DE LA UTOPIA REVOLUCIONÀRIA A LACTIVISME SOCIAL
EL MOVIMENT COMUNISTA, REVOLTA I CRISTINA PIRIS
DE LA UTOPIA REVOLUCIONÀRIA A LACTIVISME SOCIAL
EL MOVIMENT COMUNISTA, REVOLTA I CRISTINA PIRIS
Josepa Cucó i Giner
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Josepa Cucó i Giner, 2016
© De esta edición: Publicacions de la Universitat de València, 2016
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
Ilustración de la cubierta: Cristina Piris
Maquetación: Textual IM
ÍNDICE
PRESENTACIÓ
PART I
I. EL MOVIMENT COMUNISTA I LES TRANSFORMACIONS DE LEXTREMA ESQUERRA ESPANYOLA
Lextrema esquerra europea: orígens i trets
Lesquerra revolucionària a Espanya
Els setanta i més enllà: entre la desaparició i el canvi accelerat
Els trànsits de lMC
1. Letapa de clandestinitat i exili
2. La primera explosió del partit: conversió federal i primera fugida
3. Uns anys decisius
4. Lestructura oculta (1994-2008)
Conclusions
II. DINÀMIQUES EVOLUTIVES
Zutik
De Revolta a Ca Revolta
Lesperança andalusa. DAcción Alternativa a Acción en Red-Andalucía
El nom fa la cosa. DAndalusia al nivell estatal
Delineant lestil del conjunt
III. FEMINISME I MILITÀNCIA
Compaginant militàncies (1977-1994)
Un feminisme que es reivindica radical i crític
Escampant la bona nova. Dapòstoles, col·lectius i campanyes
Èmfasis i sinergies discursives
A mode de conclusions
PART II
IV. HISTÒRIES DE COMPROMÍS AL PAÍS VALENCIÀ
Unes vides militants
Al voltant de les trobades amb Cristina Piris: de les entrevistes al dol per la seua mort
Sobre les entrevistes, les transcripcions i el treball dedició de les històries de vida
V. EN LA ANTIGUITAT SER SANT ERA EL MODEL, EN LA REVOLUCIÓ SER OBRER. LA VIDA DE MANUEL
Els orígens: família i compromís juvenil
De la universitat a la fàbrica: «Lo que tenia que hacer eradesclasarme»
La segona meitat dels setanta: «Cambio de talante»
Uns anys vuitanta decisius: «No toda la vida es el partido»
Dels noranta ençà
Un repàs de levolució de lMCPV i Revolta a les comarques del sud valencià
VI. SÓC NACIONALISTA PER ROJA. LA VIDA DE CRISTINA PIRIS
Des de linici
Universitat i compromís
Feminisme, nacionalisme, maoisme
La llarga etapa obrera i sindicalista
Vigilància i repressió (1972-75)
La vida duna sindicalista: solidaritats i dificultats
Moments de grans canvis
La fusió amb lLCR i les raons dels desacords
I comencem un nou camí
Els lligams de Cristina, els lligams de Revolta
Militància i família
Un estil de lideratge
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
PRESENTACIÓ
En la tardor de lany 2000, amb ocasió de la inauguració de la nova seu social, vaig entrar en contacte amb Revolta, una entitat cívica descendent en línia directa dun extingit partit de lesquerra revolucionària, el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV). Julivert de totes les salses, poquets però molt actius, els membres de Revolta estaven presents en totes les manifestacions i mogudes de la ciutat de València i del seu entorn, des de les més clàssiques com les de l1 de maig, el 8 de març o el 25 dabrilfins a les de caràcter més minoritari o puntual. Pel que va succeir després es pot dir que la trobada va ser fructífera: a més de suscitar-me un munt de preguntes i interrogants, va encoratjar una curiositat antropològica que un parell danys més tard donà pas a una investigació. Circumscrita en un principi a lesmentada entitat, la recerca pretenia copsar el procés de trànsit entre dues formes polítiques de pensament i dacció: les que representen un partit de lextrema esquerra (MCPV) i una associació ciutadana de caire contestatari i crític (Revolta). Minteressava dantuvi conèixer com, quan i de quina manera lorganització havia canviat la utopia revolucionària del passat per lactivisme social del present.
Els primers contactes amb Revolta em permeteren albirar que em trobava davant duna organització profundament singular, una singularitat derivada de la concertació de tres conjunts de factors. En primer lloc, pel seu origen partidista (en el sentit de partit polític) i la influència que aquest exercia al si de la formació, en lestructura i dinàmica internes i en el seu pensament, identitat i praxi. En segon lloc, per la particular composició que resulta de pensar-se i actuar com una institució alternativa a lordre social i, tanmateix, revestir-se sovint dunes formes convencionals. I finalment, pel fet de combinar en la pràctica fins a tres tipus distints dactivitats i programes: alguns semblen propis duna ONG relativament especialitzada (com el treball amb immigrants o amb col·lectius i barris marginals); daltres són clarament mobilitzadors (com els que realitzen en el camp dels moviments feminista, antiglobalització o de làmbit urbà); els darrers tenen un aire de família que recorda certes associacions vuitcentistes com els casinos i els cercles, i són precisament les que es cultiven des de Ca Revolta, la seua seu social (des de conferències, exposicions i concerts fins a trobades pel plaer de beure i menjar plegats).