Veure el País Valencià
Índex cronològic de les primeres edicions
Índex orientatiu de títols reeditats
Pròleg
El lector té a les mans un conjunt danàlisis breus i sintètiques que un equip despecialistes ha dedicat als llibres de Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) editats abans de la seua mort. Lescriptor començà aquest trajecte lany 1948, amb el poemari Sobre Narcís, i el va finalitzar el 1991, amb el sisé volum de les Obres completes. Larc traçat comprén més de quaranta anys de dedicació quasi absoluta a la literatura en les seues més variades formes, i deixa el testimoni duna de les veus més prolífiques, versàtils i lúcides de les lletres catalanes del segle XX.
Amb aquest volum hem volgut sotmetre a examen els diversos registres de la literatura fusteriana, des de la realitat i les perspectives del present, amb el propòsit doferir una guia de lectura, tan ben resumida com hem sabut, als qui ja coneixien la seua obra i als qui encara no shi havien acostat. Tots els qui hem intervingut en la confecció daquest panorama compartim la voluntat deixamplar el coneixement que es té de lescriptura fusteriana, per damunt de les visions reduccionistes, i a vegades maniquees, i de les modes editorials o comercials que, en un moment o altre, semblen imposar-se a la qualitat de determinats autors.
Encara que fou reconegut sobretot com a assagista, Joan Fuster també conreà la poesia, laforisme, el dietarisme, la crítica literària, larticulisme periodístic, la traducció i la historiografia. La seua producció es distingeix per la diversitat formal, però també temàtica. Així, a més de nombrosos escrits sobre la realitat històrica, social i cultural de làmbit lingüístic català amb una dedicació «apassionada» al País Valencià i els seus problemes, hi trobem apunts i comentaris morals referits a la vida quotidiana i reflexions sobre política, literatura, filosofia i art, que palesen la capacitat analítica del seu pensament. No obstant aquesta varietat, que no vol dir dispersió, es tracta duna obra que, tal com reclamava Josep Iborra, admet una visió integral, i no tan sols a nivell estilístic, sinó, sobretot, des del punt de vista dels principis metodològics, ètics i conceptuals que la defineixen, com ara el racionalisme, lexamen acurat de la realitat o el reconeixement de l«originalitat irreductible» de lésser humà, i dels seus drets.
En el present volum, només shan obviat dos títols de Fuster: Valencia i Ausiàs March. El primer, publicat a Madrid el 1961 per la Dirección General de Turismo, i escrit en castellà, és un fascicle divulgatiu de només setze pàgines sobre la ciutat de València. Lescassa rellevància del text, en comparació amb llibres de temàtica semblant com El País Valenciano o Veure el País Valencià, ens ha dissuadit de ressenyar-lo. El segon, publicat el 1982 per Eliseu Climent, conté dos assaigs que ja shavien inclòs, el 1968, en el primer volum de les Obres completes. També shan exclòs els llibres ampliats i/o modificats en reedicions posteriors a la mort de lautor, les antologies de la seua obra i les traduccions. Hem seguit el mateix criteri amb els incomptables pròlegs que hagué descriure per a escriptors, músics i artistes plàstics, i amb els llibres i les monografies col·lectives en què participà.
En lestructuració dels comentaris sha preferit adoptar un sistema de diccionari que ordene alfabèticament els títols. Altres solucions no ens han semblat del tot adients. Shauria pogut establir una classificació per gèneres, però això hauria creat problemes de col·locació en algun cas. No era millor una sistematització cronològica dacord amb les dates de publicació, ja que hi hagué retard en laparició al mercat de certs títols, els originals dels quals eren anteriors als daltres que gaudiren duna major agilitat per part de leditorial corresponent. I, a més, cal tenir en compte que alguns volums contenen anotacions de diari o articles periodístics, és a dir, reculls de textos amb dates molt diferents, impossibles de situar en un índex merament cronològic.
Val a dir que no hem pretés esgotar totes les possibilitats daproximació a lobra de Fuster, que ja ha estat abordada per historiadors, filòlegs, filòsofs, periodistes i altres en monografies particularitzades o en congressos, i que continuarà sent objecte destudis acadèmics i de debats, sinó oferir-ne una guia indiciària suficientment completa perquè el lector trie el seu propi itinerari dacord amb els seus interessos i motivacions. Per tant, hem elaborat un recull de perspectives adreçat a un públic ampli, tot i que el lector especialitzat també hi trobarà dades i reflexions suggeridores. Amb aquesta finalitat, hem comptat amb la col·laboració de Francesc Calafat, Guillem Calaforra, Romà de la Calle, Ferran Carbó, Antoni Furió, Carme Gregori, Francesc Pérez i Moragón i Enric Sòria, tots ells estudiosos de prestigi reconegut sobre la vida i lobra de lescriptor valencià, i jo mateix he hagut docupar-me en la redacció dalguns articles. Per tal de facilitar el maneig de les ressenyes publicades, J. Antoni Carrasquer, director de la Casa Joan Fuster, ha elaborat un índex cronològic de les primeres edicions i una bibliografia general orientativa de les reedicions de cada títol. Aquests complements es publiquen en un apèndix al final del volum.
Aquest «diccionari» una mica informal en la seua conformació, tal com hauria agradat al nostre escriptor, constitueix una novetat en la historiografia de la literatura catalana i posa en relleu la intensa activitat cultural que desenvolupà Joan Fuster al llarg de la seua vida, una activitat que mai no lallunyà dels seus conciutadans. Ben al contrari, esperonà en ell lafany de reconstruir la consciència nacional dels valencians des de la talaia intempestiva de lintel·lectual compromés. Sabé, en definitiva, conjugar la determinació de lescriptor capaç de bastir un edifici literari de dimensions imponents amb la saviesa del pedagog que exerceix un magisteri exemplar sobre les generacions posteriors. Aquestes no han estat, en absolut, raons menors per a avalar lobra. De fet, el llegat fusterià és duna vastitud tan desbordant que faríem bé daprofitar-nos-en fins a lúltima engruna.
En última instància, no voldria finalitzar aquestes paraules introductòries sense expressar el meu agraïment a la Regidoria de Cultura de lAjuntament de Sueca, a la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i a la Casa Joan Fuster, que nhan fet possible ledició. I, en el pla personal, a J. Antoni Carrasquer, que ha estat lautèntic impulsor del projecte, a Ferran Carbó, pel seu suport incondicional, i a Francesc Pérez i Moragón, pel seu assessorament constant.
SALVADOR ORTELLS MIRALLES
Diccionari bibliogràfic