DONG nhi ha de tota mida i condició. Utilitzant un paral·lelisme amb la tipologia empresarial, sha parlat dONGD - multinacional, dONGD - gran empresa, i dONGD-PIME, és a dir, xicotetes i mitjanes ONGD.
Des dels vuitanta, les ONG en general, i les organitzacions no governamentals dajuda al desenvolupament en particular, han sabut construir-se la imatge dunes entitats al marge del món oficial i del poder. Shan apoderat de les qualitats essencials del que podríem considerar «lheroisme modern» que, a grans trets, sassocia a laltruisme i a la vocació dutilitat social; a la resistència i a lenfrontament constant amb el poder; a la fidelitat als grans valors universals; al voluntariat; a limpuls utòpic... En limaginari col·lectiu han passat a simbolitzar el contrapoder moral per excel·lència, contra els governs i contra les multinacionals. Daltra banda, premis, reconeixements i condecoracions han avalat les ONGD i han fet improbable i exigua durant anys una anàlisi rigorosa del seu treball i evolució, més enllà de la circumstancial explotació mediàtica de certs escàndols de gestió.
2. Solidaritat de consum vs solidaritat de denúncia
Històricament, podem diferenciar dos grans models de solidaritat, la solidaritat entre iguals i la solidaritat envers els altres (Zubero, 2000).
El primer model fa referència a la denominada solidaritat obrera que sestableix entre una majoria diguals exclosos dels beneficis del sistema enfront duna minoria de privilegiats. En definitiva, la solidaritat pretén superar la situació de marginació i de pobresa a través de lacció col·lectiva. Pride (2014), una pel·lícula del director Matthew Warchus basada en fets reals, nés un dels últims i sorprenents exemples. Narra les vivències dun grup de gais i lesbianes activistes que, en la manifestació de lOrgull Gai de lany 1984 a Londres, començaren a recaptar fons per ajudar els miners de Gal·les, protagonistes duna daquelles doloroses i inacabables vagues del thatcherisme. Fou linici duna original història solidària que va unir els drets gais amb el sindicalisme.
El segon model respon, en canvi, a lanomenada solidaritat descendent, pròpia de lestat del benestar. Per exemple, la solidaritat amb els països del Tercer Món que sens demana, cada dia, als habitants del Primer Món. Fins ben entrat el segle XX, la solidaritat internacional era un terme associat a les institucions religioses, de manera que lEsglésia es considerava gairebé lúnica institució capaç danar més enllà dels límits nacionals en les seues accions de solidaritat i confraternitat. Lany 1859 començà a gestar-se la International Committee of the Red Cross (ICRC, o bé CIRC), un projecte dun home de negocis Jean Henry Dunant colpit pels milers de morts i ferits de la batalla de Solferino, durant la guerra dunificació dItàlia. Tres anys després, Dunant publicà el llibre titulat Un record de Solferino, on apuntava la possibilitat de crear societats de socors la finalitat de les quals seria atendre els ferits de guerra mitjançant voluntaris preparats per a aquesta tasca. Així nasqué el CIRC, el Comité Internacional de Creu Roja, i anys després, als països musulmans, la Mitja Lluna Roja.
Fou arran de la Segona Guerra Mundial que es redefiniren els límits de la solidaritat i el terme començà a respondre a laccepció actual. Els inicis de les ONGD contemporànies shan de situar, en efecte, en els anys posteriors a la guerra. Així, lany 1942, lOxford Committee for Famine Relief creà Oxfam per combatre la fam de milers de damnificats de la guerra a Grècia. Lany 1945, un grup dorganitzacions nord-americanes constituïren CARE (Cooperative for American Remittances to Europe) per enviar, com explícitament diu el nom, ajuda humanitària a Europa després de la guerra. Avui aquelles sigles han passat a significar Cooperative for Assistance and Relief Everywhere. Càritas fou creada també a finals de la dècada dels quaranta. Save the Children, tot i que havia estat creada lany 1932 a Nova York, començà a ser coneguda després de la Segona Guerra Mundial. Lorigen dUnicef fou, igualment, el sofriment i les necessitats dels xiquets després daquella gran guerra.
De mica en mica, la solidaritat amb els altres ha esdevingut una solidaritat de donatius i de consum. I, cada vegada menys, una solidaritat crítica i de denúncia. A manera dexemplificació inicial, podríem visualitzar aquestes dues concepcions amb les vinyetes de dos humoristes excepcionals, Forges i El Roto, que si més no, en aquest cas semblen representar posicions gairebé antagòniques.
La primera vinyeta, de Forges, fou publicada el dia 24 dagost de 2010 i contenia dos globus recordatoris, un de gran i laltre menut. El gran es referia al Pakistan («Però no toblides del Pakistan»); el menut, a Haití («I no toblides dHaití»). Forges va començar a incloure a les seues vinyetes la referència a Haití el dia 18 de gener de 2010, i la va mantenir durant mesos, com es pot comprovar a la vinyeta esmentada, referida al Pakistan. Si hem triat aquest exemple i no qualsevol altre és perquè, al nostre parer, evidencia la contínua repetició de catàstrofes i demergències humanitàries. La roda de solidaritat emocional i de pobresa continuada.
Figura 1. Forges. El País, 24 dagost de 2010
Figura 2. El Roto. El País, 22 de gener de 2010
Figura 3. Forges. El País, gener de 2010
La segona vinyeta, dEl Roto, aparegué el dia 22 de gener de 2010, deu dies després del terratrémol que, durant 34 segons, assolà Haití. Un succés que va deixar dos-cents vint mil morts i dos milions i mig dhaitians sense casa.
Dues vinyetes tan aparentment idèntiques, tan subtilment diferents quant a la concepció de la solidaritat, ens permetran establir un paral·lelisme amb la resposta de les ONGD en situacions demergència com aquella dHaití, o daltres danteriors (per exemple, Grans Llacs, 1994; huracà Mitch, 1998; tsunami del sud-est asiàtic, 2004) o de posteriors (Somàlia, estiu de 2011; el Sahel, 2012). La gran majoria dONGD han apostat per la ràpida recaptació de diners a partir de les donacions de la ciutadania.
La solidaritat interpel·lada per Forges bé podria associar-se a una solidaritat individual, micro, pal·liativa. Com a prova, podríem recordar una altra vinyeta publicada uns quants dies després de lesmentada, que exemplifica, diàfanament, la solidaritat de donatiu a través dentitats bancàries.
Durant el mes posterior al terratrémol, les ONGD espanyoles recaptaren al voltant de 72 milions deuros, un 78 % dels quals singressà a través de transferències bancàries. La denúncia per les comissions que aplicaren molts bancs i caixes reforça la idea dels donatius. Les dues historietes de Forges resulten dos bons exemples de la solidaritat tranquil·litzadora que sha imposat en les darreres dècades. Una solidaritat de consum. De fet, per a locasió es dissenyaren samarretes i altres objectes amb el text de la vinyeta de Forges que es podien comprar, per exemple, al web de RNE. Solidaritat postmoderna