Una pàtria prestada
Lectures de fragilitat
en la literatura catalana
Assaig 46
Una pàtria prestada
Lectures de fragilitat
en la literatura catalana
Simona Škrabec
Universitat de València
© Simona Škrabec, 2017
© Daquesta edició: Universitat de València, 2017
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràfiques, 13 46010 València
Disseny de la col·lecció i maquetació: Inmaculada Mesa
Fotografia de la coberta: Simona Škrabec, 2016
Correcció: Rubén Luzón
Daj-zmaj,
dvigni se visoko
[],
da spustiš se malo više,
videl bi tržaške hiše!
Estel meu,
puja ben amunt
[],
si tenfilessis un xic més,
veuries les teulades de Trieste!
OTON ŽUPANČIČ, cançó infantil, 1915
I hope you are finding time once in a while to go to Hyde Park and look at your trees. I know what about three days of that does for you; even at the worst of times.
Espero que de tant en tant vostè trobi temps per anar a Hyde Park per observar els seus arbres. Sé el que aconsegueixen tres dies allà, fins i tot en les èpoques més dures.
TUGWELL a Roosevelt, 13 de febrer de 1942
Auch ich spiele mit Symbolen und ich habe den Plan eines Schriftes Cabbala Geometrica über die Ideen der Naturdinge in der Geometrie gefasst; aber ich spiele so, dass ich nicht vergesse, dass es sich nur um ein Spiel handelt.
Jo també jugo amb els símbols i fins i tot he fet un esbós pel tractat Cabbala Geometrica sobre les idees dels fenòmens naturals en geometria; però jugo de manera que mai no moblido que es tracta només dun joc.
JOHANNES KEPLER, citat per Ernst Cassirer, 1922
Índex
PRÒLEG. Des de la distància
1. LESCUT BRILLANT DE LÈPICA
El mirall de lescriptura
La remor de loceà
La condemna
El cel blau
2. LES POSSIBILITATS PERDUDES
Les paraules dargila
Els paletes i manobres del discurs
La frontera
3. INTOXICATS AMB LA IL·LUSIÓ
Qüestió de jurisdiccions
El fàstic fet història
Sense èpica?
4. QUÈ HI HA DARRERE LES FLORS?
La violació del blanc
Els arcans de la guerra
5. UN POETA «INTOLERABLE»?
Sense lempelt de memòria senil
6. EL MISSATGE EN UNA AMPOLLA
La literatura catalana existeix?
Jugar amb les cartes amargament marcades
I tanmateix, tot això és només poesia
7. QUAN LESPAI ESDEVÉ TEMPS
Desxifrar les utopies
Com contextualitzar un mite?
Fotografiar les absències, dir les interrupcions
La naturalitat desnaturalitzada
8. EL CAMÍ QUE NO ES POT RECÓRRER A PEU
La darrera bellesa
El rellotge de sorra
El mite desmitificat
9. LIDEALISME SOTA LA LUPA
Leducació sentimental
Totes les dimensions duna llar
Entre els impostors
10. EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT
La primera veritat sorprenent: la família no ofereix cap recer
La segona veritat sorprenent: a lull de lhuracà hi regna la calma
EPÍLEG. El gest inacabat
BIBLIOGRAFIA
Pròleg
Des de la distància
Partícula virtual. Partícula elemental que hom suposa que nacompanya constantment una altra, pel fet que aquesta la pot emetre en desintegrar-se.
Diccionari de la Llengua Catalana (IEC)
Un dels pocs plaers que li demano a lestiu és poder fer un llarg passeig per la vall, per la dolina de Ribnica que es troba al bell mig del Carst eslovè. Laigua ha buidat la pedra calcària fins a formar-ne una gran conca, envoltada per tots els costats de bosc espès. És un univers aïllat i rudimentari, fins al punt que la paret vertical que tanca el nord sanomena literalment Muntanya Petita, i la del sud, més alta, Muntanya Gran. Una carretera transitada recorre la vall de punta a punta i connecta aquest racó amb la capital del país, a uns escassos quaranta quilòmetres.1
Com és possible que en un indret tan densament poblat i industrialitzat xemeneies de grans fàbriques rivalitzen amb uns quants campanars esvelts shi hagin pogut conservar óssos en estat salvatge? Em resulta fàcil trobar lexplicació. Entre la carretera, al llarg de la qual es concentren totes les poblacions, i el mur dels boscos, sestén una estreta franja de camps i de prats. Entrar en aquesta trama de conreus és com entrar en un laberint. El camí de grava de sobte desapareix davant dun camp de moresc i només es pot continuar endavant creuant el prat amb lherba ja segada. Però aquesta drecera també sacaba aviat; una mica més enllà lherba encara és alta. Per res del món no podria trepitjar un prat que encara no hagi estat dallat. Sembla un terreny soldat amb la natura, però el farratge només aparentment creix de manera espontània, i el mar de tiges fràgils es conserva perquè és escrupolosament respectat com qualsevol altra plantació. Vorejo la parcel·la i torno a trobar sota els peus la grava que condueix fins a lombra duns arbres per, així, anar fent. Hi ha unes regles estrictes de convivència en aquest mosaic de clapes verdes i groguenques, però cap prohibició expressa. És per això que aquí ningú no sentreté buscant els caus ni es preocupa pels perills hipotètics; només un rètol mig amagat avisa: «Atenció, el territori de lós».