El procés delaboració de les actes el podem deduir gràcies a la conservació dalguns esborranys, en els quals els escrivans prenien directament nota dels assumptes tractats abans de passar-los a net. Aquests esborranys tenen la mateixa estructura que els textos definitius, bé que amb algunes abreviacions per la necessitat de prendre nota de manera ràpida, per exemple en labsència de títols de dignitat honrat, discret, etc. o en algunes frases inacabades que corresponen a fórmules dús freqüent. Formalment presenten moltes frases i paraules ratllades, marges no respectats o absència dells, formats variables i en el costat esquerre de cada acord apareix anotat factum com a indicatiu dhaver estat traslladat al text definitiu.
Les actes apareixen redactades en un temps verbal passat. De vegades les accions i determinacions posteriors derivades de ladopció dun acord també podien, si així hom considerava, quedar reflectides en lacta, precedides sempre per la fórmula post hec i la data corresponent. Aquestes anotacions provocaven en alguns casos manca despai per completar les frases, que eren acabades al final del full o en fulls posteriors, circumstància que nosaltres hem indicat sempre mitjançant nota a peu de pàgina. En altres ocasions, en canvi, es deixava espai en blanc per acabar la còpia dun determinat acord o document que mai no va arribar a completar-se.
Al principi de cada llibre, després del títol on sindica el nom dels quatre jurats encarregats de la gestió de la vila en eixe any, apareixen anotats els noms dels consellers distribuïts per parròquies. A continuació, per ordre cronològic, es van registrant les actes de les diferents reunions celebrades pel consell municipal. La seua estructura és molt simple, amb un esquema que es repeteix en cada acta de sessió del consell. En primer lloc calia anotar els elements formals que atorgaven legitimitat a la convocatòria de la reunió. Cada acta sinicia amb la indicació de la data de celebració: dia de la setmana, mes i any, encara que de vegades aquest darrer falta perquè es dóna per sobreentès. A continuació sexpressa el lloc on se celebra la reunió, que en la documentació transcrita llevat duna sessió celebrada el 25 de juny de 1374 en lesglésia parroquial, serà sempre sempre el «palau comú» de la vila de Castelló. Fa referència al que es va alçar a partir dels anys quaranta del segle XIV darrere de lesglésia, donant al carrer dels Sabaters (actualment Colón), i que va ser la seu del poder municipal durant tres segles i mig.
En tercer lloc es fa constar el sistema utilitzat per a la seua convocatòria, per tal de deixar constància que shan acomplit tots els requisits legals que marcaven les ordenances. Gairebé sempre sha fet mitjançant un pregó públic, en el qual el saig o crida públic, amb so de trompeta i de viva veu, anuncia la convocatòria pels llocs acostumats de la vila. En molts pocs casos es fa constar que shagen fet servir albarans per escrit per comunicar la convocatòria als consellers. Finalment sanoten els noms de tots els assistents a la junta, començant pel justícia, seguint pels jurats i acabant amb els consellers que hi participen.
Després de lencapçalament de la sessió es van anotant els diferents assumptes tractats pel consell. El text sol començar amb la veu primo o primerament, i els acords successius són introduïts per la partícula ítem. La majoria de vegades es fa constar qui proposa el tema, però en alguns casos no consta lautoria de la proposta. Normalment són els jurats, o algun dells, els encarregats de proposar els assumptes a tractar, però també ho poden fer altres membres del consell o fins i tot persones particulars alienes a aquest òrgan, que plantegen alguna demanda o petició (fon mès per los dits honrats jurats, fon proposat en consell per). Formalment aquestes propostes podien haver estat presentades de manera oral o per escrit. Un cop indicada lautoria de la proposta, sexposa el tema o problema que se sotmet a la consideració del consell, de vegades de manera més extensa, daltres de manera més sumària.
Després daquesta part expositiva, ve la part realment important a efectes de la documentació, la dispositiva. Separat de la resta per un signe gràfic de calderó i encapçalat per la fórmula lo consell acordà o altra de semblant, es recull quin és lacord que ha pres el consell sobre lafer que sha sotmès a la seua consideració. Segons la naturalesa jurídica dallò que ha de determinar el consell poden utilitzar-se diferents verbs dispositius: acordà, manà, assignà, comanà, donà poder, elegí, pregà, requerí, suplicà, etc.
Aquesta és la part més important, deixar per escrit els acords que pren el consell sobre els diversos temes que toca, siguen de naturalesa política, econòmica, legislativa o de qualsevol altre tipus. Per contra, molt poques vegades es recullen les intervencions particulars. No podem conèixer el debat que ha existit al si del consell sobre els diferents temes, ni quines persones o faccions shan posicionat a favor o en contra de determinades iniciatives, ja que les deliberacions no venen recollides a lacta de la sessió. De vegades podem sospitar que hi ha enfrontament o debat llegint entre línies, o veient la reiteració de certes qüestions, però en aquest sentit la documentació no és explícita.7 La seua raó de ser, la que explica que es redacten actes i es posen per escrit, és deixar constància dels acords presos pel consell i que aquests tenen plena força legal, ja que han estat presos de manera legítima, seguint escrupolosament allò que estipulen les ordenances, tant pel que fa a la convocatòria, com als assistents i a la manera darribar a lacord.
El consell de la vila de Castelló està format pel justícia, els quatre jurats, lescrivà del consell i vora una quarantena de consellers. Des de 1335, i ratificat per les ordenacions de la reina Elionor de 1341, el nombre de consellers es fixa en sis per parròquia, la qual cosa faria un total de trenta-sis consellers.8 Com que els jurats vells i lescrivà, després del seu mandat, sincorporaven també com a consellers, la xifra final de consellers està al voltant dels quaranta.
A partir dels quatre llibres publicats en aquest volum podem veure que el nombre de sessions del consell celebrades cada any oscil·la entre trenta-quatre i quaranta-cinc. Això representa una mitjana de poc més de tres reunions al mes, però la distribució al llarg de lany és absolutament irregular, ja que depèn dels problemes que es van plantejant al municipi. En alguns mesos trobem cinc o sis reunions, de vegades en dies consecutius, quan la gravetat dels temes plantejats obliga a congregar contínuament el consell per prendre decisions importants. En canvi, en altres moment pot haver transcorregut més dun mes sense la convocatòria de cap junta.
Algunes sessions tenen una data fixa que sha de repetir cada any, normalment vinculada al calendari electoral. El costum en Castelló és que la primera sessió del nou consell sha de celebrar el dilluns posterior al diumenge de Pentecosta. Com és sabut lelecció dels nous jurats shavia de fer dissabte vespra de Pentecosta, el jurament dels càrrecs té lloc lendemà diumenge a lesglésia de Santa Maria en acabar la missa major de festivitat tan solemne, i dilluns celebren la primera sessió del nou consell. El primer acte del consell acabat de nàixer, segons marquen les ordenacions municipals i veiem cada any, ha de ser elegir un escrivà dels jurats, i designar com a síndic i clavari (allò que avui denominaríem tresorer) un dels quatre jurats.9