VILES PLANIFICADES VALENCIANES
MEDIEVALS I MODERNES
VICENÇ M. ROSSELLÓ I VERGER
VILES PLANIFICADES
VALENCIANES
MEDIEVALS I MODERNES
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
INSTITUT DESTUDIS CATALANS
2017
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Vicenç M.Rosselló i Verger, 2017
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València i Institut dEstudis Catalans, 2017
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
Publicacions@uv.es
Institut dEstudis Catalans
www.iec.cat
Publicacions@iec.cat
Maquetació: Inmaculada Mesa
Imatge de la coberta: Vista aèria dAlmenara, planificada en quadrícula (Google Earth des de tramuntana) Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
ÍNDEX
PREFACI
INTRODUCCIÓ
Les condicions físiques
Les circumstàncies històriques
Geometria urbana
Qüestions de mètode
Bibliografia general
LA FRANJA LITORAL DE TRAMUNTANA
Traiguera, segona vila del Maestrat
Vinaròs, una vila de senyoria militar
Càlig, llana i vi, i la torre
Sant Mateu, una vila de prosàpia montesiana
La Salzadella, vila murada
Benicarló, vila senyorial
Les Coves de Vinromà, vila fortificada de senyoria
Bell-lloc, un assentament al pla de lArc
Orpesa, un castell senyorial oblidat
Castelló de la Plana
Almassora, de nom aràbic i fundació cristiana
Vila-real
La pobla de Nules
Mascarell, una petita vila emmurallada, encara
Almenara, vila planificada medieval
ZONA INTERIOR DEL NORD
Zucaina, vila morisca, però geomètrica
La Pobleta dAlcolea
Sorita, una aldea de Morella
El Bellestar, un llogaret ressuscitat
Laldea del Forcall i lannex planificat renaixentista
Olocau del Rey, un enclavament de frontera
Cinctorres
Catí, un poble assenyalat pels mercaders de llana
Vistabella del Maestrat
FRANJA LITORAL CENTRAL
La Pobla de Vallbona, una vila planificada
Manises, vila de senyoria
Cullera fortificada
Carlet, el castell i els moros
Carcaixen(t), un nucli tardà
Gandia, vila ducal
SECTOR INTERIOR MERIDIONAL
Beniarrés, vila de senyoria
Cocentaina, una vila de prestància
Alcoi, un assentament colonial
Beneixama, alqueria evolucionada
Elda: dalqueria a vila
Monforte: un castell i una moreria
LITORAL MERIDIONAL
Pego, la vila medieval i el seu parcel·lari
El raval de Dénia
Teulada, un lloc medieval escairat i fortificat
Benissa, un nucli islàmic remodelat?
El raval dAlacant
ÍNDEX TOPONÍMIC
PREFACI
La recol·lecta de materials per a aquest assaig, com també la visita reiterada de les viles estudiades ha hagut de mester quatre o cinc anys de feina no exclusiva, òbviament, cosa que explica el tractament divers que trobaràs, amable lector, quan compares el teu poble amb els altres. Cal confessar que levolució urbana no ha estat el fort dels nostres geògrafs ni dels arqueòlegs, si més no dels dedicats a lèpoca medieval i moderna. Alguns historiadors, sobretot locals (sense menystenir-los, ni prop fer-hi), hi han dedicat una meritòria atenció. Nogensmenys, la informació esdevé molt desigual: independentment del pes, volum o extensió de les viles, pobles o llogarets, el meu tractament ha estat condicionat per les dades de què he pogut disposar. La bibliografia, de més a més de ser escadussera, és mala de trobar i sovint dignota existència. Altrament, no he fet recerca darxiu; en el millor dels casos he aprofitat les publicacions daltres investigadors: tots consten a les notes a peu de pàgina o a la bibliografia específica.
La introducció general que santeposa al recorregut, nucli per nucli de nord a sud lògicament ha estat la darrera en redactar-se, ja que es tracta dun intent de conclusions, sempre provisionals. Qualcú hi observarà un cert desequilibri favorable a la meitat septentrional del País Valencià. És obvi que la cultura, el règim jurídic, les formes dexplotació i la llengua ens vingueren de tramuntana i les comarques més influïdes foren les immediates. A banda shi suma el camí el Camí que ha articulat un país llargarut amb un litoral més accessible, gràcies als corredors o passadissos, i més colonitzable per als nostres invasors feudals i per als seus descendents naturalitzats que tenien una presumpta idea durbanisme reglat.
La tasca de recerca i redacció daquest llibre ha estat personal i solitària i lha realitzat un geomorfòleg preocupat no només per les formes del relleu, sinó també per les del poblament i assentament urbà. Les múltiples i encomiables ajudes rebudes consten als respectius capítols i lautor, a la bestreta, demana indulgència si nha oblidat qualcuna. No puc deixar desmentar, tanmateix, la col·laboració de Guillermo Pascual, responsable conscienciós dels croquis i plànols, i la seua infinita paciència.