En aquestes condicions, la quantitat de bombardeigs que van començar a patir les ciutats sota control del govern de la Repú-blica va augmentar considerablement. També els comandaments militars de lavi-ació van ordenar intensificar els atacs sobre els ports i ciutats enemics. Així, doncs, du-rant la nit del 15 al 16 de setembre de 1937, una esquadrilla de lAviació Legionària i una altra de la legió Còndor van bom-bardejar el port de València.
València, el pas dels avions italians (BN)
LAviació Legionària amb base a les Illes bombardejava generalment els objectius in-dicats pel comandament espanyol i sols en alguns casos determinats les decisions eren preses directament des de Roma.51 Els ob-jectius assenyalats pels espanyols no sempre eren rigorosament estratègics. Per exemple, el 3 de juliol de 1937, el quarter general de laire, a petició del general Franco, havia or-denat un bombardeig sobre València com a represàlia per atacs aeris de laviació repu-blicana sobre alguna població del territori nacional.52 En els arxius de laviació italiana es conserven molts telegrames en què el co-mandament de lexèrcit de laire franquista, per ordre expressa del general Franco, sol· licita el bombardeig dalguns objectius.53
Més al sud de València, a la ciutat dAla-cant, el dia 30 de setembre a les 9:00 ho-res, vuit S-79 van descarregar onze tones dexplosius sobre el port.54 Una nota del Ministeri de Defensa Nacional especificava el següent:
Siguiendo el plan de bombardear pobla-ciones del litoral mediterráneo, sin perseguir objetivos verdaderamente militares, cuatro trimotores facciosos, de la base extrajera es-tablecida en Palma de Mallorca, realizaron esta mañana un ataque sobre Alicante, lan-zando bastantes bombas. Por fortuna, este bombardeo no ocasionó el número de vícti-mas ni los daños materiales que produjeron los realizados últimamente en Barcelona y Valencia, donde perecieron bastantes perso-nas, todas ellas pertenecientes a la población civil y fueron derribadas modestas viviendas obreras. En Alicante sólo resultaron algunos heridos, siendo los daños casi nulos.55
En canvi, daltres fonts parlen dun home mort, el cadàver del qual surava sobre les aigües del port.56
Poc després, el 8 doctubre de 1937, a fi de mantenir la tensió i la por bombardejant des de gran altura, on no arribaven els anti-aeris, un altre atac causava un mort i dotze ferits al port dAlacant.57
Durant aquest mes doctubre, els Savoia S-79 van bombardejar també Dénia el dia 2, València el 3 i Sagunt el 9, Cartagena el 14 i Peníscola el 20.58 Latac sobre València fou efectuat per cinc S-81 que van llançar sobre la ciutat cinquanta bombes i hi van causar cinquanta morts, setanta-vuit ferits i la des-trucció de cent seixanta cases.
El dia 12 doctubre al migdia, tres avions van deixar caure les seues bombes sobre la ciutat de Dénia i les rodalies. El nombre de víctimes mortals ocasionat per lagressió va ser de cinc. El dia 14 doctubre del mateix any 1937, era bombardejat el Grau de Va-lència; el dia 15, el port de Castelló, i el 18 Benicarló i el port de Vinaròs. A Benicarló les bombes van caure prop de linstitut de secundària i duna fàbrica de conserves. Latac només va produir sis ferits lleus i es-cassos danys materials.
