En aquest exercici veiem també una activitat edilícia molt intensa, que es reflecteix en diverses obres públiques que, sens dubte, també estan gravant les arques de la institució municipal: obres de reparació de lassut, dels aljubs, neteja de séquies i escorredors, etc. Però sobretot obres de construcció tant en lesglésia parroquial de Santa Maria com en la de la Mare de Déu del Lledó. Per a la primera sabem que hi ha un manobrer encarregat de les obres, i que necessita duna forta provisió de rajoles (els jurats en compren 12.000) que provoca una important activitat ceràmica al forn de la rajola.
En agost de 1380 la vila viu un moment difícil perquè shan esgotat les existències de vi. Normalment Castelló és excedentària en la producció de vi.27 Per això, mentre que la política del consell municipal és prohibir leixida de qualsevol mena de producte alimentari de la vila, en el cas del vi és al contrari: allò que prohibeixen les ordenances municipals és introduir en la vila de Castelló vins de procedència forana. Doncs bé, en agost de 1380 es produeix «gran remor» en la vila perquè no queda vi, circumstància que obliga els jurats a fer una excepció en les ordenances municipals per al mes dagost, abans que arribe el vi de la nova verema de setembre.28 Aquesta producció sobrant de vi es palesa també en altres acords del consell municipal, com quan en novembre de 1378, informat el consell de la sobtada pujada que estaven experimentant els preus dels cereals en el mercat de València, prohibeix traure de Castelló tota mena de cereals (incloent-hi el blat procedent de les rendes) sense traure el doble de càrregues de vi.29
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1382-1383
Es tracta dun llibre de 310 × 210 mm que conté 64 fulls, amb una foliació moderna a llapis en langle superior dret. Està conformat por dos quaderns, un de vinti-quatre fulls i laltre de vuit. El llibre està enquadernat amb un pergamí reutilitzat i cosit amb tires de pergamí.
El llibre sembla complet, amb totes les actes dels consells celebrats aquest any. Comença amb la sessió de dilluns 26 de maig de 1382 (lendemà de la presa de possessió dels nous jurats), i acaba amb lacta de dissabte 9 de maig de 1383, vespra de Pentecosta en què selegeixen els jurats per al següent exercici.
En total són trenta-quatre sessions, de manera que la mitjana no arriba a tres per mes. És la xifra més baixa dels quatre llibres que transcrivim, si bé pel que fa al contingut no és el més breu, ja que els temes tractats en algunes sessions resulten molt extensos.
La necessitat de fer front al greu endeutament del municipi constitueix el tema més important i recurrent en aquest exercici, lligat íntimament a les qüestions fiscals i de disminució de la despesa pública. En relació a altres anys, la principal novetat és la recent aprovada política per a amortitzar els censals carregats sobre la vila. Lany anterior shan pactat uns capítols entre la vila i linfant Joan per al quitament de part del deute públic que ofegava les finances municipals. Segons les ordenances, aquests capítols han de ser jurats per totes les autoritats municipals a linici del seu mandat, de manera que el seu contingut detallat ve recollit en lacta de la primera sessió celebrada, la del 26 de maig de 1382.
Els capítols ordenen recaptar una peita de 34 sous i mig per lliura peitera per tal damortitzar el deute censal. Dells, quatre sous i mig per lliura serien per fer front al pagament de les pensions anuals dels censals carregats sobre la vila, i els restants trenta sous per lliura per redimir el capital.30 La primera peita, la de 4 sous 6 diners shavia de recaptar tots els anys per fer front al pagament de les pensions. Però la segona, la destinada a lluir els censals, només lhavien de satisfer els veïns una vegada. Cal tenir present que aquesta peita, dedicada al quitament dels censals de la vila, safegeix a la peita ordinària que cada any es recaptava per fer front a les despeses ordinàries del funcionament municipal.
Les autoritats municipals són conscients que aquesta enorme pressió fiscal de trenta sous per lliura és impossible de recaptar duna vegada, de manera que els capítols acorden un sistema progressiu: aquells veïns que puguen satisfer la peita de trenta sous per lliura sobre el seu patrimoni estaran exempts, a partir daquell moment, de contribuir en la de 4 sous 6 diners dedicada a obtenir fons per pagar les pensions censals. I les quantitats així recaptades es destinaran de manera immediata a la redempció de censals, reduint daquesta manera el total del deute.
Per portar endavant aquesta política són designats sis prohoms com a diputats encarregats dadministrar les quantitats recaptades, elegits de manera conjunta entre el consell i linfant Joan, duc de Girona (de fet linfant imposa a Guillem Miró, lloctinent de governador: de manera que ja no són sis, sinó set). Aquests diputats, els diners que rebran de la peita de 30 sous per lliura els hauran de destinar de manera immediata a anar lluint censals. I en el termini de dos mesos des que hauran recaptat les quantitats, estaran obligats a retre compte de la seua administració davant del consell ajustat en sessió plenària. De manera que en successives reunions, cada dos mesos, trobem aquest retiment de comptes, que representa una novetat en relació als llibres transcrits fins ara.31
Així es verifica en les sessions del 22 de juliol de 1382, 13 de setembre, 22 de desembre, 17 de febrer de 1383 i 16 dabril del mateix any.32 En aquests comptes els diputats presenten en primer lloc la suma de les quantitats recaptades dels veïns que han satisfet la peita de 30 sous per lliura, i deixa manera han deixat els seus béns lliures daquesta càrrega fiscal. No sespecifica el nom daquests veïns (que sabem estaven anotats en un qüern), però podem suposar que tots ells pertanyien a les famílies més riques i dominants de la vila. Després presenten el compte de la destinació dels diners recaptats. I ara sí, a més de les quantitats globals, el compte especifica quins censals han estat recomprats amb aquests diners, donant tota la informació sobre cadascuna de les operacions de quitament realitzades.
Lligada a aquesta política de descàrrec dels deutes de la vila, també es prenen mesures radicals de reducció de la despesa: els salaris públics es divideixen a la meitat (justícia, jurats, síndic) i sanul·len algunes pensions que la vila satisfeia, amb protestes dels que les percebien. Daltra banda, treballs com el de neteja de la séquia i lassut, que diu que solien costar 4.000 sous cada any, ara sordena que es facen per deenes, és a dir, mitjançant prestacions obligatòries i no remunerades de treball per part dels veïns.
Un altre tema present en diverses sessions fa referència al sistema que sha dutilitzar per fer efectiu el pagament del subsidi ofert a la corona en les corts de Montsó. Hi ha discussions entre les diferents viles reials i la ciutat de València, sobre quina part sha de recaptar per via de compartiment i quina part per generalitats (vegeu sessions dels dies 2 i 18 doctubre de 1382). També hi ha notícies sobre una convocatòria de les hosts de Castelló per anar a Borriol (14 de novembre de 1382), o al castell de Xelva, si bé en aquest cas sembla que el consell es nega i el governador del regne posa una demanda contra la vila (sessions del 25 de gener i 17 de febrer de 1383).
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ
Seguim els criteris habituals de la col·lecció «Fonts Històriques Valencianes».