Hi ha un paràgraf que ens dona la clau definitiva de la crispació personal i de la greu situació financera de linfant Martí arran de tota aquella situació, més si es considera que pel seu patrimoni personal, hauria dhaver estat un dels homes més benestants de la monarquia. El 26 de gener de 1385, linfant va retraure a Berenguer de Relat, mestre racional de la cort, i al tresorer reial, que no el recolzassen en els seus intents de desobligar el seu pare del deute amb els canviadors. Els recriminava els greuges que li imputaven en lempenyorament dor, argent, perles i pedres precioses, així com també de la Serra dEslida i de la Vall dUixó i altres llocs de València, que sumaven en total uns 60.000 sous de rendes anuals. En un to dur deixà escrit (doc. 85):
E tot açò sés fet e·s fa per gran e desordenada favor que vós e lo dit tresorer los havets dada e dats contra Déu e justícia, e vageus lo cor que nós no som de fust que daçò e dàls no hajem sentiment e que per colpa vostra e del dit tresorer romanim desheretats de les millors rendes que havem, e injuriats e agreujats, e no sens causa, car no ha juheu en la senyoria del senyor rey qui u hagués sofert.
La conjuntura de la desfeta dels ingressos de linfant i de la Corona mostra una monarquia dingressos esquifits. A les darreries del segle XIV els rèdits dels abundants recursos de la Corona eren insuficients: el model financer tradicional darrel feudal estava estructuralment esgotat, com apunta Enric Guinot.62 Tot per armar i sufragar lexpedició a Sicília (doc. 259). Els documents dUixó ens situen concretament en aquesta tessitura: finançar, amb el recolzament de les vil·les sarraïnes valencianes, les operacions bèl·liques promogudes per linfant Martí en defensa de la regència del seu fill, Martí, en aquella illa. Una conjuntura preeminent per a la Casa reial que feu trontollar tots els fonaments del seu patrimoni.
5
El corpus documental que ací presentem, ens permetrà conèixer millor la història política de laljama dels sarraïns dUixó, emmarcada en el regim senyorial posterior a la conquesta. També precisar el nostre coneixement daspectes de la vida econòmica i social de les comunitats musulmanes residents al Regne de València. Igualment, pot ser útil per a investigadors especialitzats en el règim senyorial tardomedieval valencià i per als que sendinsen en les histories locals que ací sesmenten (la Vall, Alfondeguilla, Castro, Serra dEslida, i algunes de les tinències de Xèrica).
Aquest és un llibre que representa un pas en la direcció de la recuperació documental exhaustiva de la història de la Vall dUixó. Dic un pas, un sol pas. Des del punt de vista de les col·leccions documentals o diplomataris, la història de la Vall no té una llarga tradició, tot i haver estat objecte destudis monogràfics anteriorment. La recerca arxivística no pot ser el parent pobre de la història. Una vindicació de larxiu com a laboratori de la història ja fou feta per lhistoriador francès malaguanyat en la Segona Guerra Mundial, Marc Bloch, que encara hui té vigència en col·leccions com la de les Fonts Històriques Valencianes. Aquest llibre ha ficat fil a lagulla, ara cal continuar cosint.
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant di seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie...
5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.
8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).
10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.
12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts [...]. També pot advertir-se mitjançant un signe dinterrogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interliniats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Els casos sovintejats dabreviatures que sempre sescriuen en llatí, en els documents no llatins, shan normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
23. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.
FONTS UTILITZADES
Els registres de la Reial Cancelleria de lArxiu de la Corona dAragó de Barcelona que han estat consultats per a compilar el present diplomatari són un total de 48 volums (els números 2063 a 2110), corresponents a la lloctinència de linfant Martí i la seu esposa Maria de Luna, que comencen lany del seu matrimoni 1372 i finalitzen al ser nomenats reis:
Comune et curie de linfant Martí. 17 volums, datats des de setembre de 1372 a setembre de 1393.ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2063 a 2079.
Diversorum Sigilli Secreti de linfant Martí. 4 volums, datats des de març de 1390 a febrer de 1392.ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2091 a 2094.
Gratiarum et peccunie de linfant Martí. 5 volums, datats des de desembre de 1379 a setembre de 1395.ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2085 a 2088 i 2090
Guerre de linfant Martí. Únic volum, datat des de novembre de 1389 a octubre de 1391.ACA, Reial Cancelleria, registres, núm. 2103.
Proprium de linfant Martí.. Únic volum, datat des de gener de 1386 a març de 1390.ACA, Reial Cancelleria, registres, núm. 2102 (f. 1-48).