En qualsevol cas, com es pot veure, el treball de camp és essencial per a entendre com ha estat construït el sistema i poder distingir després les etapes. És cert que, per una simple qüestió descala, en el cas de les grans hortes uvials la prospecció minuciosa no és tan necessària com en els sistemes petits per a la identicació concreta dels elements bàsics que formen part del sistema, com ara el punt de captació (lassut), els canals principals i secundaris de distribució de laigua, o lemplaçament dels molins, ja que a la fotograa aèria, i més encara als plànols cadastrals, aquests elements venen ja molt ben senyalitzats. Però és el treball de camp i la visualització del terreny a ras de terra el que permet entendre com sha construït el sistema, i per què cada séquia presenta un traçat concret, ja que de cap altra manera es poden entendre els pendents ni accedir a tota una sèrie de detalls que la fotograa i la cartograa no mostren ni permeten mai identicar. Tanmateix, lavantatge de lescala de les grans hortes és que amb fotograes aèries de mitjan segle XX i plànols cadastrals més antics es poden reconstruir amb una abilitat raonable zones que ara ja no existeixen per lavanç de la urbanització i altres transformacions, i accedir així a una informació que duna altra manera estaria perduda. Per descomptat, les dades i conclusions a les quals sarriba en aquestes zones cal prendre-les sempre amb més precaució encara si pot ser, perquè hi haurà una sèrie de detalls que mai no podran ser comprovats; o almenys no es pot fer amb la tecnologia actual.
Però lexperiència adquirida amb les prospeccions daltres zones que sí que existeixen permet moltes vegades intuir bastant bé com es va construir el sistema hidràulic que sha reconstruït mitjançant la foto i la planimetria antigues, quins eren els pendents, es poden també detectar antics paleobarrancs per la direcció de circulació de laigua i, ns i tot, descartar explicacions socials per a anomalies parcel·làries que han estat generades de ben segur per la topograa. Per això, com que una bona part de la zona destudi daquest treball ja ha desaparegut, he inclòs la reconstrucció dextenses àrees dhorta que he pogut analitzar gràcies a lexperiència adquirida en les àrees que sí que existeixen i he prospectat, les quals també són extenses. Fer-ho així era necessari per a poder accedir a una visió més o menys completa de la xarxa dalqueries andalusines que envoltava la ciutat de València, ja que només amb les zones dhorta que hi resten actualment no hauria estat possible.
En qualsevol cas, el treball de camp ha resultat fonamental en la interpretació de la morfologia dels sistemes, també per a les zones desaparegudes, i sha demostrat que sense ell les possibilitats derrar en la interpretació duna fotograa aèria són molt elevades.39 Ho he pogut comprovar en aquesta recerca, quan estudiava sobre la fotograa de làrea actual la zona que després seria prospectada, abans danar al camp, i intentava predir el que em trobaria sobre el terreny per a planicar el recorregut. Al remat, és cert que el resultat era sovint previsible, però hi havia vegades que errava en la interpretació prèvia a causa de la vegetació i els cultius arboris, que moltes vegades oculten els canals en la foto aèria, o per lexistència de certs trams de canals subterranis, etc. Duna altra banda, sense el treball de camp resulta impossible detectar laterrassament que no apareix a la foto aèria, i poder diferenciar les terrasses en el camp ha resultat fonamental per a interpretar correctament el paisatge agrari en general, i el parcel·lari en particular.40 Malauradament, però, no és fàcil exposar al lector els resultats de laterrassament a una escala tan gran, ja que no es pot representar sobre el plànol més enllà del parcel·lari original reconstruït. Finalment, cal dir que, junt amb la prospecció arqueològica i la interpretació morfològica, per a realitzar el treball desenvolupat en aquesta recerca ha estat fonamental lanàlisi de la toponímia, per a extraure algunes conclusions en relació amb les interpretacions morfològiques.
Així, doncs, és evident que lanàlisi morfològica del paisatge agrari és una font molt important dinformació històrica, si es fa amb rigor i es prenen les precaucions tècniques necessàries. Però també cal ser conscients que presenta certes limitacions. La primera i principal, la dicultat destablir una cronologia per a les estructures hidràuliques, ja que es poden distingir raonablement les fases de construcció del sistema, i també adscriure-les a una societat concreta, però resulta impossible datar aquestes fases amb una cronologia més precisa. De vegades es pot suplir aquesta mancança amb excavacions arqueològiques de canals i terrasses, si es poden fer, i ns i tot mitjançant la datació despais dhabitatge associats. Tot i que això darrer també pot resultar equivoc perquè, amb el temps, les zones residencials al voltant dun espai irrigat poden canviar de lloc.41
Un altre tipus de limitació especialment en el cas duna gran horta periurbana com la de València, però no únicament és la desaparició física de sistemes i espais irrigats per labandonament i per lavanç de la urbanització. Això, malgrat el perill real derrada en la interpretació, es pot suplir en les zones que han desaparegut en els darrers anys i dècades mitjançant una reconstrucció amb fotograa aèria i amb planimetria històrica anterior a la destrucció física del paisatge; especialment plànols cadastrals dels anys vint i quaranta del segle XX, com hem vist ja adés. Però els plànols no serveixen en el cas de les zones desaparegudes abans daquestes dates indicades, que són les zones més immediates a la ciutat de València i a altres poblacions de lhorta, la informació de les quals no es pot recuperar més enllà dalgunes séquies i camins importants a causa de la inexactitud dels plànols anteriors al segle XX pel que fa als parcel·laris.
Finalment, un darrer risc que existeix amb la interpretació morfològica, i que suposa una certa limitació, és el dels possibles canvis en el traçat dalguns canals. Això està demostrat que va passar de forma ocasional, i més endavant veurem algun cas que ha estat detectat a la mateixa Horta de València. Però aquests canvis de traçat són quasi sempre recognoscibles i, quan no ho són, és perquè són de poca entitat i no tenen cap importància rellevant en el funcionament del sistema; i, per tant, en la interpretació de la seua estructura. De fet, és evident que els sistemes hidràulics mai no han estat construïts de forma capriciosa. La seua forma i estructura responen a criteris socials (per això ens serveixen als historiadors com a font), però també a criteris físics i topogràcs, ja que laigua només es mou per gravetat i difícilment es pot modicar un traçat sense alterar el seu correcte funcionament. És allò que Miquel Barceló va anomenar principi de rigidesa del sistema, que cal no confondre amb immutabilitat, com fa temps es va poder demostrar. Per tant, es tracta duna limitació que cal tenir present, però que no és especialment important.
Comptat i debatut, lobjectiu és estudiar la societat andalusina i la seua evolució a través dun espai agrari irrigat que és lHorta de València, entenent sempre aquest estudi com una manera daportar més informació de la que sha pogut extraure ns ara a partir de la documentació escrita, parcialment esgotada. És evident que hi haurà molts aspectes que no es podran esclarir per ara, a causa de les limitacions esmentades, especialment pel que fa a les datacions. Però aquesta és una forma vàlida, i legítima, dintentar avançar en la recerca i plantejant més hipòtesis i resultats, perquè altres metodologies combinades amb aquestes ens aporten una visió més global als problemes històrics que han estat ns ara plantejats pels historiadors.