II. ELS IMPRESSORS A LA BARCELONA MODERNA
En general, la historiografia ha tendit a destacar laportació que la impremta va fer a la societat en termes exclusivament culturals. Dacord amb aquesta idea, quan es parla de la revolució de la impremta (Eisenstein, 1994), sacostuma a emfasitzar limpacte que ledició de llibres a gran escala va tenir en aspectes com la transmissió de coneixements, els hàbits de lectura o en lalfabetització. En canvi, sha donat poca importància als avantatges que la invenció de la tipografia va aportar en àmbits més relacionats amb la vida quotidiana, com, per exemple, en el funcionament de ladministració, de la justícia o de les institucions religioses.
En el terreny polític i administratiu, per exemple, tant la Generalitat com el Consell de Cent repartien exemplars impresos de lordenament jurídic entre tots el funcionaris, com les constitucions i els capítols de cort, o bé les ordinacions i la normativa de caràcter intern. En les Corts de Barcelona del 1599, durant el regnat de Felip III, shi va aprovar una llei que obligava a la Generalitat a fer imprimir les constitucions, «perquè aprofitaria poc fer noves lleys y constitucions sinó se posaven en observança y tinguessen execució». Daquesta forma, els diputats del General ordenaven la impressió de la legislació que emanava de les Corts per, tot seguit, fer-la arribar a través de correus o traginers als diputats locals i als jurats o consellers de tots els pobles i les ciutats del Principat. Lobjectiu no era altre que el dassegurar que cap autoritat pogués al·legar un desconeixement de lordenament jurídic.
Semblantment, en ocasions, les cartes reials rebudes per les institucions eren impreses immediatament i repartides per tot el país. Com ara, la carta que la reina Marianna va enviar el novembre del 1700 als tres comuns (Generalitat, Consell de Cent i Braç Militar) per informar-los de la mort del rei Carles II. Daquesta carta, que contenia també les clàusules del testament del difunt monarca referents a la successió del duc Felip dAnjou, la Generalitat va encarregar-ne la impressió de 5.000 exemplars a Rafael Figueró. A continuació, els diputats van ordenar que el document, juntament amb la resolució dacceptar la continuïtat del príncep de Darmstadt com a virrei de Catalunya, fos enviat a tots els representants locals, «pera que distribuescan en tots los pobles de sas col·lectas tots los papers impressos que sels remeten a effecte de que estigan ab la deguda intel·ligència».
Un altre exemple de la importància de la impremta en làmbit polític i administratiu laporta una carta que el rei Carles III va adreçar a la Generalitat el desembre del 1707, amb lobjectiu de demanar al país una contribució per a la formació dun regiment de 5.000 soldats per continuar la guerra. Tot seguit, els diputats van enviar una carta circular a tots els pobles i les ciutats de Catalunya, incloent «a cada una de ellas còpia impresa del dit Reial despaig, a fi de que sia a totom notòria la dita Real disposició». Rafael Figueró va rebre lencàrrec dimprimir 3.000 còpies de cada una de les cartes.
A banda daixò, la impremta fou també utilitzada abastament en làmbit judicial. Era molt freqüent, sobretot en el marc dels plets que enfrontaven membres de la noblesa o persones amb alt poder adquisitiu, la publicació dextensos memorials en dret o al·legacions jurídiques que acostumaven a contenir entre 50 i 100 pàgines, a través dels quals les parts exposaven els seus arguments. En aquest sentit, el paper imprès a part dassegurar una ràpida i més extensa difusió, revestia els memorials duna certa solemnitat. Tot i que el més habitual era que sen publiquessin entre 100 i 150 còpies, a vegades sen feien fins a 300, cosa que mostra la importància de la impremta en làmbit judicial. Era també habitual que el guanyador dun plet fes plantar còpies impreses de la sentència en llocs públics, principalment a les cantonades dels carrers més cèntrics.
