città de Valencia, secondo notizie ag giornate alla fine de giugno (la numerazione dellellenco corrisponde a quella del piano fotografico).45 En total hi apareixen assenya-lats cinquanta-tres objectius, mentre que al-tres deu no estaven indicats. Lobjectiu asse-nyalat com a número 3 era la Comandància Militar on, segons la informació transmesa a laviació italiana, el president Azaña conce-dia les audiències particulars.
Aviació Legionària. Resum dactivitats dagost 1937 (AAM)
Un parell de mesos abans, concretament l1 de juny, shavia remès als italians la ma-teixa informació sobre la ciutat de Castelló de la Plana. En aquest cas, els objectius mar-cats eren dotze. En el mateix informe apa-reixien assenyalats com a objectius militars una fàbrica de municions i un depòsit de màquines (de ferrocarril), de les poblacions de Borriana i Benicarló respectivament.46
Durant el mes següent, els dies 15 i 16 de setembre, els hidros bombardejaren el port i lestació de València. Durant les nits del 22 al 23 i del 23 al 24 daquest mes de setembre de 1937, els hidroavions de la le-gió Còndor van bombardejar Sagunt47 i van causar diversos ferits. Després, en latac del dia 22 de desembre a lestació, van haver-hi 32 víctimes mortals i nombrosos ferits.48
Sagunt, 22 de desembre de 1937. 34 morts (AAM)
Els darrers mesos de 1937 laviació de bombardeig italiana va anar augmentant gradualment els seus efectius i sobretot es van començar a utilitzar els Savoia S-79, uns avions que per la seua velocitat, autono-mia, capacitat de càrrega i armament, eren en aquells moments, segurament, els mi-llors bombarders mitjans de sèrie del món. Entre el final de setembre de 1937 i el principi de gener de 1938, dos grups amb qua-tre esquadrilles daquests avions van formar el 8è Stormo de bombardeig veloç.49 Des-prés de la victòria de Santander, Mussolini havia decidit potenciar al màxim laviació italiana, tant al continent com a les Illes, per a accelerar el final de la guerra.50 La veloci-tat daquests aparells els permetia llançar atacs imprevistos sobre les ciutats i, en pocs minuts, aconseguir els seus objectius. En-front dels caces republicans, adoptaven una formació de defensa molt efectiva que, si tenim en compte que el seu armament era de més abast que el dels caces enemics, els feia quasi invulnerables.