Precisament a la primeria doctubre ema-naren una sèrie de directrius de lEstat Ma-jor de lAire, amb el títol Operacions sobre lEbre. Aquestes directrius estaven motiva-des per la preparació duna ofensiva de les tropes franquistes des del nord de la serra dAlcubierre fins al Cinca o el Segre, una ofensiva prevista per al dia 5 de novembre. Les directrius afectaven lAviació Legionària italiana, tant de la península com de Balears, la legió Còndor i lAviació Hispana; cadascu-na tenia assignada una zona dactuació. Loperació havia de desenvolupar-se en dues fases. La majoria dels aeròdroms figuraven com a objectius en la primera fase i la resta dels objectius, que comprenien des de cen-tres materials i depòsits de material de guer-ra fins a les xarxes elèctriques, els ports i les fàbriques situades en la rereguarda, es deixa-ven majoritàriament per a una segona etapa. En el cas de les instal·lacions i el tràfic dels ports situats en la rereguarda de la zona re-publicana, els objectius de la primera fase eren Alacant, València, Cartagena i, en la segona etapa de loperació, Castelló. Quant a les fàbriques de material de guerra, aparei-xen citades, amb lobjectiu davariar les instal·lacions i, si era possible, paralitzar-ne la producció, les set fàbriques següents: Casa Cros (Badalona), fàbrica davions (Reus), Si-derúrgica (Sagunt) i Hispano Suiza, Elizalde, Maquinista Terrestre i Marítima, i els edificis salesians, totes elles a Barcelona. Excepte la fàbrica de Sagunt i Elizalde, la resta eren ob-jectius de la primera fase.59
13 de desembre de 1937. Atac als ponts de Vila-real (AAM)
El conjunt daquestes ordres explica la sèrie de bombardeigs que van patir moltes de les ciutats i pobles de la rereguarda del front aragonès, on es trobaven els aerò-droms i els depòsits militars i aquartera-ments de les unitats de lexèrcit popular de la República que guarnien aquest front. Les ordres relatives als objectius situats en la costa, sobretot les referides als ports, expli-quen laugment de bombardeigs del qual la ciutat dAlacant en fou un bon exemple.
El 21 de novembre de 1937, Alacant va ser lobjectiu dels avions franquistes; les bombes van caure en els barris alts de la po blació i una delles va destrossar un refugi al carrer de lHorta, produint algunes vícti-mes. El balanç final va ser tràgic: trenta-set persones van perdre la vida i seixanta van resultar ferides.60
22 de desembre de 1937. Borriana, voltants de la ciutat i el port (AAM)
Segons els informes de la DECA, la se qüència daquest bombardeig fou la següent:
1.20 horas. Varios trimotores JUNKER volando a más de 1.000 m. de altura bom-bardean la población en dos recorridos des-cargando en el primero unas cinco bombas y en el segundo unas ocho bombas durando la agresión unos 15 minutos dirigida principal-mente sobre el OESTE de la ciudad, en barriadas obreras de viviendas modestas com-prendidas entre el Castillo de Septiembre, Santa Bárbara y la Plaza de Toros sin alcan-zar objetivo militar alguno. Quedaron otras varias bombas sin detonar de las que se ha recogido una que se calcula pesa más de 200 kilos. Los lugares que sufrieron en mayor grado la agresión fueron la calle de S. Mi-guel, la Avd. de la Libertad, la calle de Huer-tas y la calle de Trafalgar resultando unos treinta muertos de los cuales 16 son niños y 43 heridos controlados a la hora de infor-mar; además unas 20 viviendas derruidas todas de clase modesta y de un solo piso.
Debemos señalar que en la población de Alicante no se ha hecho la reducción en in-tensidad y en cantidad del alumbrado públi-co por lo que en casos de alarma al cortar totalmente el fluido se quedan sin luz los refugios y el servicio de proyectores. Parece además que las víctimas del personal civil ocurrieron todas en personas que no acudie ron a los refugios. Se dio el cese de alarma a las 3.13 horas.61
Dos dies després, el 23 de novembre de 1937, tres avions van descarregar algunes bombes sobre el moll, drassanes i duana del port de València sense causar, afortunadament, greus danys ni cap víctima. Si Madrid, a pesar de no ser la seu del govern de la Re-pública, continuava sent bombardejada pel mes de novembre, València, que just llavors havia deixat de ser-ho, també va continuar patint bombardeigs. El 15 de desembre, un atac sobre el port de la ciutat va enfonsar el vapor Guecho i va tocar el destructor Es-caño. Lúltim bombardeig llançat sobre la ca-pital llevantina durant lany 1937, es va pro-duir el 22 de desembre, amb un saldo de quinze morts i nombrosos ferits.