La tercera fa referència a les veus dels protagonistes, les quals, com és habitual en els treballs etnogràfics, apareixen molt sovint en el llibre, especialment les de les dones i els homes que vaig entrevistar al llarg del treball de camp. En el text, les paraules daquests apareixen escrites en el mateix idioma i respectant les variants col·loquials, ortodoxes o no en què es va desenvolupar lentrevista, és a dir, en valencià o en castellà.
Per finalitzar, només em queda presentar el pla del llibre, el conjunt del qual es mou al voltant de leix que representa el compromís daquella gent que durant el franquisme i la primera dècada de la democràcia va militar en lMC, un compromís i una participació que amb notables mutacions organitzatives i ideològiques sallarga fins al present. A la manera dels cercles concèntrics que dibuixa una pedra quan es llança amb força a laigua, dun abast cada vegada més gran, el seu contingut camina en un sentit que va des del que és més ample i general a allò que té un caràcter personal i aparentment intransferible. Aquest moviment organitza les dues parts diferenciades de què consta el llibre: la primera està marcada per la mirada grupal i la diacronia; la segona per les experiències vitals contades en primera persona duna dona i dun home que entregaren bona part de la seua vida, si no tota, a un ideal i a una organització. Les dues seccions es completen recíprocament i estreta: la primera aborda en capítols separats diversos processos i aspectes que són crucials per copsar adequadament les vides dels protagonistes que omplin la segona meitat del llibre; al seu torn, les històries de les seues vides ens permeten entendre de manera més sentida i completa el contingut i labast de la militància més esquerrana i radical.
Així, el primer capítol recupera parcialment la memòria perduda de lesquerra revolucionària, de la qual es presenten successivament tres visions complementàries: els orígens, ideari i trets constitutius de lextrema esquerra europea; les especificitats i avatars del procés evolutiu dels seus homòlegs espanyols al llarg dun període que, si més no, abasta des dels anys seixanta del segle passat fins als inicis de lactual; finalment, la lent antropològica es desplaça per enfocar un dels protagonistes daquest estudi, lMC, que es distingeix de la resta de partits radicals per la seua perllongada pervivència.
El segon capítol analitza lespecificitat dalgunes de les formacions territorials en què es va dissoldre lMC entre els anys vuitanta i noranta del segle passat, en què és possible distingir fins tres trajectòries distintes: partidista, civicoassociativa i ONG, respectivament representades per tres organitzacions territorials molt diferents que, igual que el misteri de la santíssima trinitat, en són en el fons una. La primera es desenvolupa a Euskadi (lEMK i la seua successora Zutik); la segona, al País Valencià (Revolta); i la tercera, a Andalusia (Acción Alternativa i la seua successora Acción en Red). Sota aquests contextos i rumbs tan diferents batega tanmateix un estil i una moral comunes a partir de les quals els seus membres se situen en el món i actuen sobre ell.
Tancant la primera part del llibre, el tercer capítol exposa els desenvolupaments i trets del feminisme que comparteixen les dones i els homes del conjunt emecé des dels anys setanta. Es tracta dun feminisme singular que combina una praxi perseverant i un pensament potent, igual que són potents les dones que el lideren des de linici. En el passat partidista del grup, aquest feminisme ajudà a temperar un tarannà esquerp i dur; en el present, la seua vessant aplicada ha propiciat lentrada de gent jove a les organitzacions del tronc emecé, un saba renovada de la qual estaven molt mancats.
