Sabem que entre 1374 i 1377 es produeix una gravíssima crisi frumentària dabast general, amb quatre collites dolentes consecutives. Els pitjors moments es produeixen entre 1374 i 1375, amb una escalada de preus i una escassetat de grans que obliga la vila a endeutar-se i a assajar solucions demergència. Justament laprovisionament de blat constitueix la principal preocupació de les autoritats municipals en aquest exercici, i obliga el consell a prendre diverses iniciatives.
Ja en maig de 1374 es fa evident que la collita de cereals deixe any va a resultar catastròfica, de manera que el consell encomana als jurats comprar blat allà on nhi puguen trobar. Així, entre agost i setembre de 1374 els jurats i altres prohoms de la vila són comissionats per desplaçar-se a diversos llocs (Morella, Aliaga, Calataiud, lUrgell, Tortosa, lAmpolla) a la recerca de cereals per aprovisionar la vila. Sovint tenen dificultats per traure el cereal comprat, ja que aquest any lescassetat és generalitzada i per tot arreu es posen obstacles a la lliure circulació dels blats. Els jurats també entren en contacte amb diversos mercaders per obtenir cereals, prometent-los ajudes per a la seua importació. Lobjectiu és poder abastir un graner municipal que faça petits préstecs als veïns o els el venga a un preu subvencionat. Una bona mostra daquesta política la trobem en lacord de 28 de setembre de 1374, quan el consell articula un sistema pel qual els veïns de la vila podran rebre forment i ordi per a sembrar de cara a la nova collita, acceptant que a canvi paguen en figues seques, les quals després la vila intentaria comercialitzar per comprar més gra.
Lany següent, en abril de 1375, quan es pren consciència que la nova collita serà igualment dolenta, el consell autoritza a endeutar-se fins a quantitat de 40.000 sous per comprar blats per als veïns de la vila. El consell intenta també posar fre a la carestia, fixant uns preus màxims per a la venda i impedint lespeculació, però són mesures condemnades al fracàs. Tampoc no sembla que acabe dobtenir resultats la política de prohibir leixida de vitualles i queviures del terme de Castelló. Són múltiples les vies per al frau, i finalment els jurats han dordenar que es tanquen les portes de les muralles per la nit per evitar qualsevol eixida de queviures.19
El consell arriba a facultar els jurats per poder entrar en les cases dels veïns per reconèixer els seus graners i fer recompte de totes les existències bladeres. El grau dintervencionisme de les autoritats municipals és notable. Sarroga la facultat de poder prendre tot allò necessari per a labastiment de la vila, deixant a cada casa la part necessària per al seu consum i pagant la resta al preu que fixa el consell. El 25 doctubre de 1374 comencen les protestes dels que consideren que el preu rebut està molt per sota del preu de mercat. El 14 de novembre, el consell mana que dos homes de cada parròquia inspeccionen totes les existències de blat de la vila.20 Fins i tot el control sestén als cereals inferiors: els jurats i justícia aniran a les cases on saben que algunes persones tenen «arroços, paniços et dacces ultra lur provisió», on prendran tot allò necessari per a labastiment de la vila, «lexan a aquelles lur provisió et pagant-los ço que de aquelles pendrie».
La situació es manté durant tot lhivern. En febrer de 1375 es fa una ordenació sobre blats que manté el control municipal de tot el cereal existent en Castelló. Els jurats, juntament amb dotze prohoms, dos de cada parròquia, han de recórrer la vila per reconèixer els blats que té cadascú. I deixant la provisió necessària per a cada casa, que la resta ho prenguen per a vendre a les gents que ho necessiten.21
El consell és conscient que dins els murs de la vila de Castelló sha refugiat molta gent per aconseguir provisió de blats, incloent-hi molts que no són veïns. El 25 doctubre de 1374 ordena fer recompte de tots els que estan vivint en les cases de la vila, per girar una exacció extraordinària que afecte també aquestes persones no veïnes i les obligue a contribuir en les despeses comunes, orientades fonamentalment a la compra de cereals.
En definitiva, la lectura de les actes de consell de lexercici 1374-1375 constitueix un bon exemple per analitzar com funcionava una vila en un any descassetat, fam i carestia. Shi veu la política municipal obsessionada a assegurar labastiment per evitar la despoblació del lloc: compres massives, endeutament a càrrec de lerari municipal per garantir lavituallament, prohibició dexportacions, portes tancades, control exhaustiu de tot el cereal existent en la vila i terme
La crisi de subsistència que acabem de descriure ve acompanyada duna epidèmia de pesta negra en la primavera de 1375 (la que al dietari del capellà dAlfons el Magnànim sanomena la tercera mortaldat).22 Sabem que està activa el 10 dabril, quan el vicari demana algun pagament pels treballs que està sostenint en el soterrament dels morts i el consell li ho denega. També els compradors de les imposicions es queixen per les pèrdues que estan patint com a conseqüència daquestes mortaldats (sessions del 10 dabril i 9 de juny).
Un altre tema que ocupa sovint latenció del consell municipal en 1374-1375 són les peticions extraordinàries realitzades pel duc de Girona, linfant Joan, fill de Pere el Cerimoniós i futur Joan I. Ja en 1368 linfant havia rebut la senyoria sobre la vila, si bé va ser una concessió curta que el mateix any fou revocada.23 No obstant, això, com a lloctinent general del rei, continuava essent el destinatari de les rendes reials generades per la batlia de Castelló. Doncs bé, a lescassetat i males collites, a la necessitat de la vila dendeutar-se per poder comprar cereals, a totes aquestes dificultats suneixen les exigències del primogènit del rei. Necessitat de diners i incapaç dobtenir els recursos que calien, linfant pressiona el consell perquè aquest sendeute en lloc seu, carregant-se censals el capital dels quals anirà a les mans del duc de Girona. Sinicia així una política dempenyorament de les rendes reials a favor de la vila de Castelló (com a garantia de les quantitats prestades) que òbviament no agradava al consell, desconfiat de figurar com a creditor duna persona de la família reial que, daltra banda, no deixa de pressionar amb peticions de subsidis extraordinaris.24
Lendeutament de la hisenda municipal provoca també tensions entre els diversos elements de les famílies dominants. La vila estava recaptant peites per a poder redimir el deute censal, però aquest any ha de quedar en suspès el contracte que estava en vigor per la incapacitat de la gent per fer front a uns impostos tan elevats. Açò provocarà un enfrontament molt dur entre el grup que controla el govern municipal en 1374-1375 i la família dels Miró i els seus aliats, que eren els encarregats de recaptar aquestes peites que ara han quedat en suspès (i també de quitar els censals de la universitat). Els primers acusen els segons dhaver malversat fons públics i els reclamen el retorn delevades sumes de diners. El cap de la facció dels Miró, però, era Domingo Miró, lloctinent de governador en Castelló i molt ben relacionat amb linfant Joan. Daquesta manera el conflicte supera lestadi dun simple enfrontament entre faccions de lelit política i social, i es converteix en un conflicte entre institucions que enfronta el consell municipal de Castelló contra el lloctinent de governador dellà lo riu dUixó. Aquest conflicte, si bé amb menor intensitat, continuarà present en anys successius i deixarà petjada en llibres posteriors.