Títol original: Essays [1741, 1742, 1755] © de la traducció: Sergi Rosell © daquesta edició: Universitat de València
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràfiques, 13 - 46010 València
Disseny de la col·lecció: Enric Solbes
Maquetació: Celso Hernández de la Figuera
ÍNDEX
Introducció
Sobre la delicadesa del gust i de la passió
Sobre la tragèdia
Sobre la norma del gust
Sobre la simplicitat i el refinament en lescriptura
Sobre el suïcidi
Sobre la immortalitat de lànima
Introducció
David Hume (1711-1776) és conegut avui dia, sobretot, com a filòsof. Si haguéssem desmentar les seues principals obres, començaríem amb el Tractat de la naturalesa humana (1739-40), seguiríem amb les dues Investigacions (sobre lenteniment humà, 1748; i sobre els principis de la moral, 1749) i potser afegiríem també els Diàlegs sobre la religió natural (1749). Tanmateix, foren els assaigs i les dissertacions i les obres dhistòria escrits dirigits a un públic més ampli el que li permeté forjar-se un nom com a escriptor entre els seus coetanis.
Hume va ser un pensador precoç. Als divuit anys ja havia concebut les idees fonamentals de la seua filosofia, que sesforçaria de seguida a plasmar en la que havia de ser la seua obra magna: el Tractat de la naturalesa humana. Però en ser publicada, una dècada després, no tindria la repercussió que ell esperava, la qual cosa li provocà una gran desil·lusió. Hume arribà a la conclusió que aquella obra «havia nascut morta» a causa principalment duna expressió i una argumentació deficients que impediren que fos correctament compresa. La seua reacció positiva va ser esforçar-se a exposar, millor, les idees que al Tractat havien estat presentades descuradament, i dací la composició de les dues Investigacions. Alhora, aquest entrebanc també va reforçar la seua vocació més estrictament literària: lafany per aconseguir una expressió més estètica assagística de les seues idees; una vocació que, de totes maneres, ja li venia dabans. Cal tenir en compte que els primers assaigs (Assaigs morals i polítics, 1741-42) es publicaren immediatament després del Tractat, i deuen haver estat escrits de manera si no simultània, sí consecutiva. No començà, doncs, a compondrels com a reacció al «fracàs» del Tractat, però aquest fet sembla haver contribuït decisivament a fer-lo dedicar-se més plenament al conreu daquest vessant de la seua obra; disposició que consolidaria lexcel·lent recepció dels Assaigs per part del públic. Hume continuà tota la vida escrivint nous assaigs i refent els ja publicats per a les constants ampliacions i reedicions. I encara un segle després de la seua mort seguirien sent molt llegits.
Els Assaigs
Els Assaigs morals, polítics i literaris són peces dextensió i intenció diversa nhi ha de breus i de prou llargs, defectistes i de conscienciosos que tracten duna gran varietat de temes duna manera planera, entenedora i amena. En contrast amb lestil dens i tècnic del Tractat, són textos molt més lleugers, dorientació pràctica i amb una qualitat literària molt superior. En general, es distingeixen tant dels Essais (1580) de Michel de Montaigne ja que són menys retòrics i tenen una estructura argumentativa més palesa, com de lestil aforístic condensat dels Essays or Counsels (1625) de Francis Bacon.
Hume és fill de lanomenada època augusta de la literatura britànica, caracteritzada per la imitació conscient de Virgili, Horaci, Ovidi i altres escriptors del segle dAugust, i en comparteix els ideals estètics. El seu model més immediat eren els assaigs senzills i elegants que Joseph Addison publicava regularment en The Spectator. Aquest diari, que el mateix Addison contribuí a fundar, fou una de les publicacions periòdiques més influents al segle XVIII, no sols a Anglaterra, sinó també a lEscòcia de després de la Unió (1707), i tenia com a propòsit instruir les classes mitjanes en les àrees de coneixement general per convertir-los en «educated citizens» ciutadans amb cultura.
Hume comparteix la idea que lobjectiu del conreu de lassaig és acostar el coneixement al gran públic. Com diu en «Sobre lescriptura dassaigs»: «La separació entre els doctes i el món conservador [els llecs] sembla que ha estat el defecte més gran del nostre temps». Però aquesta separació ha tingut conseqüències adverses també per al món del coneixement. Hume veu en lassaig no sols una via destacada per a la difusió del saber, per a leducació popular, sinó també, en la direcció oposada, una oportunitat perquè el mateix coneixement abandone lempobridora reclusió acadèmica i entre en contacte amb el gran públic.
laprenentatge ha estat el gran perdedor en ser reclòs en les universitats i les cel·les, i apartar-lo del món i de la bona companyia. Per aquest mitjà, cadascuna de les anomenades Belles Lettres ha esdevingut totalment bàrbara, en ser conreada per homes sense gens de gust per la vida i les bones maneres, i sense aquella llibertat i capacitat de pensament i expressió que només poden adquirir-se amb la conversa. Fins i tot la filosofia quedà arruïnada per aquesta desoladora reclusió del seu mètode destudi, i esdevingué tant quimèrica en les seues conclusions com inintel·ligible en el seu estil i en la manera de ser presentada.1
Ladopció de lassaig com a forma dexpressió escrita no va en detriment del contingut, ans al contrari. Hume creu en lestreta connexió entre el contingut i la forma, entre el que hom vol dir i com ho diu. Lestil descriptura influeix en la manera dargumentar, i les necessitats de largumentació duna argumentació efectiva i no merament especulativa, especialment quan es tracta de temes morals, demanen un estil determinat, una manera eficaç descriure. I el model de Hume per a lassaig és la conversa entre persones cultivades: lintercanvi de raons i parers respecte duna qüestió duna manera entenedora i profitosa.