Entre els nombrosíssims treballs dedicats a la història de la literatura, que ací és impossible presentar amb detall, trobem una atenció privilegiada a tres nuclis temàtics: la Renaixença, la guerra civil i la postguerra. Hi ha una mena de continuum temporal iniciat amb lestudi del moviment renaixencista, seguit després per la investigació de la producció del primer terç del segle XX i la conclusió en dos moments clau: els tres anys de conflicte bèl·lic i les conseqüències del triomf franquista en la postguerra. I són aquests dos últims períodes, la guerra i la postguerra, els dos epicentres, íntimament relacionats, del seu interès investigador. Fins a tal punt que Josep Massot nés lestudiós de referència obligada, lautoritat a consultar. I no sols per als historiadors de la literatura, sinó també, com de seguida comprovarem, per als historiadors culturals, polítics, socials i militars. El fet de singularitzar alguns títols és, de fet, una injustícia per als silenciats, però amb afany només exemplificador esmentaré llibres com ara Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990) o Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992). En tots descobrim una vegada més aquella investigació de la literatura tenint en compte el context politicosocial. No voldria, tanmateix, deixar dindicar dos estudis adreçats a escriptors estrangers: lalemany Albert Vigoleis Thelen i el francès Georges Bernanos. Especialment important és la contribució de Josep Massot a aclarir fins al mínim detall els fets que envoltaren lestada de lescriptor francès a Mallorca i la redacció del llibre-denúncia Les Grans Cimitières sous la lune (1938). El llibre Georges Bernanos i la guerra civil (1989) ha conegut la traducció al francès, Bernanos et la guerre dEspagne (2001), i a lalemany, Georges Bernanos und Mallorca, 1934-1938 (2002).
Cal insistir a recordar que en tots els àmbits els seus estudis han contribuït a un avanç del nostre coneixement, bé omplint buits bibliogràfics bé matisant i aprofundint anàlisis prèvies.
Sé que el temps sem tira al damunt i que hauré de limitar-mhi. Per això em resignaré a citar alguns dels llibres dedicats als estudis històrics generals, per tal de mostrar les línies datenció preferent. Entre les publicacions dedicades a la història de lEsglésia podem anotar, entre altres, els llibres Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), LEsglésia catalana al segle XX (1975), Església i societat a la Mallorca del segle XX (1977), LEsglésia catalana entre la guerra i la postguerra (1978) o Església i societat a la Catalunya contemporània (2003). A pesar de la dificultat de separar les línies datenció al voltant de la guerra civil i la postguerra, ja que els aspectes polítics i socials són analitzats al costat dels aspectes més estrictament culturals o militars, en proposaré també ara algunes obres representatives a tall dexemple. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990) o Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992), citats en comentar les aportacions a la història de la literatura, són llibres que aporten igualment capítols dedicats a la història cultural en general, com El primer franquisme a Mallorca (1996) o Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears (2002). Entre les obres de més fort contingut polític i social hi ha El cònsol Alan Hillgarth i les Illes Balears (1936-1939) (1995), El primer franquisme a Mallorca (1996), Antoni M. Sbert, agitador, polític i promotor cultural (2000), Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca (2009) o Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939) (2009). Finalment, entre els estudis més monogràfics dhistòria militar caldria tenir en compte llibres com El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-setembre de 1936 (1987), Vida i miracles del «conde Rossi». Mallorca, agost-setembre 1936/Màlaga, gener-febrer 1937 (1988) o Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938) (1998).
Voldria acabar la meua intervenció simplement recordant un aspecte de lactivitat investigadora de Josep Massot i Muntaner que no hauria doblidar-se en un acte com el present: latenció dispensada als escriptors i investigadors valencians. Es tracta duna dotzena destudis entre els quals cal distingir els dedicats a Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Teodor Llorente i Germà Colón. És la temàtica valenciana de la seua immensa obra.
Per fortuna, en aquest cas lesforç i els mèrits han rebut les recompenses honorífiques merescudes. Mallorca i les altres illes germanes lhan reconegut amb afecte i entre les diverses mostres de gratitud jo recordaria la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, lany 1998, i la Medalla dOr del Consell de Mallorca, lany 2009. També Catalunya lha distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, lany 1996, i el Premi dHonor de les Lletres Catalanes, lliurat per Òmnium Cultural, lany 2012. Els valencians ens hi afegim hui acollint-lo al si de la Universitat de València.
Pot ser que en les meues paraules shaja traslluït un cert apassionament. Confie que haja sigut així, perquè no faria una altra cosa sinó exterioritzar un viu sentiment: el sentiment de ladmiració més profunda davant un genuí representant de la recta erudició i la generositat intel·lectual. Enhorabona a Josep Massot i Muntaner per la distinció que li atorga la nostra Universitat i moltes gràcies a tots vostés per la seua atenció.
Lectio pronunciada pel Doctor Josep Massot i Muntaner
LOBRA DEL CANÇONER POPULAR I LES TERRES VALENCIANES
Excm. i Magfc. Senyor Rector de la Universitat de València,
excel·lentíssimes autoritats,
benvolguts col·legues i amics,
senyores i senyors,
Ara fa quaranta-un anys, el 18 dabril de 1975, vaig venir per primer cop a València, amb motiu de la presentació del segon volum de ledició catalana del Viatge pintoresc i històric dAlexandre de Laborde, que acabàvem de traduir i danotar a les Publicacions de lAbadia de Montserrat. Mhi va fer de padrí un il·lustre escriptor i erudit valencià, Joan Fuster, que ja coneixia de feia temps de Barcelona, gràcies a lamistat comuna amb Eulàlia Duran, amb Max Cahner i amb Teresa Lloret. Aquella nit, Fuster va ésser un excel·lent amfitrió, que no solament va parlar de linterès que tenien els capítols i les il·lustracions que Laborde va dedicar a les terres valencianes, sinó que em va fer damable cicerone per la València de nit, tant fent-me conèixer persones destacades del món cultural, com ensenyant-me alguns racons característics de la ciutat vella. Lendemà al matí, dia 19, vaig continuar la ruta per València, duna manera menys bohèmia però igualment agradable, en companyia dEnric Llobregat, amb qui havia fet una gran amistat (cap al 1961) a lhostatgeria de Montserrat, quan tots dos érem encara estudiants universitaris i a través del qual coneixia molt de prop la vida i els miracles de tots els professors de la Facultat de Lletres de València i moltes altres vicissituds de la València daquell temps. Llobregat, que llavors era director del Museu Arqueològic dAlacant, va venir expressament per fer-me companyia i per mostrar-me de prop els monuments i les institucions més importants de la ciutat, on coneixia tothom i on tenia entrada lliure sense cap dificultat. No cal dir que em va portar a aquest noble edifici, que era la seva alma mater, i en arribar prop del paranimf vaig tenir la gran sorpresa de trobar-hi el vell amic pare Miquel Batllori, que en aquells temps venia cada any uns quants mesos a Montserrat per treballar en la preparació de lArxiu Vidal i Barraquer, en la revisió i edició del qual jo havia passat i passaria tantes hores. Latzar Batllori potser en diria la providència va fer que la nostra visita coincidís amb linici de la solemne cerimònia dinvestidura de lil·lustre jesuïta com a doctor honoris causa daquesta casa i ell, amb una certa ingenuïtat, va pensar que hi havia anat a posta i en va quedar molt content i agraït, com mexpressà a la dedicatòria del seu erudit discurs «Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas», que vaig tenir el goig descoltar abans de continuar la ruta per les meravelles gòtiques o barroques de la vostra capital.