La segona meitat del llibre està íntegrament dedicada a presentar el relat de les històries de vida de Manuel i Cristina, dos membres de la valenciana organització de Revolta i, per tant, anteriorment, militants de lMC. Aquestes narracions, presidides per la veu dels actors i en les quals sha respectat les paraules originals, van precedides per un breu capítol, el quart, que emmarca comparativament aquestes dues històries de fort compromís militant, una part significativa i marcada de les quals va tenir lloc durant el franquisme i el període de transició democràtica. En les vides dels dos protagonistes apareixen impresos a petita escala, intransferible i personal, cadascun dels avatars i canvis del col·lectiu de què formen part. Llegint les paraules de Manuel podem experimentar el vertigen que suposà en un moment central de la seua vida el desclassament i lentrega total a «la causa», o el fet dassistir al procés de desballestament de lMCPV a les comarques del sud valencià. Per una altra banda, com ja he esmentat abans, els seus relats trauen a la llum, ressalten o fins i tot ens permeten acabar de lligar molts dels elements que sovint apareixen dispersos, o de vegades tan sols esbossats, en les anàlisis anteriors. Així, la narració de Cristina Piris, sindicalista del tèxtil i líder de lorganització valenciana, ens permet acabar dentendre de què estan fets els vímets que uneixen tant la gent de Revolta com la del conjunt emecé. Uns vímets que estan fets didees i de relacions i, en el seu cas, amb el feminisme i el nacionalisme amerant-ho tot. El que queda, al final del camí, és un petit grup de gent unida per amistat, per identitat ideològica i per un passat revolucionari i antifranquista.
A tot aquest grup de persones dedique el llibre. Sense la seua complicitat, interès i paciència, el desenvolupament daquest treball no haguera estat possible.
1 Nom que empre sovint per designar el bloc dorganitzacions territorials que integraren lMC en el passat i que ara continuen conformant una unitat particular.
2 La introducció en la recerca de lesquerra radical portuguesa va tenir una finalitat fonamentalment comparativa. Es tractava de trobar alguna formació portuguesa que, igual que lMC a Espanya, haguera perdurat mutant. Aquest és el cas de la Uniâo Democrática Popular (UDP), un partit de lextrema esquerra que després dun llarg període derosió i declivi, aconseguí conformar junt amb altres dues formacions radicals una coalició electoral anomenada Bloco de Esquerda, una organització que compta en lactualitat amb una estable i reeixida representació parlamentària.
3 Es tracta, con veurem més endavant, de les Jornadas de Página Abierta, rebatejades després com a Jornadas de Pensamiento Crítico.
4 Al llarg daquests vuit anys de treball de camp realitze un total de 29 entrevistes en profunditat (11 a València, 7 a Madrid, 9 a Euskadi i 2 a Sevilla), a les quals se sumen dos reculls biogràfics, les característiques dels quals comentaré en la segona part del llibre.
I. EL MOVIMENT COMUNISTA I LES TRANSFORMACIONS DE LEXTREMA ESQUERRA ESPANYOLA
A labril del 2005, amb una assistència de més de 700 persones, es va celebrar a la sala Riviera de Madrid una festa que va reunir antics militants del Partit del Treball dEspanya (PTE) i de la Jove Guàrdia Roja dEspanya (JGRE). Es complien trenta anys de laparició daquest partit encara que la seua existència com a PCE(i) es remunta més enrere i vint-i-cinc de la seua dissolució. Com a fruit de la trobada, un grup dexmilitants va fundar lAssociació per la Recuperació de la Memòria Històrica del Partit del Treball dEspanya i de la Jove Guàrdia Roja dEspanya, que aviat va posar en marxa la que és ara una ben informada web.1 Un triple objectiu guia aquesta organització sociocultural: recuperar la memòria històrica del desaparegut partit; reivindicar el seu paper en la lluita per la democràcia durant el franquisme i la transició democràtica espanyola; i mantenir en contacte lantiga militància. I encara se nafegeix un altre més que enllaça les aspiracions presents amb les que els van animar en el passat: «tenir un paper en les lluites presents i futures per lemancipació de la humanitat».2 Com va assenyalar una de les organitzadores de lesdeveniment esmentat, el que posà de manifest el retrobament dels antics militants és que aquests continuaven compartint a hores dara «moltes més coses de les es podien imaginar, a més de les expectatives vitals, el convenciment que, com aleshores, un altre món és possible».3 Convé precisar, a més, que els exmilitants del PTE ja shavien reunit amb anterioritat en altres ciutats espanyoles, encara que aquest va ser possiblement lacte més multitudinari i sonat de tots.