Durant la carrera, ha sigut una constant repetir-nos que treballar en el sector és complicat, que escassegen les eixides, que molt pocs ho aconsegueixen i viuen daixò. Però jo estic convençuda sempre ho he estat que els qui persegueixen els seus somnis al final els aconsegueixen. Al capdavall, algú hi ha darribar i la persistència és crucial. Crec que els qui realment ho desitgem trobarem un lloc per a desenvolupar-nos com a comunicadors, però també ens falta una especialització. Quan lany passat finalitzava els meus estudis en la Universitat de València no trobava res que em poguera interessar. Havíem après de tot una mica i ara no sabia per on tirar. Va ser llavors quan vaig recordar que la meua pretensió era dedicar-me al periodisme social i dajuda humanitària. Després de moltes cerques i de preparar-me, emprenc ara un viatge de dos anys mitjançant el qual aprofundiré en França i Itàlia en lestudi de les migracions i els processos dintegració. Són temes dactualitat que necessiten professionals formats i informats que donen a conèixer el que està passant des dun punt de vista objectiu, amb un discurs inclusiu i respectuós amb la diversitat.
Algunes assignatures sobre gènere
Gràcies a la meua formació universitària he tingut loportunitat de créixer personalment i professionalment, tant a València com en altres ciutats dEuropa, la qual cosa mha obert totes aquestes portes i horitzons. De fet, va ser durant el meu Erasmus en Newcastle quan més vaig aprendre sobre feminisme. En una assignatura anomenada Representacions: Identitat, Cultura i Societat vam aprofundir sobre lorigen del moviment, les dates i les figures més destacades, la seua importància i la seua evolució fins a lactualitat. A través duna anàlisi històrica, aquesta matèria ens va ajudar a descobrir des duna àmplia perspectiva la complexitat de lésser humà i a comprendre on ens situem.
Així, amb aquesta experiència, considere que seria interessant que assignatures similars simpartiren en la Universitat de València, en concret en el Grau en Periodisme. A aquestes alçades de la vida en què la lluita per la igualtat ha donat fruits, hi ha encara situacions en les quals la ignorància es fa perceptible en la redacció de les notícies, sobre qualsevol col·lectiu: immigrants, persones amb VIH, diversitat funcional, persones sense llar I en qüestió de gènere la falta de formació també passa factura, raó per la qual en més duna ocasió en llegir una informació he pensat: «Això és impossible que ho haja escrit una dona». I no mequivocava. És evident que les nostres formes de pensar són diferents, i això pot reflectir-se en la peça que elaborem. Per exemple, la meua experiència professional mha permès descobrir amb certa facilitat qui es troba darrere de la càmera a lhora de gravar una notícia per a televisió o descollir els recursos, perquè certes preses o visions poden resultar més cridaneres per a un home o a una dona, encara que això depèn molt de la persona. En canvi, el fet de destacar determinats aspectes no hauria de plasmar-se mai en una presentació imparcial de la informació que perjudique o degrade la imatge dun determinat grup de persones.
Sens dubte, crec que és necessària una educació en valors també dins de làmbit universitari. De la mateixa manera que assignatures com Periodisme de Conflictes i Pau ens han preparat perquè fem un ús adequat de la informació i utilitzem els termes correctes en referir-nos a situacions de vulnerabilitat. Seria convenient que altres matèries ensenyaren en la igualtat, dirigiren aquells estudiants que encara caminen perduts en clau de gènere; i aportaren les eines necessàries per a anomenar les coses pel seu nom i fomentar un discurs inclusiu i respectuós envers totes les persones.
La meua intenció era poder servir dalguna manera a la societat a través del meu treball, poder fer alguna cosa pels altres, i no estava molt segura de si a través del periodisme seria capaç daçò.
No em valia qualsevol periodisme, havia de ser un periodisme responsable i compromès, un periodisme social que responguera a les exigències de la societat, a la necessitat dinformació justa i veraç.
Malegra i tranquil·litza dir que en la meua vida mai he sentit discriminació o menyspreu en el treball o en els estudis per ser dona.
És evident que les nostres formes de pensar són diferents, i això pot reflectir-se en la peça que elaborem.