A tall de conclusió, cal recordar que tot i que el volum que ara mateix reté entre les mans es presenta com un producte acabat i tancat, aquest axioma és gairebé una entelèquia. Direm més, les pròpies característiques del gènere fan del diplomatari quelcom provisional. Per tant, per a linvestigador però també per al lector és imprescindible saber que mai shi pot traure el fil de lagulla, puix sempre sha destar disposat a donar noves puntades, deslligar les ja fetes i re-fer-les de nou, dacord amb les exigències duna disciplina històrica en constant (re)construcció.
AL VOLTANT DEL DIPLOMATARI: TRETS, ESTRUCTURA I USOS
Lescriptura ha estat un instrument fonamental en el desenvolupament històric: un gran èxit que ha permès preservar de loblit dels temps molts dels llegats de la Humanitat. No debades, ha propiciat la comunicació més enllà de lestricta coincidència de lemissor i el receptor en un lloc i un moment concret, sense que això comporte a priori alteracions en el missatge.
Nogensmenys, caldria una perspectiva més ampla, la qual, ben pregonament, hauria dendinsar-se i incidir en les diverses característiques dels testimonis escrits, puix no són quelcom abstracte on la informació es transmet duna manera directa i asèptica, sinó que representen tot un món en si mateix. Això és, un conjunt de realitats complexes i sovint difícils desclarir: les circumstàncies en què va estar redactat, la funcionalitat del text i la seua intencionalitat, les mutilacions i afegits soferts durant la seua trajectòria vital, les circumstàncies més o menys atzaroses que hi han permès la conservació o les seues peculiaritats gràfiques i materials... Llavors, ha de ser tot plegat el que aporte bé ara o en el futur noves dades que vindran a arrodonir el contingut i oferiran una interpretació més íntegra de lobjecte destudi.
Car ho portem a col·lació perquè aquest extrem no pot passar desapercebut a lhora de parlar del present recull documental i, per tant, resulta necessari referir-sen encara que siga amb unes breus i senzilles pinzellades a alguns trets dels manuscrits originals inclosos en el nostre diplomatari. Anem doncs per feina, no sense advertir, dantuvi, que la diversa procedència arxivística dels textos esdevé una disparitat de particularitats, tant pel que fa als materials, els suports o lestat de conservació, com per la utilització de diferents llengües (llatí, castellà i valencià) o de diverses tipologies paleogràfiques.
Dentrada, pel que fa als materials i suports emprats, es poden diferenciar tres grans blocs. El primer, on es troben, per exemple, els registres procedents de les diverses cancelleries reials o el procés central contra els avalotats de Polinyà, engloba aquells documents que constitueixen o es troben inclosos en llibres enquadernats amb pergamí, vitel·la o cuir, condició que determina el seu millor estat de conservació.29 Tot i això, lús freqüent de tintes ferrogàl·liques inestables o de composició desequilibrada ha provocat, junt a lafegit ambiental dhumitat, lacidificació del paper i la deperdició per corrosió; bé dificultant o impossibilitant en alguns casos la lectura. El segon bloc, on haurien de considerar-se els diversos processos de residència contra el jutge Benavent, constitueixen, a causa de la seua brevetat, simples quaderns cosits sense cap enquadernació, motiu pel qual privats de la protecció del pergamí han suportat sovint malament el pas del temps.30 Endemés, lactuació de lAnobium pertinax, un dels principals fitòfags, ha ocasionat el deteriorament dalguns marges fins al punt de fer inintel·ligibles moltes de les anotacions escrites sobre aquests. Finalment, el tercer bloc seria el conformat per documents simples, escrits sobre paper. Posem per cas, les missives extretes del fons Estado de lArxiu General de Simancas.
Pel que respecta al tipus descriptura, sidentifiquen fàcilment les grafies característiques dels textos manuscrits del període: la humanística cursiva. No obstant això, per damunt de les evidents diferències de tradició castellana i aragonesa, també les diverses institucions que emeteren els documents donen lloc a petites variants destil per exemple, cancelleresc, per als procedents de les cancelleries reials, o processal per als textos de caràcter judicial mentre que els diversos escrivans i notaris també aportaven la seua pròpia forma descriure. Daltra banda, resulta important ressenyar ací alguns dels problemes que el tipus descripturari valencià i les successives còpies que shan fet dels documentsha provocat a lhora de la lectura i transcripció dels textos. Ens referim a la similitud existent entre les grafies f i s, el que provoca una gran confusió a lhora de distingir termes i especialment antroponímics com ara Fos i Sos per bé que es podria tractar duna derivació ambdós presumiblement existents a la comarca de la Ribera del Xúquer. Un cas semblant és el daltres lletres a final de paraula (-s, -ç, -c i -ch) per a diferenciar altres antroponímics com ara, Març i Marc, que apareixen freqüentment i indistintament escrits al llarg de la documentació per a referir-se als mateixos personatges.
En un altre ordre de coses, la construcció del propi diplomatari, en tant que conjunt de textos que tracten sobre uns fets històrics, ha de tenir una estructura coherent i intel·ligible. Això és, necessita dotar-se dun ordre i duna disposició clara. Llavors, fent ús dun criteri purament temporal, sha procedit a ordenar la documentació dacord amb la data en la qual va estar redactada. Únicament es podria haver fet una excepció: el procés central (doc. 10). I de ser així tindria una senzilla explicació. No debades, en aquest punt cal mencionar que el manuscrit en qüestió és una còpia del plet original enviat al Consell dAragó. Per tant, seguint estrictament lordre cronològic dels textos, paradoxalment hom hi trobarà les primeres reaccions contràries a la sentència, tot just abans del propi judici, cosa que de no ser advertida podria dificultar lenteniment del conjunt.
Tanmateix, hom encertarà a identificar gairebé palesament quatre parts. En primer lloc, un bloc introductori, integrat pels primers set documents (docs. 1 al 7), tot arreplegant la publicació de la pragmàtica de 1543, la repressió de la violència dels bàndols de la vila dAlzira i la comissió a lagutzil Céspedes. Un segon bloc conformat pel propi procés contra els habitants de Polinyà, Riola, Sinyent i Albalat, que narra bàsicament si excloem els fulls plegats a la contraportada els fets ocorreguts durant lavalot i la immediata actuació del duc de Calàbria (doc. 10). Un tercer bloc bastant complex, derivat dels plànols dacció individuals i institucionals, els escenaris oberts com a conseqüència de la repressió dels «successos de Polinyà» i que inclouria també la resolució final de lassumpte principal (docs. 8 i 9, de l11 al 21 i 34). I per acabar, el quart i darrer bloc comprendria algunes reverberacions sobre els fets, convenientment portades a col·lació per motiu del judici de residència contra misser Joan Francesc Benavent (docs. 22 al 33).
Finalment, hauríem de concloure assenyalant algunes de les utilitats del diplomatari. Seria massa agosarat parlar-ne de totes, puix que és evident: lull curiós de linvestigador, els propòsits de partida de cadascú, la metodologia danàlisi de la documentació... de segur albiraran profitosos i inimaginables camps destudi a partir del present recull documental. En eixe sentit, més enllà dels propis «successos de Polinyà» hom descobrirà nombroses referències al context històric, geogràfic, demogràfic o econòmic dels indrets on es materialitzaren els esdeveniments.