Encara dins del terreny judicial, cal destacar també la importància que va tenir la publicació de les anomenades «decisions», uns reculls de jurisprudència elaborats per alguns dels jutges més destacats del país, com Miquel de Cortiada o Miquel de Calderó. Entre els anys 1659 i 1701, atenent a una llei aprovada a les Corts celebrades a Montsó el 1542, la Generalitat va assumir ledició de fins a dotze volums de decisions, la qual cosa va representar la impressió dun total de 8.545 exemplars i una despesa de prop de 10.000 lliures.
A la vegada, les institucions religioses també van aprofitar la capacitat publicitària que els oferia la impremta, com per exemple a lhora danunciar les indulgències concedides pel Papa. Una altra pràctica habitual era la impressió de sentències dexcomunió, les quals sacostumaven a plantar també en llocs visibles de la ciutat. Per exemple, lany 1690 el cavaller Joan Argila va encarregar a Vicenç Surià la impressió de 200 còpies duna sentència que el nunci apostòlic havia dictat, a instància del noble, contra uns lladres de llibres. A més, limpressor va cobrar una lliura i 10 sous per la feina de «fixar i plantar aquestes lletres dexcomunicació o paulinas per diversos llocs de la present ciutat de Barcelona».
Les parròquies i els convents se servien de la impremta per repartir sermons, oracions i altres textos de caràcter religiós entre els feligresos. Entre aquests impresos destacaven els villancets, que eren cantats a les esglésies amb motiu desdeveniments importants. Per tal que tothom hi pogués participar, eren impresos prèviament en una quantitat que sovint arribava al miler dexemplars. Lany 1683, amb motiu de lalliberament de Viena del setge turc, es van cantar uns villancets a la capella del Palau de la Generalitat, compostos pel mestre Joan Barter, dels quals Rafael Figueró en va fer 1.000 còpies. Un cas semblant són els 1.500 villancets, impresos per Figueró, que es van repartir a la capella de Sant Jordi, el novembre del 1701, amb motiu de la translació del cos de Sant Oleguer. Encara en trobem un darrer exemple en els villancets cantats al convent de Santa Caterina per la festa de Sant Tomàs de Aquino el 1712, compostos pel mestre de capella Francesc Valls. Daquests, el prior del convent en va encarregar 1.400 exemplars a limpressor Bartomeu Giralt.
La impremta, digual forma, va facilitar el desenvolupament dalgunes activitats administratives, gràcies a lús extensiu de les anomenades «butlletes», uns formularis de la mida aproximada duna octaveta que contenien un text imprès i uns espais en blanc per afegir-hi un nom, una data o una quantitat de diner. Era habitual, per exemple, que els oficials de la bolla del General deixessin constància del registre de les peces de roba lliurant al propietari una butlleta daquest tipus, en la qual es feia constar el nom, el dia i la quantitat pagada per limpost. De la mateixa manera, les institucions polítiques utilitzaven les butlletes per avisar de la celebració dactes oficials, com les reunions del plenari o del trentenari del Consell de Cent. Així, lany 1666 el govern municipal va pagar quatre lliures a la impremta Mathevat per la impressió duna raima de butlletes per convocar als jurats al Consell. En una altra ocasió, lany 1668, aquesta impremta va facturar set lliures per la impressió de dues raimes de butlletes per convocar el trentenari, «conforme se acostuma, per ser acabats los que eran fets». Aquest mateix compte contenia un càrrec de tres lliures i deu sous per la impressió duna raima de «papers de monitori als ciutadans per a que fessen escurar les clavegueres devant llurs cases». Igualment, el Consell de Cent va manar imprimir el 1676 a la impremta Cormellas una raima de «bolletas del morbo, per convidar per fer guarda als portals», amb lobjectiu de reforçar la vigilància de les entrades a Barcelona davant el perill de contagi de la pesta. Duna raima de paper, que equival a 500 fulls, en sortien, depenent de lextensió del text, unes 4.000 butlletes.