Aquest llibre ha estat publicat amb la col·laboració de:
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Del text: Sònia Gros Lladós, 2015
© Daquesta edició: Universitat de València, 2015
Coordinació editorial: Maite Simon
Correcció: Elvira Iñigo
Maquetació: Inmaculada Mesa
Coberta:
Il·lustració: Edmund Blair Leighton, How Liza loved the King (1890), Towneley Hall Art Gallery and Museum (Regne Unit) Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Als meus pares, als meus fills, a lAntonio
Haec ornamenta sunt mea
Much of the best of what we write and make and think is adapted from the creations of Greece and Rome. There is nothing discreditable in this. On the contrary: it is discreditable to ignore and forget it.
GILBERT HIGHET, The Classical Tradition, 2
ÍNDEX
PRÒLEG, de Júlia Butinyà
INTRODUCCIÓ
Sobre els conceptes de tema, motiu i tòpic
El Curial e Güelfa
Sobre el concepte de tradició clàssica
I. MOTIUS AMATORIS CLÀSSICS EN EL CURIAL E GÜELFA
1. SERVITIVM AMORIS
2. HEV MISERVM!
3. PVELLA DOCTA
4. AMOR RISIT?
5. OMNIA VINCIT AMOR
5.1 Aegritudo amoris
5.2 Signa amoris
5.3 Vulnus amoris
5.4 Ignis amoris
5.5 Oculi sunt in amore duces
5.6 Laquei amoris
6. FIDES AMORIS
7. VENUS I CUPIDO
8. O NOX MIHI CANDIDA!
9. PRAECEPTOR AMORIS
10. ALTRES MOTIUS AMATORIS
10.1 Lamant enamoradís
10.2 Amor i poesia
10.3 Festes i banquets
10.4 Munera amoris
10.5 Baco, déu de sciència
10.6 Militat omnis amans
CONCLUSIONS
II. LES RELACIONS TEXTUALS AMB EL DECAMERON. ANÀLISI DE LES NOVELLE
1. PROEMI
2. PRÒLEG A LA I JORNADA
3. LA NOVELLA I.5
4. LA NOVELLA I.10
5. LA NOVELLA II.6
6. LA NOVELLA II.7
7. LA NOVELLA II.8
8. LA NOVELLA III.1
9. LA NOVELLA III.7
10. PRÒLEG A LA IV JORNADA
11. LA NOVELLA IV.1
12. LA NOVELLA IV.4
13. LA NOVELLA IV.9
14. LA NOVELLA V.1
15. LA NOVELLA V.2
16. LA NOVELLA VII.9
17. LA NOVELLA X.6
18. LA NOVELLA X.7
19. LA NOVELLA X.8
20. LA NOVELLA X.9
CONCLUSIONS
EPÍLEG
BIBLIOGRAFIA
ABREVIATURES DOBRES I AUTORS CLÀSSICS
APVL. = Apuleu
Met. = Metamorfosis
CATVLL. = Catul
Dec. = Decameron
Fam. = Familiares
Hip. = Hipòlit
HOR. = Horaci
Carm. = Carmina
OV. = Ovidi
Am. = Amores
Ars = Ars Amatoria
Epist. = Epistulae Heroidum
Medic. = Medicamina
Met. = Metamorfosis
Rem. = Remedia
PLAVT. = Plaute
Bacch. = Bacchides
Poet. = Poètica
PROP. = Properci
QVINT. = Quintilià
Inst. Orat. = Institutio Oratoria
SAPPH. = Safo
Silv. = Silvae
THGN. = Teognis
TIB. = Tibul
VERG. = Virgili
Aen. = Eneida
PRÒLEG
Si haguéssim dencarregar un estudi sobre la temàtica amorosa en el Curial e Güelfa triaríem un perfil que coincidiria exactament amb el de lautora daquest llibre: de primer, llicenciada en Filologia Clàssica i en Filologia Hispànica; si allò li proporciona el fonament per a la comprensió de la lectura del text des del context humanístic en què sengendrà, això darrer li dóna la plataforma comparatista necessària sobre la narrativa sentimental i cavalleresca. Hi afegiríem com a condició ideal el coneixement profund del rerefons del cabal clàssic, sobretot de lelegia llatina i de la narrativa a Grècia i Roma, així com uns coneixements ferms sobre el Tirant lo Blanch (lestructura, la composició i les fonts). I resulta que aquests són els cursos de doctorat que precisament tot i que ja fa gairebé un decenni portà a terme Sònia Gros; estudis que lempentaren a aquest camp dinvestigació i li perfilaren de manera natural una tesi sobre «La temàtica amorosa en el Curial e Güelfa. Una aproximació des de la tradició clàssica», de la qual aquest llibre nés adaptació i síntesi. Les arrels les testimonia el mateix títol, precedit per la citació, tan suggeridora com expressiva, de la naturalesa agredolça de lamor, de coneguda ascendència petrarquesca, però a la qual lautora dóna un origen anterior.