Directors de la col·lecció
Antoni Furió i Enric Guinot
© Carles Rabassa Vaquer i Elena Sánchez Almela, 2017
© Daquesta edició: Universitat de València, 2017
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Llibre de Peita de 1588, Arxiu Municipal de Castelló
Maquetació: Inmaculada Mesa
Introducció
Els llibres on apareixen registrats els acords presos en les reunions del consell municipal representen una de les fonts històriques més importants entre les conservades als arxius municipals, ja que constitueixen leix de la vida administrativa del municipi. A través dels temes tractats en aquestes reunions i dels acords presos i anotats podem fer-nos una idea cabal no tan sols del funcionament de la institució sinó també de la pràctica totalitat dels aspectes que conformen el panorama de la vida local: assumptes polítics, gestió econòmica, relacions amb la corona, recaptació dimpostos, situació financera, ordenances municipals, eleccions de les magistratures urbanes, etc. En els últims anys, donada la rellevància i varietat de les informacions aportades, sha iniciat la publicació dalguns dels registres més antics conservats en les principals ciutats i viles del regne, com és el cas de la mateixa ciutat de València, Xàtiva o Gandia.1
Amb la present edició, que vol tenir continuïtat en els propers anys, afegim a aquest grup els llibres conservats a lArxiu Municipal de Castelló, on la sèrie comença amb el volum corresponent a 1374-1375, i des daquesta data té una notable continuïtat, si bé no shan conservat els volums corresponents a tots els exercicis. El projecte és fruit dun conveni entre lAjuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i té lobjectiu de publicar en successius volums els registres de consell de la vila de Castelló corresponents al període medieval. En aquest volum comencem la sèrie amb els quatre primers llibres de consells conservats a lArxiu Municipal de Castelló, corresponents als exercicis de 1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383.
ELS LLIBRES DE CONSELLS DE LA VILA DE CASTELLÓ
A lArxiu Municipal de Castelló la sèrie documental de les actes municipals sinicia en 1374 amb els Llibres de consells.2 Amb aquesta denominació es fa referència a uns volums en els quals es recullen una sèrie de documents, el contingut bàsic dels quals són les actes de les sessions celebrades pel consell municipal en un determinat exercici. Molt sovint, però, aquests volums contenen també altres documents: al llarg dels segles xiv i XV, de manera no sistemàtica, shi agrupen també en moltes ocasions el registre dalbarans o el judiciari dels jurats.3 En la coberta de cada volum normalment apareix escrit, com a títol, llibre de consells, o dels consells, seguit del noms dels quatre jurats durant ladministració dels quals tenen lloc aquestes reunions. És un títol genèric, perquè de manera invariable dins de cada volum es conserven les actes esmentades, encara que moltes vegades, com diem, estiguen agrupats també altres tipus de registres.
Podríem preguntar-nos sobre lexistència dexemplars més antics, anteriors al primer que sha conservat. Cal assenyalar que segons lÍndice de Ortiz, un inventari elaborat en 1763 i conservat al mateix arxiu municipal, ja en aquell moment la sèrie siniciava, com en lactualitat, en 1374. Anteriorment a aquesta data els documents conservats són majoritàriament pergamins, si bé alguna sèrie com la dels Llibres de vàlues de la peyta comença en 1371. Pel que fa als pergamins, la seua conservació sempre fou objecte duna atenció especial, ja que el contingut de molts dells tenia una importància cabdal per a la vila, com ara els privilegis, les concessions o els acords que constituïen la base de la normativa jurídica municipal. Un bon exemple el podem trobar en un acord registrat en un dels llibres publicats en aquest volum, quan després dhaver rebut unes cartes reials sindica que «foren meses les dites letres del porter en la caxa del consell, en la capceta que y és pintada a senyal real et de consell».4
Per contra, i a la llum de la documentació conservada, sembla que altres tipus de documents elaborats sobre un suport molt més perible com és el paper, i que eren el resultat duna activitat estrictament municipal, no foren objecte de la mateixa atenció i cura en la seua conservació fins a la dècada dels setanta del segle XIV. Un fet, daltra banda, que coincideix cronològicament amb les obres dadequació del palau comú de la vila. Si bé és cert que el nou palau no va estar totalment definit fins als primers anys del segle XV, ja durant la segona meitat del Tres-cents va anar adquirint dotacions millors i un espai físic més extens,5 circumstàncies que havien de contribuir a la conservació en condicions adequades de la documentació generada pel municipi.
Loficial encarregat de lelaboració i la custòdia dels llibres de consells era lescrivà del consell, que ho era també dels jurats, un ofici que cada any era elegit pels jurats i consellers en la primera sessió que celebraven el dilluns següent a la festa de Pentecosta o Pasqua Granada, que és quan es renovaven els càrrecs.6 Elaborats en lescrivania del consell, aquests volums constitueixen unes unitats de conservació arxivística que són el resultat de la pràctica de recopilar la documentació seguint una lògica molt concreta: agrupar en un sol volum els registres de les actuacions del consell i jurats dun determinat exercici. El criteri de lescrivà no només va determinar la forma de conservar-los, sinó que la seua empremta també va quedar plasmada formalment a través danotacions escrites en la coberta dels llibres de consell, ja fos amb el seu nom, una creu amb les inicials dels evangelistes o altres signes que, almenys en els més antics, van conferir a aquests llibres un caràcter personal molt similar al dels registres notarials.
Pel que fa als quatre llibres que constitueixen la present edició (1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383), hem de dir que únicament shi van recollir les actes de les diferents sessions celebrades pel consell. Serà en volums posteriors quan aniran afegint-se altres tipus de registres que es relliguen amb les actes municipals.
Cadascun dels llibres, en tant que unitat de conservació arxivística, recull les actes de les sessions celebrades durant lany dexercici dels jurats, que com és sabut no coincidia amb lany natural. La renovació dels jurats es produïa en la festivitat de Quinquagèsima, que segons com varia la Pasqua pot caure entre el 10 de maig i el 13 de juny. El mandat dels nous jurats siniciava amb el seu jurament diumenge de Pentecosta. Lendemà dilluns, es reunia per primer cop el consell municipal per procedir a elegir un escrivà dentre els notaris de la vila i constituir un dels quatre jurats com a síndic i clavari -és a dir, tresorer, encarregat dadministrar els diners públics. A partir dací siniciava lany de ladministració daquest equip de jurats i consellers, que durava fins al dissabte vespra de Pentecosta de lany següent, quan estaven obligats a convocar una sessió del consell municipal per elegir els jurats que sencarregarien de ladministració de la vila a lany següent.